09.12.2022 - 21:40
Quatre mesos després d’haver-se atrinxerat i haver causat una crisi institucional, els magistrats afins al PP del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) han reclamat un ple d’urgència per a afrontar la renovació del Tribunal Constitucional (TC). D’aquesta manera, volen esquivar la reforma legal que vol impulsar el govern espanyol per a evitar que la paràlisi s’eternitzi. Si la reforma prospera, tan sols caldrà una majoria simple per a fer designacions i no pas una de tres cinquenes parts.
De totes maneres, la convocatòria d’un ple d’urgència del CGPJ no és cap garantia de desblocatge, perquè els blocs afins al PP i al PSOE han de consensuar els dos candidats. Cal, com a mínim, el suport d’onze vocals dels divuit. D’ençà del setembre passat, les negociacions entre els dos blocs havien encallat tot esperant el ple ordinari del 22 de desembre vinent.
El bloc afí al PSOE fa temps que té candidat: José Manuel Bandrés, que és jutge del Tribunal Suprem. Tanmateix, el sector contrari el mira amb recel perquè va defensar la immersió lingüística i va donar suport a la descentralització del CGPJ. Per això, tot i ser nomenat pels socialistes, consideren que té afinitats ideològiques amb ERC. A més, diuen que és un home imposat per Cándido Conde-Pumpido, que previsiblement presidirà el TC després de la renovació.
En aquest sentit, per a un possible consens, el bloc conservador veu amb més bons ulls altres candidats descartats, com ara Pablo de Lucas Murillo, el magistrat del Suprem que controla les escoltes del CNI i que ha estat vinculat amb el Catalangate. De fet, el seu germà, Enrique de Lucas Murillo, és membre del mal anomenat sector progressista del CGPJ a proposta del PNB.
I qui proposen els conservadors? Doncs, tot i criticar la candidatura de Bandrés, el sector afí al PP fa quatre mesos que embolica la troca i no ha presentat cap nom. En la darrera reunió entre els dos sectors, que va durar poc més de cinc minuts, els conservadors van demanar més temps per a prendre una decisió. La premsa madrilenya ha fet travesses amb uns quants noms: Pablo Llarena, Julián Sánchez Melgar, Vicente Magro, César Tolosa, Inés Huerta i Diego Córdoba.
El sector afí al PP és format per deu vocals –Carlos Lesmes va dimitir i Rafael Fernández Valverde es va jubilar–, tot i que Vicente Guilarte i Wenceslao Olea s’ha mostrat més partidari d’arribar a un acord i facilitar la renovació del TC. Tot seguit us expliquem qui forma part del nucli més integrista de la trinxera conservadora al CGPJ.
Carmen Llombart Pérez
La magistrada valenciana –membre de l’associació conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM)– és una de les negociadores del sector afí al PP. Llombart és membre del CGPJ d’ençà del 2013, quan es va incorporar a l’organisme –sense dedicació completa– amb el vist-i-plau del govern de Mariano Rajoy. De fet, qui la va beneir fou Fernando de Rosa, ex-vice-president del CGPJ i ex-conseller de Justícia de Francisco Camps. Al seu torn, Llombart va moure fils públicament perquè De Rosa, quan es reincorporés a la carrera judicial, fos promocionat a la presidència de l’Audiència de València. Uns anys després, el PP el va recuperar per a la política i ara ocupa l’escó de Pedro Agramunt al senat espanyol.
Fa poc, durant les negociacions, Llombart va ser notícia perquè s’havia rebaixat un 80% la càrrega de feina al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, tot i que el CGPJ no permet reduccions de més del 50% perquè “converteixen el càrrec judicial en una ocupació secundària”. En la seva petició, la magistrada argumentava que havia crescut la feina al ple del CGPJ perquè falten vocals i ella substitueix Carlos Lesmes al capdavant de la comissió d’Afers Econòmics.
José Antonio Ballestero Pascual
El magistrat gallec és l’altre negociador del bloc afí al PP. De caràcter conservador marcat, va formar part de l’executiva de l’APM quan Pablo Llarena comandava l’associació de jutges. El 2013, el PP el va nomenar vocal suplent del CGPJ, on va accedir finalment el 2018 en substitució de Fernando Grande-Marlaska, que va deixar el càrrec per ser ministre d’Interior.
Abans de les negociacions, Ballestero es va fer públicament conegut el setembre del 2020, quan va interrompre Carlos Lesmes en l’acte de lliurament de despatxos a l’Escola Judicial de Barcelona. Sense la presència de Felipe VI –que sol assistir a l’esdeveniment–, el magistrat es va alçar enmig de la platea i va cridar: “Si us plau, abans que s’acabi l’acte, us demano amb tota la moderació, però amb tota la convicció, que crideu amb mi: visca el rei!”
Nuria Díaz Abad
Aquesta advocada de l’estat ha fet carrera sobretot a Europa, on ha comandat durant una dècada la representació espanyola al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Malgrat aquesta projecció exterior, Díaz té un perfil ultraconservador pròxim a l’Opus Dei. “La justícia a Espanya és independent”, va afirmar en una entrevista a El Independiente. En el seu cas, la batalla pel control del poder judicial s’ha convertit en una guerra gairebé personal.
El 2019, la ministra Dolores Delgado la va apartar de la cursa per a optar a una plaça al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). Un any després, quan Delgado va ser elegida fiscal general de l’estat, Díaz es va treure l’espina impulsant un vot particular en contra del nomenament. Per altra banda, fa uns mesos, en declaracions a Onda Cero, va qualificar d’impresentables les maniobres del govern espanyol per a limitar les competències del CGPJ amb el mandat caducat.
