Polèmica per la substància invisible amb què la policia identifica els manifestants dies després d’una protesta

Clément B. circulava a final de març per Melle, a l’oest de l’estat francès, quan fou aturat pels gendarmes en un control de trànsit aparentment rutinari. Tot i escorcollar-li el vehicle i no trobar-hi res de sospitós, els agents van fer-lo baixar per a sotmetre’l a una prova més: l’anomenada “revelació de substàncies forenses”. El periodista, que ha treballat de freelance per a mitjans com ara Le Monde o bé Radio France, va veure aleshores com un agent desenfundava un dispositiu de llum ultraviolada i l’hi passava per sobre la roba i la pell, acció que revelà una petita taca blanquinosa a la mà.

Amb aquella taca, aparentment innòcua, els agents en van tenir prou per a concloure que el periodista havia participat en la manifestació ecologista del dia abans a Saint-Soline, un poble veí, i detenir-lo per violència contra les persones i els béns materials. Va ser retingut durant vint-i-vuit hores en una comissaria de la vora. Clément G., segons que descobrí més tard, havia estat ruixat pels gendarmes durant la protesta amb un producte de marcatge codificat (PMC) per a poder ser identificat i arrestat dies després per un delicte que –segons que ha assegurat a mitjans francesos com ara Libération, Mediapart i Reporterre– no havia comès.

Una tecnologia nova en l’ordre públic

Els PMC no són pas nous: fa anys que s’empren en àmbits com ara la lluita antifrau –tot marcant els objectes de valor per diferenciar-los de possibles falsificacions– i en els sistemes antirobatori –tot marcant els lladres per poder-los identificar més endavant.

Contenen una substància líquida capaç d’adherir-se a la roba i la pell humana que, tot i ser inodora i invisible a ull nu, es pot detectar amb raigs ultraviolats al cap d’unes quantes setmanes.

Fins ara, tanmateix, no se sabia cap cas d’ús d’aquests productes en l’àmbit de la seguretat ciutadana. A Saint-Soline, segons els testimonis, la gendarmeria va disparar aquesta substància als manifestants amb pistoles de paintball per a poder-los identificar i detenir més tard.

Moltes incògnites, poques respostes

La gendarmeria francesa, en declaracions recollides per Reporterre, sosté que els PMC permeten als agents de marcar a distància els individus que considerin disruptius i que, enmig dels aldarulls d’una manifestació, no puguin ser retinguts immediatament. Però això, segons que denuncien testimonis afectats per aquests productes, no implica que els afectats hagin comès cap crim: simplement vol dir que eren a prop d’allà on es cometia un suposat delicte contra l’ordre públic.

És el cas de Clément G., que nega cap responsabilitat pels càrrecs que la gendarmeria li atribueix i assegura que simplement havia assistit a la manifestació com a testimoni, arran de la seva activitat professional com a periodista.

Un altre factor de preocupació és que aquesta substància, segons un altre testimoni que també fou marcat i detingut poques hores després de la mateixa manifestació, pot ser transferida entre persones –per contacte físic, per exemple– durant el període d’assecament, que és d’uns cinc minuts. Això significa que els PMC no solament poden marcar indiscriminadament qualsevol manifestant com a sospitós d’un crim, sinó que fins i tot poden arribar a implicar persones que ni tan sols eren al lloc dels fets investigats.

Però l’interrogant més gran associat és la legalitat d’aquesta pràctica. “No tenim coneixement del marc legal per a l’ús d’aquesta arma. No hem trobat cap decret ni reglament que indiqui com es pot utilitzar”, explica a Reporterre l’advocada Chloé Chalot, que representa legalment l’altre manifestant detingut. I afegeix: “Dues persones van ser privades de llibertat durant vint-i-quatre hores perquè els van posar una llum i tenen un petit rastre a la mà. És inquietant.”