Bloomberg · Joe Mayes i Donato Paolo Mancini

El primer ministre britànic, el laborista Keir Starmer, mira cap a Itàlia per extreure lliçons sobre com abordar el flux d’immigrants que arriben en petites embarcacions a les costes del sud de la Gran Bretanya.

Després d’una reunió bilateral i un dinar de treball amb la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, a Roma, Starmer va dir que observaria com evolucionava el nou programa creat per Itàlia per a processar sol·licitants d’asil a Albània.

També va explicar als periodistes que estava “molt interessat” en les mesures que Meloni havia pres en els països d’origen dels immigrants, amb què s’havien reduït les arribades a Itàlia “de manera força significativa”.

“Som pragmàtics abans de res: quan veiem un desafiament, parlem amb els nostres amics i aliats sobre els diferents enfocaments que es prenen i mirem què funciona”, deia Starmer, i afegia: “Sempre he dit que prevenir que la gent se’n vagi del seu país és molt millor que gestionar els qui han arribat a qualsevol dels nostres països.”

Starmer, que fa dos mesos i mig que és al càrrec, mira de trobar maneres de reduir el volum d’immigrants que arriben a la Gran Bretanya en barcasses des de França, que ha augmentat aquests darrers anys. Cerca idees noves per aconseguir-ho, una volta descartat el pla del seu predecessor conservador, Rishi Sunak, de deportar els nouvinguts a Ruanda.

La Gran Bretanya encara no ha fet cap vol de deportació, però sí que ha enviat centenars de milions de lliures al país africà. Mentrestant, a començament d’enguany, les arribades per la Mànega havien superat el seu rècord, tot i que el total acumulat de l’any ha baixat respecte dels nivells observats el 2022.

En la reunió, Meloni va defensar que la clau per a posar fi a les bandes criminals de tràfic de persones era “seguir els diners”. I va afirmar que Itàlia i el Regne Unit compartirien informació d’intel·ligència en un esforç per abordar el problema.

A començament d’aquest any, Meloni va anunciar un pla polèmic per a derivar immigrants que volien arribar a la península italiana a dos centres construïts a Albània i gestionats per autoritats italianes. Tot i que Meloni va reiterar que el pla continuaria, de moment, la seva implementació s’ha estancat a causa de retards burocràtics i la manca de claredat sobre les regles per a seleccionar qui hi serà enviat.

Els dos dirigents també van parlar de més qüestions, com ara, Ucraïna, el conflicte a Gaza i la inversió empresarial. Starmer va dir que era important que els aliats posessin Ucraïna en la “millor posició possible” per a defensar-se.

Arran de la pressió d’Ucraïna perquè els aliats li permetin de disparar míssils Storm Shadow britànics a Rússia, Meloni va mostrar cautela: “Convivim cada dia amb un risc d’escalada, i cal ser prudents.” Starmer ha estat cercant suport als Estats Units i entre els aliats europeus perquè Ucraïna dispari els Storm Shadow en territori rus. El Regne Unit també discutirà la proposta els dies vinents amb França i Alemanya.

Tot i que Meloni ha estat una ferma defensora d’Ucraïna d’ençà que va assumir el càrrec el 2022, la seva posició no és plenament compartida per l’aliat de coalició Matteo Salvini, de la Lliga Nord, que ha qüestionat la capacitat d’Itàlia per a donar suport als esforços ucraïnesos. A més, el ministre d’Afers Exteriors, Antonio Tajani –membre d’un tercer partit de la coalició, Força Itàlia– ha manifestat cautela sobre qualsevol decisió respecte de les armes de llarg abast, i en declaracions al Corriere della Sera ha dit que “depèn de cada país” decidir-ho.

El primer ministre britànic s’ha compromès a restablir les relacions amb les nacions europees després de vuit anys tensos durant els quals el Regne Unit va votar a favor del Brexit i va completar la seva separació del bloc, un moviment que va introduir friccions en el comerç i va afegir tensió a les relacions diplomàtiques amb els seus veïns més propers. Meloni va dir que tots dos països havien signat un acord de cooperació amb l’objectiu de fomentar la inversió transfronterera.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb