31.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 31.08.2023 - 21:53
L’anunci que el govern andorrà exigirà un nivell mínim de català –inferior a l’A2– per a poder-hi residir ha estat rebut amb una barreja d’estupefacció i rebuig entre les desenes de streamers espanyols que, aquests darrers anys, s’han traslladat a viure al Principat. Però per què hi ha, en primer lloc, tants creadors de contingut d’origen espanyol que viuen a Andorra? La resposta té poc a veure amb qüestions lingüístiques –i molt a veure amb el règim fiscal característicament lax del Principat.
El streamers espanyols, sorpresos pel requisit lingüístic
Després de dies de fressa a les xarxes socials, ja han arribat les reaccions de la comunitat de streamers espanyols que viuen al Principat d’Andorra sobre l’anunci del projecte de llei del govern. Ahir El Rubius i The Grefg –dos dels influenciadors residents a Andorra amb més notorietat a les xarxes socials– ja van dir la seva sobre el projecte, amb reaccions a mig camí entre el desconcert i el desdeny.
No van ser els únics creadors de continguts a pronunciar-s’hi. En un vídeo publicat ahir a TikTok, el creador de continguts El Yuste –també resident a Andorra– va dir que no tenia cap intenció de fer el curs que el govern andorrà demanarà a tots els qui no puguin acreditar un nivell mínim de català. “Tot això sembla una notícia bastant graciosa fins que es converteix en un curset de trenta hores que farà la teva cosina”, digué.
@el_yuste ¿Youtubers al carrer? Andorra pide acreditar nivel básico de catalan
Però no tots han reaccionat de la mateixa manera. L’streamer El Morritos, fill d’Andorra i resident a Andorra, ha explicat –en espanyol– que el requisit li sembla d’allò més bé, en un vídeo publicat a TikTok. “Si vaig a Portugal, França o València, m’he d’adaptar al seu idioma. Trobo normal que ells s’hagin d’adaptar també a l’idioma oficial d’Andorra.”
“Hi ha gent que fa més de vint anys que viu a Andorra i no parla català. T’hi has d’adaptar, ets en un país on l’idioma oficial és el català […]. El català ha de ser obligatori i tots hem de tenir-ne un bon nivell, i res més”, afegeix. I acaba dient: “No vull cap debat.”
@elmorritos_oficial Mi opinión de la nueva ley del catalán en Andorra 🇦🇩 #elmorritos #andorralavella #andorra🇦🇩 #escaldes
Per què hi ha tants streamers espanyols a Andorra?
La polèmica pel requisit lingüístic que proposa el govern ha tornat a posar al bell mig de l’actualitat les desenes de streamers espanyols que, aquests darrers anys, han anat a viure a Andorra –una quarantena, pel cap baix. A la llista hi ha creadors de contingut originaris de Catalunya, com ara AuronPlay, ElmilloR o bé Patry Jordán. Aquest èxode cap a Andorra, tanmateix, no és exclusiu dels creadors de contingut, sinó que també inclou esportistes catalans, com ara els germans Pol i Aleix Espargaró.
El flux de streamers cap al Principat va començar a final de la dècada passada, amb l’esclat definitiu de la indústria dels creadors de contingut. Van posar tota mena de pretexts: El Rubius va dir que s’hi traslladava perquè els seus amics hi vivien; The Grefg –en to més sarcàstic que no seriós– va adduir que era un país més segur que l’estat espanyol i ElmilloR va posar d’excusa els resultats de les eleccions espanyoles del 2020. Però tots van decidir d’emprendre el camí cap a Andorra per la mateixa raó: els beneficis fiscals. “Pagar menys imposts és un plus, òbviament”, confessà El Rubius. “En realitat és pels impostos, sí. Donar la meitat dels diners que guanyo perquè ‘estimo el meu país’… No ho veig clar”, digué en una línia similar TheGrefg.
La principal diferència tributària entre Andorra i l’estat espanyol rau en els tipus màxims de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). A Andorra, aquest impost –vigent tan sols del 2015 ençà– s’estructura en tres trams, i a partir de 40.000 euros es grava amb un tipus fix d’un 10%. Això vol dir que algú amb una renda anual de 41.000 euros i algú amb una renda anual de 4.100.000 euros han de pagar exactament la mateixa part proporcional dels seus ingressos: un 10%.
