11.01.2024 - 15:44
|
Actualització: 11.01.2024 - 16:35
Sud-àfrica implora al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) que actuï urgentment per salvar els palestins d’un genocidi. “Les represàlies contra Hamàs no poden justificar un genocidi”, ha dit el ministre de Justícia sud-africà, Roland Lamola, al començament de la vista que es fa avui a la Haia per la denúncia de Sud-àfrica contra Israel per genocidi a Gaza. Demà serà el torn d’Israel per replicar i defensar-se de les acusacions de genocidi i de complicitat amb actes genocides. El TIJ, òrgan judicial internacional que dirimeix disputes entre estats, analitza la petició de mesures cautelars que també ha sol·licitat Sud-àfrica per aconseguir una ordre judicial d’alto-el-foc a Gaza.
“El poble palestí transmet de Gaza estant l’horror del genocidi als nostres mòbils, ordinadors i televisors. És el primer genocidi de la història en què les víctimes transmeten en directe la seva destrucció en un intent desesperat perquè el món faci alguna cosa”, ha denunciat la lletrada Blinne Ni Ghralaigh durant la vista. Mentre la guerra continua a Gaza i Estats Units proven d’evitar l’extensió del conflicte a la regió, s’espera que la Cort Internacional amb seu a la Haia prengui una decisió les setmanes vinents, després d’haver escoltat les parts una sala formada per quinze jutges i dos magistrats addicionals triats per Sud-àfrica i Israel. Pretòria espera que el TIJ ordeni a Israel la suspensió immediata de les operacions militars a Gaza i la prevenció d’un genocidi contra el poble palestí.
L’audiència ha començat a les deu del matí amb un breu discurs d’obertura del ministre de Justícia de Sud-àfrica, Roland Lamola, qui ha acusat Israel d’haver travessat una línia vermella amb les seves represàlies: la Convenció per a la Prevenció i el Càstig del Genocidi. “Sud-àfrica ha iniciat aquest cas per impedir un genocidi”, ha dit Lamola, que tot seguit ha donat pas a l’equip legal format per Adila Hassim, Tembeka Ngcukaitobi, Max Du Plessis, John Dugard, Blinne Ni Ghralaigh i Vaughan Lowe. Els lletrats s’han repartit l’exposició davant el tribunal per provar de demostrar que hi ha una política deliberada i sistemàtica d’Israel amb intenció genocida a Gaza.
Pretòria veu un patró calculat
L’advocada Adila Hassim ha dit que les accions d’Israel seguien “un patró sistemàtic de conducta genocida” i ha exposat tots els fets que ho han de demostrar. Hassim ha destacat la matança en massa de palestins, els desplaçaments forçosos de més d’un milió de persones a la franja de Gaza, els atacs militars israelians a hospitals i infrastructures civils i la imposició d’unes condicions de vida que priven els palestins de necessitats bàsiques com aigua i menjar. “Tots aquests actes conformen un patró de conducta calculat que indica una intenció genocida”, ha conclòs Hassim. Tot seguit, el lletrat Tembeka Ngcukaitobi ha desgranat aquesta “intenció genocida”, que veu reflectida sobretot en declaracions de responsables polítics i militars israelians: “La intenció genocida és basada en el convenciment que l’enemic no solament és el braç militar d’Hamàs, sinó que és infiltrat en la vida dels palestins a Gaza.”
“La magnitud de la destrucció a Gaza deixa clar que hi ha una intenció genocida que es duu a terme”, ha afegit Ngcukaitobi. En la seva intervenció, John Dugard, professor de dret internacional i ex-relator especial de l’ONU sobre els drets humans als territoris palestins ocupats, s’ha centrat en la qüestió de la jurisdicció del TIJ en aquest cas.
Demana mesures urgents
Després d’una pausa, l’advocat Max Du Plessis ha defensat que els palestins tenien dret d’existir i que necessitaven protecció perquè Israel es negava a aturar els atacs a gran escala contra els civils. Per això, Plessis ha suplicat al Tribunal Internacional que no es tombés d’esquena ni tanqués els ulls davant les vulneracions de drets que hi havia ara mateix a Gaza. Al seu torn, la lletrada Blinne Ni Ghralaigh ha apressat el TIJ a prendre mesures provisionals pel risc que Israel causi un “dany irreparable” a la població palestina. D’ençà que Pretòria va presentar la demanda a la Haia al desembre, han mort més de 1.700 palestins i més de 3.000 han estat ferits a la franja, ha remarcat Ghralaigh, que ha afegit: “La situació no pot ser més urgent.”
“La comunitat internacional ha fallat moltes vegades. Va fallar al poble de Ruanda, als bosnians i als rohingyes, cosa que va fer que el tribunal hagués d’actuar. I ha tornat a fallar davant les primeres alertes d’un genocidi del poble palestí”, ha lamentat. Per acabar, l’advocat Vaughan Lowe ha volgut remarcar que l’acusació era contra el govern d’Israel, i no pas contra els ciutadans. “La prohibició del genocidi és una obligació del dret internacional. Res pot justificar el genocidi. Independentment d’allò que alguns individus hagin fet a Gaza o de l’amenaça que puguin patir els ciutadans d’Israel, els atacs genocides a Gaza amb la intenció de destruir-los no es poden justificar”, ha reblat.
La demanda contra Israel
El 29 de desembre la República de Sud-àfrica va demandar l’Estat d’Israel davant el TIJ per haver vulnerat les seves obligacions en virtut de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi per haver comès un genocidi, per no haver aconseguit prevenir el genocidi i per no haver perseguit la incitació directa i pública al genocidi, i haver-se implicat en actes genocides contra el poble palestí a Gaza. Segons la demanda, els actes i “omissions” d’Israel tenen caràcter genocida perquè pretenen destruir els palestins a Gaza com a grup nacional, racial i ètnic. Aquests actes, diu el text, inclouen l’assassinat (de palestins), danys físics i mentals a la població, i la imposició d’unes condicions de vida per calculadament causar-ne la destrucció física com a grup.
Pretòria al·lega declaracions repetides d’alts representants de l’Estat d’Israel que expressen intenció genocida i les vincula a l’acció militar israeliana que ha mort més de 20.000 palestins, ha forçat l’evacuació d’1,9 milions de persones (85% de la població de Gaza) i ha devastat àmplies zones de Gaza i barris sencers, segons que recull l’escrit. Sud-àfrica ha exigit mesures provisionals per impedir un dany encara més greu i irreparable dels drets del poble palestí i garantir el compliment d’Israel de les seves obligacions en virtut de la Convenció del Genocidi.
La segona vista, demà
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va rebutjar les acusacions de Sud-àfrica quan va presentar la demanda al desembre: “No som nosaltres els que hem vingut a perpetrar un genocidi, és Hamàs.” En una entrevista al canal I24news, el portaveu israelià, Eylon Levy, va dir que Hamàs “hauria continuat els seus actes de genocidi el 7 d’octubre si no fos perquè les forces de seguretat els van aturar”. El govern d’unitat de Netanyahu diu que és un cas de difamació que taca la memòria de l’Holocaust i sosté que l’exèrcit israelià actua de la manera més moral possible, si bé encara no ha presentat públicament els arguments jurídics concrets.
Per això, la vista més esperada al TIJ serà la de demà, quan Israel haurà de rebatre els sud-africans i defensarà que la seva resposta a l’agressió d’Hamàs –que va assaltar la frontera, va matar unes mil dues-centes persones i va prendre uns dos-cents quaranta ostatges– no és un acte genocida ni ha estat còmplice d’incitació al genocidi.
