05.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 05.12.2024 - 23:03
The Washington Post · Vic Chiang i Christian Shepherd
Les explotacions de cafè de les cadenes de proveïment de Starbucks i Nestlé a la Xina no compleixen les normes ètiques estipulades per cap de les dues multinacionals. Aquesta és la conclusió d’un nou informe publicat per China Labor Watch, un grup de defensa dels drets humans amb seu a Nova York, que ha documentat molts casos d’explotació infantil, jornades laborals maratonianes i normes de seguretat alarmantment laxes al servei d’un únic objectiu: complir els objectius de producció cafetera.
La investigació, que abasta vint-i-sis explotacions agrícoles al país que formen part de les cadenes de proveïment de Starbucks i Nestlé, és el darrer exemple dels envits a què s’enfronten les grans empreses internacionals a l’hora de supervisar i fer complir les normes laborals a la Xina.
China Labor Watch ha enviat investigadors encoberts en tres expedicions enguany, que han fet dotzenes d’entrevistes als treballadors de les granges de les exuberants muntanyes que envolten la ciutat de Pu’er, tradicionalment una regió productora de te de la província meridional de Yunnan, que ara produeix aproximadament la meitat dels grans de cafè de la Xina.
Tot i que la Xina és responsable de menys de l’1% de la producció mundial de cafè, les autoritats de Yunnan fa temps que insten els pagesos locals a canviar el cultiu del te pel del cafè amb l’objectiu d’impulsar el creixent –i lucratiu– hàbit cafeter del país.
Els xinesos beuen molt menys cafè que molts altres grans països: una mitjana de 17 tasses l’any per persona, en comparació amb les 400 dels Estats Units. Sigui com sigui, el cafè és una indústria de 40.000 milions de dòlars al país, amb un creixement d’un 17% l’any passat. Starbucks, per exemple, hi té 7.600 establiments, a la Xina, i les màquines de cafè Nespresso de Nestlé es poden trobar com més va en més cases de classe mitjana xineses.
China Labor Watch, fundada l’any 2000 per Li Qiang –un ex-treballador d’una fàbrica xinesa reconvertit en activista laboral– és un grup que investiga, sovint de manera encoberta, les condicions laborals de les multinacionals que operen a la Xina. El grup ha rebut suport del Departament d’Estat i de la Fundació Nacional per a la Democràcia, finançada pel govern nord-americà, com també de donants privats, segons els reports que publica cada any.
Tant Starbucks com Nestlé certifiquen les seves explotacions per garantir que els treballadors tinguin contractes laborals i cobrin un sou que superi el salari mínim nacional. Les normes Coffee and Farmer Equity (CAFE) de Starbucks també prometen atenció mèdica als treballadors i tolerància zero amb el treball infantil.
L’informe de China Labor Watch revela males pràctiques, principalment, en les “explotacions fantasma” de les companyies a la Xina, una designació que descriu les parcel·les familiars que proveeixen informalment a les grans explotacions certificades per Starbucks o Nestlé. Segons el grup, la dependència en aquestes explotacions fantasma permet a les grans finques de complir les quotes de producció i, paral·lelament, ocultar les infraccions laborals.
Segons els investigadors, als treballadors agrícoles els paguen segons el pes recollit, cosa que significa que, durant la collita, sovint treballen de l’alba fins al vespre cada dia de la setmana, sense descans, per a guanyar com més diners millor. Aquesta pràctica no és infreqüent a la Xina rural, però viola flagrantment les normes de Starbucks i Nestlé, que limiten la setmana laboral a 48 hores.
En declaracions a The Washington Post, representants de Starbucks reiteren que prohibeix a les explotacions els acords informals de subministrament, i expliquen que fan auditories regularment per garantir el compliment de les seves normes laborals. “L’empresa es compromet a investigar a fons una volta rebi tots els detalls de les acusacions”, explica Marc Birtel, director internacional de comunicacions de Starbucks, en un comunicat enviat per correu electrònic.
Algunes altres ONG, tanmateix, han acusat alguna vegada Starbucks de no complir les pròpies normes de proveïment en països com ara el Brasil i Kenya, i Nestlé ha investigat acusacions similars al Brasil i Costa d’Ivori.
La pràctica de subcontractar treballadors informals sense documents de treball és molt estesa en el mercat laboral xinès, segons que explica Li, fundador i director executiu de China Labor Watch. “Això dificulta el seguiment de les infraccions per part dels proveïdors i la rendició de comptes”, afegeix.
Els pagesos entrevistats pels investigadors de China Labor Watch asseguren que no tenen dret de baixa per malaltia ni vacances pagades, tal com exigeix Starbucks. Molts, fins i tot, diuen que no tenen contractes de feina ni assegurança mèdica. Els investigadors del grup també han constatat que les explotacions agrícoles no proporcionen material de protecció com ara guants, i que les lesions derivades de la feina són habituals.
L’informe de China Labor Watch també constata dos casos de menors de setze anys que recollien cafè o ajudaven en les feines de classificació dels grans. Les famílies i els professors explicaren als investigadors del grup que és habitual que els membres de la família ajudin durant les vacances d’hivern, o bé que els nens de més de dotze anys deixin l’escola per incorporar-se a la feina a la finca.
Una pagesa gran, identificada tan sols pel seu cognom, Liu, explica als investigadors del grup que la mala salut del seu marit i l’absència dels seus fills l’obliguen a dependre del seu nét de dotze anys a l’hora de recollir cafè durant la collita.
Starbucks i Nestlé, els gegants mundials del cafè, han estat pioners en l’auge de la cultura del cafè a la Xina. La multinacional suïssa, de fet, va ser una de les primeres marques internacionals a provar de substituir pel cafè la preferència tradicional dels xinesos pel te. L’arribada de Starbucks a la Xina, l’any 1999, va marcar un punt d’inflexió en la popularitat del cafè a la Xina, especialment entre les classes mitjanes i altes.
Les autoritats de Yunnan, per una altra banda, han aprofitat l’augment de consum de cafè al país per atreure la inversió internacional i crear llocs de feina en zones tradicionalment molt empobrides. Tan sols a Pu’er, la xifra de conreadors de cafè ha crescut d’un 250% aquests darrers deu anys.
El 2021 hi havia més d’un milió de pagesos a la província que gestionaven unes 87.000 hectàrees de plantacions. Més de 36.000 d’aquests agricultors van rebre formació de Starbucks, que el 2022 va anunciar una donació de 2,5 milions de dòlars per a impulsar la indústria cafetera local.
Les presumptes violacions de les normes laborals de Starbucks i Nestlé a Yunnan posen en relleu el control creixent a què s’enfronten les multinacionals que operen a la Xina a l’hora de demostrar que les seves cadenes de proveïment són lliures de violacions laborals i violacions dels drets humans. El 2021, el govern dels Estats Units va prohibir les importacions procedents de la província xinesa de Xinjiang, el principal productor xinès de cotó i silici refinat per a plaques solars del país, enmig de preocupacions per possible ús de treball forçat i més violacions de drets humans.
Les autoritats xineses desconfien com més va més dels esforços internacionals per a investigar les pràctiques laborals dels proveïdors, i acusen els Estats Units i la Unió Europea d’instrumentalitzar el concepte de responsabilitat social corporativa per aturar el creixement de l’economia xinesa.
Algunes multinacionals, paral·lelament, reconsideren la col·laboració amb proveïdors xinesos, o bé insisteixen a demanar més transparència dels socis locals.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
