27.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.02.2025 - 00:45
The Washington Post · Niha Masih
La justícia sud-africana ha desestimat les al·legacions d’un suposat “genocidi blanc” al país, que ha qualificat de “clarament imaginàries i infundades en la realitat”. La sentència ha anul·lat el testament d’un home que havia llegat part del seu patrimoni a un grup supremacista blanc.
L’home, Grantland Michael Bray, havia deixat part dels seus diners a una organització, coneguda per Boerelegioen, amb l’expectativa que “exterminés tots els negres de Sud-àfrica”. Boerelegioen, que es presenta a si mateix com un “moviment de defensa civil”, diu que coordina la resistència contra “la promesa de matar els blancs [a Sud-àfrica] i confiscar-ne les propietats”.
Els germans de Bray i els fideïcomissaris del Bray Family Trust van impugnar aquell testament, tot argumentant que era contrari a l’ordre públic, perquè Boerelegioen és una organització que promou “l’odi racial i la violència contra els sud-africans negres”. En la sentència, emesa el 18 de febrer, el tribunal va invalidar el testament i va condemnar Boerelegioen a pagar les costes judicials.
Poc abans de la sentència, el president dels Estats Units, Donald Trump, havia cancel·lat l’ajut del seu govern a Sud-àfrica, amb l’argument –infundat– que els terratinents blancs del país són objecte de discriminació racial pel govern.
Tal com ha informat The Washington Post, Trump sembla referir-se a l’aprovació d’una llei que permet l’expropiació de terres sense compensació en casos excepcionals, i que el govern de Sud-àfrica ha dit que té l’objectiu de posar fi a les disparitats racials en la distribució de la terra en l’era post-apartheid. Elon Musk, d’origen sud-africà, també ha fet acusacions semblants sobre el suposat racisme antiblanc al país.
Durant el primer mandat de Trump, el president va suggerir –també sense proves– que hi havia hagut assassinats “a gran escala” de grangers blancs a Sud-àfrica, un mite propagat pels supremacistes blancs.
En el cas de Bray, els demandants han explicat que, durant el darrer decenni de la seva vida, havia manifestat una obsessió “amb la idea d’un genocidi imminent contra la població blanca de Sud-àfrica.”
Bray, segons que explicaren els germans al tribunal, havia tret aquesta idea de les xarxes socials. L’home, que va morir el març del 2022, era tetraplègic, i tenia diagnosticat un trastorn límit de personalitat.
A Sud-àfrica, la distribució de la propietat de la terra és un dels llegats més evidents de l’era de l’apartheid, que va institucionalitzar la segregació racial i va prohibir als negres de posseir terres durant dècades.
L’apartheid va acabar formalment a començament dels noranta, però aquestes desigualtats han perdurat en les dècades posteriors. La primera auditoria exhaustiva de la distribució de la propietat al país, feta l’any 2017, revelà que la població blanca, que representava prop d’un 7% de la població, posseïa un 72% de les granges i explotacions agrícoles de propietat individual.
Les autoritats sud-africanes han proposat d’impulsar una reforma agrària per a corregir aquest desequilibri. Aquest mes, el president Cyril Ramaphosa va dir a les xarxes socials que la llei d’expropiació “no és un instrument de confiscació, sinó un procés legal que garanteix l’accés públic a la terra de forma equitativa i justa, d’acord amb els principis de la constitució”.
“La llei és un intent de corregir el gran desequilibri en la distribució de la riquesa”, explica Alana Lentin, professora d’anàlisi cultural i social a la Universitat de Western Sydney. “Qualificar-la de ‘genocidi blanc’ és absurd, i completament allunyat de la realitat.”
Pels experts, la idea d’una suposada persecució contra la població blanca no és nova, i menys encara entre la ultradreta sud-africana.
A començament de mes, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, anuncià a les xarxes socials que no participaria en la cimera del Grup dels 20 (G20) a Johannesburg, a Sud-àfrica, i féu servir d’excusa les acusacions de Trump sobre el suposat racisme antiblanc al país. El president dels Estats Units també ha ordenat al seu govern que traci un pla per a reassentar afrikaners als Estats Units com a refugiats, que considera que han estat “víctimes d’una discriminació racial injusta.” Els principals grups que representen la minoria blanca de Sud-àfrica han refusat l’oferta.
L’any 2018, el ministre d’Interior australià, Peter Dutton –que ara és el cap de l’oposició al país–, va declarar a la premsa que els grangers blancs de Sud-àfrica necessitaven l’ajuda “d’un país civilitzat com el nostre”, i que Cànberra hauria de considerar la possibilitat de concedir-los visats per motius humanitaris.
En relació amb això, Lentin explica que l’impacte de declaracions com les de Trump o Dutton és molt més gran que no podria semblar d’entrada. “Ara hi ha molta més acceptació, en el debat públic, de la suposada existència del racisme contra els blancs –explica–. Fa tan sols una dècada, dir una cosa com aquesta en públic era impensable”.
Katharine Houreld, Lesley Wroughton i María Luisa Paúl han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
