Sud-àfrica posa contra les cordes el camp valencià

Un dels productes més importants i característics del País Valencià són els cítrics, principalment les taronges i les mandarines. També és un sector clau de l’economia valenciana: representa el 8% del total d’exportacions, cosa que converteix el territori en el primer exportador de cítrics del món.

El País Valencià produeix tres milions de tones anuals de cítrics i representa el 69% del total d’exportacions d’aquest producte de l’estat espanyol. Factura prop de dos-cents milions d’euros i dóna feina a més de 30.000 treballadors. Produeix, principalment, mandarines (50%) i taronges (45%) i, en menor mesura, llimones (menys d’un 1%). La internacionalització ha estat un factor clau per a la supervivència del sector.

Però el sector es troba en una cruïlla d’ençà que el 2016 es va aprovar l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Sud-àfrica. Aquesta temporada, les pèrdues han estat gairebé de noranta milions d’euros. I n sembla pas que ni l’estat espanyol ni la Unió Europea vulguen corregir aquesta situació.

Un acord que ha capgirat el sector
L’octubre del 2016, va entrar en vigor l’acord entre la Unió Europea i els països de la Comunitat pel Desenvolupament de l’Àfrica Meridional (Sud-àfrica, Moçambic, Namíbia, Botswana, el Regne d’eSwatini i Lesotho). Un document de prop de 2.500 pàgines que incloïa dues mesures molt negatives per als cítrics valencians.

La primera, ampliava el període d’importació de cítrics sense aranzels fins al 30 de novembre (abans era fins al 15 d’octubre). La segona, eliminava progressivament aquests aranzels, que en un principi eren del 16%, fins a la desaparició total el 2026.

Cal remarcar que Sud-àfrica és el segon exportador de cítrics del món. Les associacions de llauradors i Compromís ja van alertar que aquest acord seria nefast per a l’economia valenciana. Però vuit diputats del PP i un d’UPyD van votar a favor de l’acord i, a més, nou diputats del PSOE es van abstenir.

Tones de cítrics exportades el 2015. Dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i de l’Institut de la Petita i Mitjana Indústria de la Generalitat Valenciana.

El problema arriba per mar
Els efectes de l’acord entre la Unió Europea i l’Àfrica Meridional ha estat immediats. En la primera part de la campanya d’enguany, la Unió de Llauradors ja ha denunciat que ha tingut pèrdues de 134 milions d’euros. D’aquestes pèrdues, un 65% té a veure amb aquest acord i és degut, fonamentalment, a la presència massiva de fruita de tercers països, principalment de Sud-àfrica. L’altre 35% de les pèrdues són a causa de l’efecte de les pluges i inundacions.

Paral·lelament, les importacions de cítrics sud-africans a la Unió Europea han crescut força. El 2017, se’n va importar un 9% més que l’any anterior, especialment els mesos de setembre i octubre, amb un creixement del 41%.

Evolució de les tones de cítrics exportades per Sud-àfrica.

D’acord amb les dades, el creixement és evident, però, a més, aquest nou mercat també ha comportat el creixement de la superfície de cultiu a Sud-àfrica: un 11% d’ençà de l’acord.

El creixement és exponencial. A les exportacions sud-africanes de cítrics, els va costar seixanta anys d’assolir les primeres 500.000 tones. Per arribar al milió, van ser només trenta-un anys. Del milió al milió i mig, dotze anys; i ara, per als dos milions, només han trigat sis anys. Es calcula que s’assolirà mig milió més d’ací a tres anys i prou.

El 40% de les taronges que exporta Sud-àfrica ja va a Europa. D’aquestes, 5.500 tones han anat al País Valencià. La xifra podria ser molt superior, perquè les grans superfícies fan compres massives per a diversos països i les poden entrar per altes ports, on no fan inspeccions ni controls tan minuciosos.

L’altra cara de la moneda és que els cítrics valencians han baixat de preu un 23% de mitjana en relació amb l’any anterior, a causa del col·lapse per l’arribada de cítrics de Sud-àfrica. Si l’any passat el quilo de clementines es cobrava entre 25 cèntims d’euro i 30, enguany es cobra a menys de 10 cèntims. Això passa, principalment, perquè, amb la prolongació de l’exportació sense aranzel, el final de la campanya a Sud-àfrica se superposa amb el començament de la del País Valencià i les Terres de l’Ebre. El problema ha anat encara més enllà, i aquest gener ja hi ha cítrics procedents de Sud-àfrica als supermercats.