A l’estat espanyol, en canvi, l’IRPF funciona d’una forma molt més progressiva. És dividit en sis trams, tots sis gravats més estrictament que no a Andorra: a tall de comparació, el tram més baix (fins a 12.450) és gravat amb un 19% i el més alt (a partir de 300.000 euros), amb un 47%. Seguint l’exemple anterior, un streamer amb uns ingressos anuals de 4.100.000 euros podria pagar –per exemple, a Catalunya– més de dos milions en concepte d’IRPF i, en canvi, a Andorra tan sols en pagaria 410.000.
Més enllà de l’IRPF, a Andorra aquest contribuent tampoc no hauria de pagar l’impost de patrimoni, que en alguns territoris del sistema tributari espanyol –com ara el País Valencià– pot arribar a un 3,5%. Fins i tot l’impost sobre el valor afegit (IVA) és inferior a Andorra, amb un tipus general d’un 4,5%, que contrasta amb el tipus d’interès general d’un 21% a l’estat espanyol.
Per a tributar a Andorra no cal la residència, però sí que és imprescindible de fer un dipòsit no remunerat de 50.000 euros al govern i acreditar el trasllat de la residència efectiva. A efectes pràctics, vol dir acreditar que el contribuent ha viscut a Andorra durant més de 183 dies –és a dir, durant més de la meitat de l’any. Qualsevol pas intermedi, com ara llogar un pis a Andorra sense residir-hi habitualment, podria ser qüestionat per les autoritats fiscals espanyoles, que solen investigar l’ús de la targeta de crèdit dels contribuents en cerca de moviments i patrons de despesa que delatin que la persona a investigada no passa la major part del seu temps a Andorra, com ha resultat ser el cas d’uns quants influenciadors espanyols.
L’estat espanyol va excloure Andorra de la seva llista de paradisos fiscals l’any 2011, després del conveni de doble imposició i de lliure intercanvi d’informació financera signat entre ambdós països, però el règim fiscal del Principat continua portant cua: aquesta setmana, enmig de les negociacions per l’acord d’associació amb la UE, el Grup d’Autoritats Europees de Supervisió ha redactat un informe desfavorable contra Andorra perquè considera que els “estàndards financers més lleugers” del Principat el podrien fer propens a “l’emblanquiment de capitals i més activitats il·lícites”.
Les autoritats fiscals prenen mesures contra l’èxode de streamers
L’onada de trasllats a Andorra de molts dels principals streamers espanyols ha esperonat l’Agència Tributària espanyola a actuar. Més enllà d’estrènyer els controls sobre els anomenats contribuents “deslocalitzats” (ciutadans que fingeixen viure a l’estranger per a pagar menys imposts), enguany les autoritats han proposat d’imposar un tipus general d’un 24% a tots els ciutadans residents a l’estranger que obtinguin rendes directes o indirectes d’actes artístics o esportius a l’estat espanyol.
La proposta abraça no tan sols les rendes “que es derivin de l’actuació personal de l’artista o esportista i puguin vincular-se a l’acte, esdeveniment o espectacle en qüestió”, sinó també les anomenades rendes perifèriques, que inclouen els drets per la cessió de la imatge pròpia per a articles de promoció comercial, els drets de retransmissió derivats d’aquests esdeveniments o bé els ingressos per patrocinis específics associats a l’activitat en qüestió. La proposta de l’Agència Tributària espanyola, de fet, esmenta explícitament la necessitat de gravar “les activitats dutes a terme per no residents que han sorgit amb el desenvolupament de noves tecnologies i l’ús de les denominades xarxes socials”.
Paral·lelament als esforços de les autoritats fiscals espanyoles, el govern andorrà ha augmentat enguany el dipòsit mínim per a obtenir la residència al Principat de 15.000 euros a 50.000. La decisió, que no afectarà aquells qui hagin obtingut un permís de residència abans del 2023, arriba en un moment en què el govern andorrà cerca mesures per a frenar l’augment del preu de l’habitatge, que enguany ha arribat a màxims històrics. A començament d’agost, el cap del govern, Xavier Espot, va desencadenar una petita crisi diplomàtica amb la Seu d’Urgell després de suggerir als treballadors andorrans que s’establissin a ciutats prop de la frontera administrativa perquè a Andorra no hi havia prou habitatges per a allotjar-los a tots.
