Què són les noves subvariants BA.4 i BA.5? Puc reinfectar-me de la covid?

Amb la sisena onada com a record llunyà i la gran majoria de mesures anti-covid revocades, no seria pas forassenyat assumir que la pandèmia està dada i beneïda. Però l’aparició de la BA.4 i la BA.5, dues noves subvariants de l’òmicron que han guanyat terreny en diversos països europeus aquestes darreres setmanes, sembla que suggereix que el coronavirus continuarà amb nosaltres en un futur immediat. Quin és el risc epidemiològic d’aquestes dues subvariants, i fins a quin punt hi ha risc de reinfectar-se de la covid-19?

Destinades a convertir-se en dominants

Com en el cas d’altres variants i subvariants, la BA.4 i BA.5 van ser detectades per primera vegada a Sud-àfrica entre els mesos de gener i febrer, si bé no van esdevenir-hi dominants fins el mes de maig. D’aleshores ençà, han estat detectades per tot el planeta i han propiciat un repunt de casos en una cinquantena de països, segons dades de l’OMS.

A Europa, la incidència d’aquestes dues subvariants és relativament baixa –amb l’excepció de Portugal, on és majoritària–, però les darreres setmanes han anat guanyant presència en nombrosos estats. A casa nostra, la presència de la BA.4 i de la BA.5 varia significativament entre territoris: a Catalunya, per exemple, és del 18,9%, mentre que a les Illes és força més alta, d’un 31,4%. Al País Valencià encara no s’ha començat a monitorar cap de les dues subvariants de manera específica i, per tant, no es disposa de dades precises.

Si bé la informació sobre la presència de la BA.4 i la BA.5 al país és escassa, la tendència sembla que assenyala una mateixa direcció: l’expansió d’aquestes dues subvariants en detriment de la resta. En aquest sentit, Catalunya no és pas una excepció: si bé reconeix que la proporció de casos de BA.4 i BA.5 al continent encara és baixa, el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC) preveu que ambdues subvariants esdevinguin dominants aviat a la Unió Europea.

Menys greus, però més fàcil reinfectar-se

Roger Paredes, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i investigador de l’Institut de Recerca de la Sida, explica que el virus de la covid-19 “va adaptant-se i va evolucionant a còpia d’infectar moltíssima gent”. “Tot i que és un virus que individualment muta poc, infecta tantes persones que al final acaben sortint variants i subvariants que es transmeten més, com ara la BA.4 i la BA.5, i són aquestes variants i subvariants més transmissibles les que s’acaben estenent.” Diversos estudis, pendents encara de revisió entre parells, confirmen de manera preliminar la transmissibilitat més elevada d’aquestes dues noves subvariants, que segons que diu Paredes podrien ser hegemòniques a casa nostra al juliol.

Si bé la BA.4 i la BA.5 són més encomanadisses que les variants anteriors, també són més lleus. Serà més fàcil tornar a infectar-se, explica el doctor, però “mentre ens mantinguem dins l’òmicron, en principi, les noves subvariants seran proporcionalment menys letals que les anteriors”. I afegeix: “Per tant, s’espera que continuï havent-hi reinfeccions, i podria ser que persones que hagin passat l’òmicron passin aquestes subvariants, però de moment no hi ha cap senyal que indiqui que seran greus.”

Sobre la possibilitat que els casos augmentin aviat arran de l’aparició de la BA.4 i la BA.5, tal com ha alertat l’ECDC, Paredes es mostra prudent però confiat: “Cal diferenciar casos, dels quals hi haurà un repunt, de casos greus, que són els que requereixen hospitalització. Amb cada nova mutació, la mortalitat va disminuint i els quadres greus són, proporcionalment, cada vegada menors.” Ara bé, això no vol dir que aquestes subvariants no representin cap risc epidemiològic.

És, essencialment, una qüestió estatística: “Si tens molts casos, en xifres absolutes n’hi haurà més de greus, i per tant, les hospitalitzacions creixeran i més persones grans o bé immunodeprimides podran encomanar-se, cosa que farà augmentar els casos greus.” Així i tot, el doctor insisteix: “Continuem sense tenir cap prova sòlida que aquestes reinfeccions hagin de ser intrínsecament més greus que les infeccions anteriors.”

Més eficaces a l’hora d’evadir els anticossos d’òmicron

Sobre les particularitats víriques, l’ECDC explica que el tret distintiu de la BA.4 i la BA.5 respecte de subvariants anteriors de l’òmicron és que presenta un seguit de mutacions genètiques que afavoreixen “un escapament immune més gran”; és a dir, que els permeten d’evadir amb més eficàcia els anticossos generats pels vaccins o bé per infeccions prèvies, fins i tot per infeccions d’òmicron.

Si bé això significa que fins i tot aquells que s’hagin encomanat fa poc de la covid-19 podrien tornar a agafar el virus, és més que probable que aquestes noves infeccions siguin com més va menys greus. Segons Paredes, el factor clau a l’hora de determinar la gravetat dels casos és el fet d’estar vaccinat. Un cas que il·lustra la importància de la vaccinació, diu, és el d’Hong Kong, on l’òmicron –tot i ser més lleu que no pas variants anteriors– va fer estralls entre una població adulta amb baixes taxes de vaccinació, i va causar milers de morts i més d’un milió de casos. I afegeix: “Als països on hi ha hagut casos de BA.4 i BA.5, fins ara, no s’ha pogut demostrar que sigui més greu que les anteriors.” L’onada de casos provocada per aquestes dues subvariants tant a Sud-àfrica com a Portugal –els dos països on la BA.4 i la BA.5 han arrelat amb més forçada– ha estat la menys letal de tota la pandèmia.

Un altre factor que ajuda a mitigar l’impacte potencial d’aquestes noves subvariants és el fet que cada vegada es disposa de més opcions de tractament per als immunodeprimits i més fàrmacs, com ara el Paxlovid, amb què guarir la malaltia. Això, explica Paredes, permet de reduir les hospitalitzacions més d’un 80% entre la població d’alt risc: “L’estratègia d’anar posant dosis de reforç a la població que escaigui i els tractaments fan que les taxes d’hospitalització, de morts i de gravetat avui dia siguin molt menors.” I afegeix: “La majoria de persones no tenen gaire risc, però les que sí que en tenen, ara les podem tractar millor.”

Tampoc cal abaixar la guàrdia

Així i tot, adverteix, la situació podria canviar radicalment amb l’aparició d’una variant completament nova, no relacionada amb l’òmicron. “Però això és complicat, perquè cada vegada és més difícil trobar variants que siguin més transmissibles que les anteriors i que puguin imposar-s’hi”, explica. Això queda reflectit en el fet que les darreres mutacions han estat subvariants de l’òmicron, en comptes de variants noves: “Fins a l’arribada de l’òmicron, cada nova variant suplantava del tot la variant anterior. Ara l’òmicron es va diversificant dins de si mateixa; hi ha menys distància entre aquestes noves subvariants de l’òmicron que no pas entre variants anteriors.”

Si bé continua essent important de mantenir els sistemes de control epidèmic per tal d’avançar-se a noves mutacions potencialment més preocupants, “aquesta variant més perillosa de moment no ha aparegut”, diu Paredes. I conclou: “Han aparegut dues subvariants que es transmeten més que les anteriors. De moment, continuem en aquest empat tècnic entre nosaltres i el virus.”