El carrer Comtal de Barcelona perd un altre establiment emblemàtic: “S’ha perdut tot el teixit comercial que hi havia”

Cap als volts de les quatre de la tarda, un client entra a Stock Llibres, al carrer Comtal de Barcelona. Saluda Francesc Castel Coll, propietari i dependent de la botiga, es passeja lentament per tot el local; fulleja, remena i observa còmics i llibres, i se’n va. Cap a les set, hi torna per acomiadar-se de Castel. L’endemà hi torna, com cada dia de la setmana, de dilluns a dissabte. Aquesta és una de les històries que es perdran a partir del 29 de juny, dia en què Castel abaixarà per sempre més la persiana de la llibreria, que va obrir el març de 1989. Malauradament, ja no pot fer front als preus abusius de lloguer que li demanen.

Stock Llibres tira la tovallola. La llibreria de 2a mà abaixarà la persiana el 29 de juny després de 35 anys. "El canvi que s'ha produït al centre, així com l'augment de les despeses i el lloguer, fan impossible la nostra continuitat". MALEÏT CANVI (Comtal 29 #Gòtic) pic.twitter.com/fEqXUeiQh4

— Barcelona Singular (@Bcnsingular) May 15, 2024

Més de trenta-cinc anys de comerç local

Tot va començar quan Isidre Pi, propietari de la llibreria de vell Novecientos de Barcelona –ell ho diu en català, “llibreria Nou-cents”–, al carrer de la Llibreteria, va decidir d’obrir una nova botiga de restes d’edició, Stock Llibres, i va contractar Francesc Castel com a encarregat. El 1993, quan Pi es va jubilar, va traspassar-li el negoci de Stock Llibres. “El primer llibre d’aquest local el vaig posar jo”, diu estoicament Castel.

La llibreria és un local estret i llarg, amb llibres, contes, còmics i joguines a banda i banda. Al fons, uns petits dalts amb enciclopèdies, llibres d’història i assaigs de tota mena. També algun clàssic de la literatura universal. “Tot i que a primer cop d’ull sembli un espai atapeït i desordenat, hi ha un ordre”, comenta amb un mig somriure. Després de més de tres dècades al capdavant de la botiga, Castel explica que n’ha passat de tots colors. Assegura que els millors anys van ser els noranta, i que va sobreviure miraculosament a la crisi econòmica del 2008. En canvi, no se n’ha pogut recuperar del daltabaix que va causar la pandèmia el 2020. “Els anys noranta van ser molt bons. M’he guanyat molt bé la vida. Si no, no hauria pogut aguantar trenta-cinc anys.” En part, ha estat gràcies als clients fidels que, tal com diu, s’han acabat convertit en amics amb els anys.

El 2020 tot es va capgirar. L’abril d’aquell any, s’acabava el contracte de lloguer de la botiga i, previsor, uns mesos abans Castel ja va començar a negociar amb el propietari el nou preu: el febrer del 2020, Castel va signar un nou contracte de lloguer per a deu anys més. Al cap de tres setmanes, es va decretar el confinament total per la covid, i Castel es va veure obligat a tancar la botiga tres mesos seguits. Cap guany, totes les despeses: lloguer, llum, aigua, impost d’escombraries, assegurança, quota d’autònom i molt més. L’abril del 2022 i el del 2023, li van apujar el lloguer per l’IPC: en només tres anys, li van apujar més d’un 14%. Unes xifres que, tot i no voler-les confessar, assegura que són impossibles de sostenir per als llogaters del comerç petit i local. Qui es passegi pel carrer Comtal de Barcelona se n’adonarà: ja només hi ha restaurants o franquícies de botigues de carcasses de mòbils, souvenirs, bijuteria i CBD.

Així doncs, després de la pandèmia, tot ha estat molt diferent, especialment els hàbits de consum entre els seus clients, que han començat a comprar molt més per internet. “Amb la pandèmia, la meva clientela no només ha canviat d’hàbits de consum, sinó que també ha envellit. Els qui abans baixaven un cop la setmana, ara vénen un cop el mes, o un cop l’any”, comenta. És per això que també va decidir de començar a vendre llibres als portals de Todocoleción i IberLibro, un mètode que continuarà d’ara endavant per a poder mantenir-se. “Tinc seixanta anys i sóc autònom. Si ara deixo de treballar, no tindré pensió quan em jubili. Per això continuaré venent per internet i posant parada a fires, per Sant Jordi i on em deixin.” També té un magatzem de lloguer amb més de cinc mil exemplars de llibres que obrirà només als clients més fidels –ell en diu “amics de la llibreria”– quan ho necessitin.

“Un canvi de paradigma”

Malgrat tot, la cosa que més preocupa Castel és el “canvi de paradigma” que es genera al barri Gòtic i a Ciutat Vella. Tot i que la seva voluntat és traspassar el negoci, comenta que no hi ha hagut cap llibreter interessat en el local. “Si jo, que fa trenta-cinc anys que sóc al sector, no m’ho puc permetre, qui podrà? Només les marques, les franquícies…”. De tots els comerços del carrer que esmenta –la Montserratina, Can Boada, la Carpeta, Vehils S.A, la Garriga Verda, la Casa del Bacallà, Cal Simó, la joieria Villegas, el Capri–, negocis que hi havia quan ell va arribar el 1989, ja només en queden quatre. I el seu tancarà el mes que ve. “S’ha perdut tot el teixit comercial que hi havia. S’ha perdut tot, i fa molta pena”, diu amb la mirada perduda carrer enllà. “Qui vagi d’aquí al Portal de l’Àngel sense deprimir-se és que és molt fort!”, prova de fer broma sense gaire èxit. El panorama és desolador. Tranquil i amb molta serenor, torna a entrar a la botiga a atendre el degoteig de clients que entren a visitar-lo. Com el que vindrà demà cap als volts de les quatre de la tarda.