Juan Martínez Moya
L’ex-president del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJMU) és un altre dels vocals afins al PP i a l’Opus Dei. De cara al públic s’ha vindicat com un home íntegre garant de la separació de poders. “No consentirem ingerències polítiques perquè debiliten l’estat”, va declarar en una entrevista a La Verdad. Ara bé, al capdavant del TSJMU, Martínez va maniobrar per aplanar i asfaltar el camí de Pedro Antonio Sánchez a la presidència de la comunitat.
El candidat del PP era investigat per l’anomenat cas Auditorio, en referència a la construcció d’un equipament a Puerto Lumbreras que acumulava tota mena d’irregularitats. Sánchez, aleshores batlle de la població, és qui va ordenar les obres. El 2014, el cas va arribar a mans de Martínez perquè el candidat del PP era conseller d’Educació i, per tant, aforat.
Martínez i dos jutges més –Enrique Quiñonero Cervantes i Miguel Pasqual– van evitar que Sánchez fos investigat i van reenviar el cas a un jutjat de Llorca. Arran d’aquesta decisió, a les eleccions del 2015, es va poder presentar sense l’ombra de la corrupció. Va guanyar els comicis i es va quedar a un sol escó de la majoria absoluta.
Tanmateix, la presidència no va ser escut suficient quan es va reobrir la investigació el 2017. El PP va pressionar una vegada més la judicatura per salvar Sánchez. Un membre de la direcció del partit es va reunir amb el jutge Julián Pérez-Templado, que acabava d’interrogar el president murcià. La sorpresa va ser majúscula quan la premsa local va publicar una fotografia de la trobada: l’home del PP era Cosme Ruiz, sogre de Juan Martínez Moya.
Juan Manuel Fernández Martínez
L’ex-president del Tribunal Superior de Navarra, on va arribar gràcies al nomenament d’un CGPJ completament controlat per José María Aznar, és la tercera peça de l’Opus Dei dins l’òrgan de govern dels jutges. Fernández, que també és professor a la Universitat de Navarra, és un dels membres del sector afí al PP que més ha pressionat el govern espanyol perquè retiri la reforma legal que impedeix al CGPJ de fer nomenaments.
Darrerament, arran de les crítiques de la ministra Irene Montero als jutges per l’aplicació de la llei de llibertat sexual, el magistrat ha estat un dels més bel·ligerants. “Les paraules de la ministra són impròpies del càrrec que representa. Causen un dany institucional molt greu i són desqualificacions absolutament intolerables”, va declarar a la Televisió de Navarra. “Cap jutge té l’ànim de rebaixar penes per delictes tan execrables […] el que es fa és aplicar la llei”, va afegir.
Gerardo Martínez-Tristán
El magistrat es va aprofitar del paraigua del PP per ascendir fins a la presidència de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Allà va maniobrar perquè el president de la comunitat, Ignacio González, pogués aplicar un pla de privatització hospitalària. Malgrat els esforços de Martínez, el dirigent del PP va haver de renunciar a la mesura arran de la pressió dels sanitaris.
El 2013, Martínez va ser promocionat a l’òrgan de govern dels jutges espanyols com a home fort de María Dolores de Cospedal, que alhora va col·locar la seva esposa, Marta García Calzada –ex-alt càrrec d’Esperanza Aguirre–, com a consellera de Foment a Castella-la Manxa. Ara bé, la caiguda en desgràcia de l’ex-ministra de Defensa, després d’haver perdut les primàries per a encapçalar el PP i assetjada pel cas Villarejo, han fet que el jutge hagi perdut pes i influència.
José María Macías
Aquest magistrat va arribar al CGPJ després de l’escàndol que va esquitxar Mercè Pigem –nomenada a proposta de CiU–, a qui la Guàrdia Civil va enganxar baixant d’Andorra amb 9.500 euros en efectiu. Macías, de caràcter molt conservador, és reservista de l’exèrcit espanyol i actualment exerceix com a advocat al bufet Cuatrecasas. Aprofitant la seva excedència com a magistrat, fa servir Twitter per fer tota mena de comentaris, com ara criticar el govern espanyol o lloar figures rellevants de l’espanyolisme com Federico Jiménez Losantos i Francisco Marhuenda.
Por cierto, una bobada que oí y no me resisto a comentar, ya que no lo podemos informar en el CGPJ: la sedición se suprime porque lleva en código penal desde el siglo XIX. El asesinato y el robo también. De hecho, ya estaban en los Diez Mandamientos hace más de 5000 años.
— José María Macías (@JMMaciasC) November 17, 2022
El 2018, arran de les pintades a casa del jutge Pablo Llarena, va publicar un article titulat “Més enllà del feixisme: un pas cap al terrorisme” a El Español. “Organitzar-se per causar por als jutges perquè no apliquin la llei o abandonin Catalunya, o perquè es generi al voltant d’ells un buit social per por de ser identificat com a amic o patir les conseqüències de produir-se un atac, és terrorisme i ningú em pot convèncer del contrari”, va escriure.
María Ángeles Carmona Vergara
Aquesta secretària judicial va entrar a la teranyina del PP durant la primera legislatura de Mariano Rajoy, quan va ser nomenada cap de la unitat de coordinació territorial de violència de gènere de la delegació del govern espanyol a Andalusia. Posteriorment, l’ex-ministre Juan Ignacio Zoido va apadrinar la seva candidatura com a vocal del CGPJ.
El 2014, una vegada dins l’òrgan, Carmona va ser promocionada per Carlos Lesmes com a presidenta de l’Observatori contra la Violència de Gènere. D’aquesta manera, va trencar l’acord que estipulava que la presidència de l’observatori corresponia a la presidència de la comissió d’Igualtat del CGPJ, que ostenta Clara Martínez de Careaga, una magistrada afí al PSOE.
