Sydney s’acomiada de l’Sphen, el cèlebre pingüí homosexual que va formar una família amb la seva parella

The Washington Post · Rachel Pannett

L’Sphen i en Magic van ser una parella homosexual que va trencar fronteres, va criar dos fills, va ajudar a conscienciar sobre les famílies del mateix sexe i, fins i tot, va inspirar una carrossa en la famosa desfilada de l’Orgull del Mardi Gras a Sydney. A banda de tot això, també destacaven perquè eren pingüins.

Quan l’Sphen es va morir aquest mes a l’edat avançada –per a un pingüí de corona blanca en captivitat, si més no– de gairebé dotze anys, en Magic va mirar el seu estimat company i va començar a cantar. Va unir al procés la colònia sencera de pingüins de l’aquari de Sydney en un cant d’homenatge emotiu.

“La pèrdua de l’Sphen ha estat devastadora per a tota la colònia de pingüins, com també per a l’equip [de l’aquari] i tots aquells a qui la història de l’Sphen i en Magic ha inspirat alguna vegada”, explicà Richard Dilly, director general de l’aquari, en un comunicat de premsa.

No és estrany que els pingüins formin vincles entre individus del mateix sexe. Els científics van descobrir per primera vegada la tendència dels pingüins a exhibir comportaments homosexuals durant l’època d’aparellament ara fa més de mig segle, en estudis de camp. També s’han observat comportaments d’aquesta mena entre pingüins en zoològics, com ara el de Berlín, Toronto i Nova York.

El duo de Sydney, conegut pel sobrenom de “la superparella pingüí”, destacava per la llargada de la seva relació: van estar junts sis anys, aproximadament la meitat de l’esperança de vida d’un pingüí de corona blanca en captivitat (en llibertat, poden viure entre quinze anys i vint).

Van continuar junts fins i tot després de l’època de cria. És un fet que, segons els responsables de l’aquari, és inaudit en els pingüins de corona blanca.

En estat salvatge, els pingüins de corona blanca solen trobar-se a l’Antàrtida i l’Atlàntic Sud. Els pingüins de corona blanca normalment s’aparellen amb el mateix individu cada any. Cada parella sol criar dos pollets en nius fets de còdols i plomes.

El personal va notar per primera vegada l’atracció entre l’Sphen i en Magic l’any 2018, quan van començar a ser vists nedant plegats al recinte dels pingüins. La parella va recollir còdols per a crear plegats un niu durant la temporada de cria. Després d’una prova amb un ou fictici, els van donar un ou real per a incubar-lo.

La parella de pingüins va aconseguir d’incubar i criar dos pollets: l’Sphengic (Lara) el 2018 i en Clancy el 2020.

El 2021, inflables de la parella de pingüins van aparèixer a la carrossa de la federació de professors de l’estat de Nova Gal·les del Sud durant la desfilada de l’Orgull de Sydney, després de les crítiques que havia rebut de parlamentaris conservadors perquè havia instat els mestres a incloure contingut sobre famílies homosexuals al currículum escolar. La història dels pingüins es va incloure als recursos oferts pel sindicat als mestres perquè l’empressin, durant les excursions a l’aquari, per explicar als alumnes que l’amor existia “en totes les formes i mides”.

La parella va ser notícia a tot el món, i l’aquari va aprofitar-ne la fama per promoure missatges sobre la conservació, la contaminació dels hàbitats, l’escalfament global i la importància de protegir els pingüins salvatges.

“La història d’amor de l’Sphen i en Magic va captivar el món sencer. Ha estat un honor rebre seguidors autòctons i internacionals, alguns dels quals van viatjar de molt lluny per veure’ls en la vida real”, digué Dilly.

L’equip de l’aquari se centrarà ara en en Magic, que té nou anys i s’haurà de preparar per a la seva primera temporada de cria sense l’Sphen.

“Estarem pendents d’en Magic, però com que tot és molt recent encara costa de saber com ho paix”, explica una portaveu de l’aquari, Rachel Anker.

John Cockrem, expert en pingüins de la Universitat de Massey (Nova Zelanda), explica que, en la naturalesa, el pingüí supervivent sol aparellar-se amb algun altre individu quan la seva parella original es mor.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb