06.12.2024 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
Oblidada entre l’enrenou causat pels conflictes al Llevant i Ucraïna, la guerra civil del Sudan rarament és poca cosa més que un pensament passatger en la política internacional. Però els 19 mesos d’enfrontaments entre els diferents senyors de la guerra del país i les milícies que els donen suport han devastat un dels països més grans d’Àfrica i han causat una catàstrofe humanitària sense precedents. Uns 26 milions de persones –aproximadament la meitat de la població de Sudan– necessiten ajuda alimentària en un país que ha esdevingut el teló de fons de la crisi de refugiats més greu del món. Prop de 10 milions d’habitants del Sudan han estat categoritzades per l’ONU com a víctimes “d’inseguretat alimentària crítica”.
“Tant en termes d’extensió com de gravetat, aquesta és la pitjor catàstrofe humanitària per fam que hi ha avui dia en aquest planeta”, explica Alex Marianelli, director en funcions per al Sudan del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU.
La guerra ha enfonsat l’economia local, ha impedit la recollida de les collites i ha fet aturar el comerç de mercaderies al país. Els preus dels aliments s’han disparat i han convertit els productes bàsics en inassequibles per a bona part dels sudanesos. Els funcionaris de l’ONU i les organitzacions d’ajuda disposen de provisions per a alimentar gran part de la població sudanesa, però la complexitat del subministrament i distribució de l’ajuda humanitària, en un país vast fracturat per un mosaic de milícies rivals, sovint acaba essent un obstacle insalvable.
Més enllà de les dificultats logístiques, el Sudan s’enfronta a l’apatia del sistema d’ajuda humanitària internacional. “Fa vint anys, teníem presidents i primers ministres compromesos a aturar les atrocitats al Darfur”, explicà fa poc Jan Egeland, secretari general del Consell per als Refugiats noruec, després d’una visita al Sudan, en al·lusió a la regió occidental del país, en què hi va haver un genocidi dirigit per l’estat ara fa una generació. “Avui hi ha moltes més vides en joc: aquesta és la pitjor crisi humanitària del món, però ens trobem amb un silenci eixordador. Hem de despertar el món abans que la fam devori una generació de nens”, afegí.
Tràgicament, les perspectives d’una pau imminent són molt magres. La guerra civil del Sudan enfronta les forces armades sudaneses contra una organització paramilitar coneguda com a Forces de Suport Ràpid (FSR). La violència va esclatar l’abril de l’any passat, després del col·lapse del govern provisional del país, causat pels dirigents de totes dues faccions. Cada bàndol rep el suport d’un entramat complex de potències externes: l’exèrcit sudanès té el suport militar d’Egipte i el proveïment de drons iranians; les FSR reben drons dels Emirats Àrabs Units i semblen haver completat les seves files amb un destacament de mercenaris colombians. Rússia, per la seva banda, ha fet costat a un bàndol o un altre en diferents moments del conflicte.
Les FSR, en particular, han estat vinculades a un seguit d’atrocitats, incloent-hi matances de civils i violacions en massa. Els bombardaments de l’exèrcit sudanès en diferents ciutats controlades per les FSR han causat la mort d’innombrables civils. Les batalles que assolen el país han causat la mobilització d’un intricat tapís de milícies locals i grups ètnics armats, sigui per a donar suport a una de les faccions principals o per a defensar les seves ciutats i comunitats.
La confusió al camp de batalla ha obstaculitzat greument la capacitat de l’ONU a l’hora de fer arribar ajuda a comunitats necessitades, segons que explica Marianelli. En condicions favorables, el viatge per carretera de l’est a l’oest de Sudan pot durar setmanes. Durant la temporada de pluja, les rutes habituals poden inundar-se i esdevenir intransitables sobtadament. La guerra civil ha creat tota mena d’entrebancs nous, i les organitzacions humanitàries es limiten ara a lluitar per garantir el pas segur dels seus camions entre el batibull de grups armats i comunitats famolenques que vigilen els llocs de control al llarg de milers de quilòmetres de territori sudanès.
“A l’octubre vam distribuir ajuda a dos milions de persones –explica Marianelli. Té mèrit, però no n’hi ha prou, ni de bon tros.”
Mentrestant, el sofriment dels sudanesos no sembla sinó augmentar. Diumenge i dilluns proppassats, les FSR van bombardar un camp de desplaçats de Zamzam, al nord del Darfur, un territori durament castigat per la guerra on la fam és generalitzada. “La gent no sols es mor de fam, sinó que ara també és bombardada i obligada a tornar a fugir”, explicà aquesta setmana Michel-Olivier Lacharité, cap d’operacions d’emergència de Metges Sense Fronteres, en un comunicat en què descrigué una situació “més que caòtica” amb “víctimes mortals, pànic generalitzat i desplaçaments en massa”.
L’actual crisi de fam ha donat peu a proclamacions superlativament fosques. “Mai en la història moderna hi ha hagut tantes persones en risc d’inanició com avui al Sudan”, advertí a l’octubre un grup d’experts de l’ONU. “Perquè la fam al Sudan acabi, els bàndols han de deixar d’obstruir immediatament el lliurament d’ajuda humanitària i d’atacar els treballadors humanitaris locals, i els governs estrangers han de posar fi al suport financer i militar a l’exèrcit i les FSR”, afegí el grup.
Tanmateix, cap d’aquests advertiments no ha aconseguit d’esperonar una campanya internacional amb cara i ulls per a aconseguir un alto-el-foc. El nou cap d’ajuda humanitària de l’ONU, Tom Fletcher, va recórrer fa poc zones de l’oest del país devastades pels combats. “Va ser absolutament esgarrifós conduir entre ruïnes fumejants i pobles fantasma”, explicà a la BBC aquesta setmana, en una entrevista en què advertí d’una “crisi humanitària generalitzada, tant per la fam com per l’epidèmia de violència sexual al país”.
“La guerra sembla haver estat relegada a l’oblit, si més no per part nostra”, explica Marianelli a la base d’operacions del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU a Port Sudan, una ciutat a la riba de la mar Roja. “M’agradaria que, enguany, el món s’adonés realment de què passa en aquest país”, acaba dient.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