Hi ha una clàusula de salvaguarda, un mecanisme previst a l’acord, en cas que les importacions tinguin un impacte negatiu. Però el problema és que es vincula amb els preus i, per tant, el preu se sap quan la mala temporada ja ha passat. Els sectors agrícoles demanen que es renegocie l’acord i que la clàusula es puga activar al començament de la campanya si hi ha excés d’oferta, tenint en compte que ja hi ha provisions i la reciprocitat real amb la normativa europea.

Les condicions més bones que tenen les importacions de fora de la Unió Europea provoquen, a més, un efecte negatiu, principalment, als productors menys professionalitzats i a les petites explotacions familiars, que no poden suportar les condicions de la gran distribució. Un petit grup d’empreses (Mercadona, Carrefour, LIDL i Consum), mogut per fer el millor negoci possible, copa el gruix de la distribució europea.

Una situació desigual
Els llauradors diuen que no els sembla malament que entren cítrics estrangers quan aquí hi haja escassetat, però que el problema és que se superposen els cítrics provinents d’altres estats als del País Valencià. A més, un dels grans problemes és que les condicions no són equiparables i ha una desigualtat evident: els llauradors valencians han de passar uns controls molt superiors que no passen els productes que arriben.

Per això, la Unió de Llauradors exigeix la reciprocitat de les normatives europees en matèria fitosanitària i laboral en les produccions agràries procedents de tercers països. Demanen, per exemple, que s’obligue a fer exportacions en fred, per evitar plagues i malalties, i que les mesures ambientals de producció siguen recíproques amb els països exportadors.

Fins a l’octubre del 2017, es van detectar trenta-set intercepcions d’enviaments de cítrics de Sud-àfrica amb plagues al territori de la Unió Europea. El 2016, vint-i-una; el 2015, cinquanta-tres i el 2014, quaranta-quatre. Per tant, la normativa s’incompleix sistemàticament, cosa que pot portar plagues de greus conseqüències als cultius del País Valencià i la resta de territoris. Des de l’aprovació del tractat, s’han detectat vint-i-quatre incidents per diverses plagues de taca negra, una de les principals malalties que tenen els cultius de Sud-àfrica.

A més, el fet que els productors valencians s’hagen d’adaptar a les condicions, però que els productes procedents de fora no ho hagen de fer, comporta una situació de competència deslleial. Els Estats Units d’Amèrica, per exemple, obliguen els importadors de clementines a entrar únicament pel port de Filadèlfia; en canvi, la Unió Europea permet d’entrar-les per qualsevol port, de manera que poden passar unes inspeccions molt febles.

Les solucions per al sector
La primera mesura que demana el sector, com ja hem dit, és la igualtat de condicions en matèria fitosanitària i laboral. Però aquest no és l’únic problema, ni són les úniques propostes que s’han debatut.

La Generalitat ha impulsat un pla estratègic per a un període mínim de quinze anys en el futur, que inclou mesures com ara ampliar les missions comercials per obrir nous mercats. A més, s’ha compromès a situar més personal a l’oficina de Brussel·les, com a lobby permanent, i a donar ajuts als agricultors amb pèrdues, entre més.

Per la seua banda, Compromís demana que els cítrics s’incloguen a la llista europea de vegetals d’alt risc, de manera que se’n reforce l’entrada i es blinde la salut vegetal dels productes autòctons. A més, ha demanat mesures compensatòries per als agricultors per les pèrdues registrades, com ara l’exempció de l’IBI i la concessió d’ajuts perquè es puga endarrerir un any la recol·lecció arran de la caiguda del preu de venda.

Dijous passat, les conselleres d’Agricultura del País Valencià i de Catalunya es van reunir per tractar la qüestió, i es van posar d’acord a defensar els interessos comuns i exigir la reciprocitat en els productes i les formes de producció, atès que el sector i les institucions d’aquí sí que han fet l’esforç d’adaptar-se. A més, van acordar de demanar al Ministeri d’Agricultura espanyol que prevega la possibilitat d’activar la clàusula de salvaguarda, aplique mesures compensatòries a pagesos i productes, i reforce el control i la vigilància.

La Generalitat de Catalunya ha dit que faria pinya amb el País Valencià per a un possible lobby agrícola per a pressionar Brussel·les. Una de les principals crítiques ha estat la nul·la defensa de l’estat espanyol i la Unió de la citricultura europea.