01.08.2017 - 16:45
La xarxa, liderada per una nigeriana de 40 anys que captava les joves, tenia infraestructua a altres tres països europeus
BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS)
Agents de la Policia Nacional ha detingut 18 persones per tal de desarticular una organització criminal d’origen nigerià dedicada al tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual i a l’afavoriment de la immigració il·legal. Gràcies a l’operació policial, han estat alliberades 15 dones, cinc d’elles menors d’edat.
Segons ha informat en un comunicat la Policia Nacional, l’operatiu va ser desplegat a Màlaga, l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i en les localitats madrilenyes de Fuenlabrada i Leganés, i va culminar amb la pràctica de nou registres.
Entre els integrants arrestats, es troba la capitost de l’organització, una dona nascuda a Nigèria que fa 30 anys que exercia tant el paper de captadora com el d’explotadora. Així, aprofitava els seus freqüents viatges al continent africà per captar les seves víctimes i, posteriorment, explotar-les sexualment a Espanya.
DENÚNCIA ANÒNIMA
Els 18 detinguts han estat acusats de delictes de tracta d’éssers humans, relatius a la prostitució i corrupció de menors, contra el dret dels ciutadans estrangers, i relatius a la prostitució i pertinença a un grup criminal.
La investigació es va iniciar fa un any gràcies a dues denúncies anònimes rebudes el mateix dia per mitjà del telèfon de lluita contra el tràfic de dones, 900 105 090, en què dos ciutadans manifestaven que algunes menors d’edat estaven exercint la prostitució a les immediacions del polígon industrial de Guadalhorce a Màlaga.
RITUALS DE BRUJERIA COM A EXERCICI DE CONTROL
La trama captava les seves víctimes entre potencials immigrants dels estrats socials i econòmics més baixos de Nigèria. Una vegada seleccionades i reclutades, abans d’emprendre el viatge i amb la finalitat de doblegar-se per complet la voluntat, les dones eren sotmeses a rituals de vodú, ‘iuiu’ o màgia negra: pràctiques suposadament màgiques o de bruixeria en què se sacrifiquen animals i que són una manera de pacte entre l’organització i la víctima.
El proxeneta es comprometia a organitzar el viatge i finançar les despeses derivades del mateix, i les dones prometien obediència sota l’amenaça de la seva mort o la dels seus familiars, així com pagar el deute i no acudir a la policia ni delatar els traficants.
A continuació, l’organització traslladava les dones des de Nigèria fins a la seva destinació final i per fer-ho utilitzava diferents vies –principalment l’aèria– fent escala en altres països europeus com Itàlia, Alemanya o Àustria. Utilitzaven indistintament documentació falsa o indegudament expedida i, en algun cas, pertanyent a una tercera persona que residia legalment en algun país de la Unió Europea a la qual usurpaven la identitat.
Una vegada a Espanya, les víctimes eren informades del total del deute contret amb l’organització i sotmeses a l’exercici coactiu de la prostitució fins a saldar-la per complet, sent obligades exercir-la durant interminables jornades de treball a la via pública.
Durant el viatge eren acompanyades en tot moment per integrants de la xarxa que, a més de facilitar-los la documentació necessària i exercir tot el temps un control total sobre elles, les alliconava sobre com havien d’actuar en la seva arribada als llocs fronterers per aconseguir entrar al país.
SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA QUE ELS IMPEDIA DENUNCIAR
Segons les perquisicions, quan arribaven a Espanya les víctimes es trobaven en una situació d’absoluta dependència dels explotadors per falta de qualsevol documentació vàlida, desconèixer l’idioma, la cultura, la legislació i a més de desconfiar de la policia. Tot això juntament amb la por a les represàlies per part dels explotadors i per ser expulsades del seu país d’origen els impedia denunciar la seva situació a les autoritats, continuant exercint així la prostitució com a única forma de guanyar-se la vida.
Les víctimes eren vigilades permanentment per un controlador: la persona encarregada d’exercir el control directe sobre elles durant la seva explotació, treballant per a l’explotador a sou o mitjançant comissió a càrrec dels guanys obtinguts pels serveis sexuals. L’explotador era el responsable de recaptar diàriament tots els diners obtinguts per cadascuna d’elles, arribant a amenaçar-les i, fins i tot, a agredir-les físicament si algun dia no aconseguien diners.
ORGANITZACIÓ CRIMINAL: CAPTADORS, FACILITADORS I EXPLOTADORS
En el transcurs de les investigacions, els agents van constatar que la xarxa investigada era una organització criminal perfectament estructurada amb un repartiment de papers clarament definit. Així, mentre uns es dedicaven a la captació i reclutament de les dones al país d’origen, uns altres, coneguts com ‘conection man’, es feien càrrec de les víctimes als països intermedis.
A més, la xarxa comptava amb una forta infraestructura a Europa pels països pels quals transitaven les dones –Itàlia, Alemanya, Àustria– així com a Nigèria, que li permetia captar a les dones al país africà i traslladar-les fins a la seva destinació final a Espanya per ser explotades sexualment.
