La meitat dels nous alts càrrecs del ‘sottogoverno’ d’Illa prové del món local

Dos mesos després d’haver-se constituït, el govern ja té pràcticament tota la seva estructura en funcionament. En els darrers mesos, el consell executiu ha nomenat 138 alts càrrecs en deu reunions, la primera el 13 d’agost, tan sols cinc dies després de la investidura de Salvador Illa. La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha destacat en diverses ocasions l’“experiència acreditada” dels designats. Entre aquests, 71 provenen de l’àmbit local, sigui d’ajuntaments o diputacions, i fins a 35 estaven en actiu com a regidors, batlles o treballant en un consistori en el moment del nomenament.

Segons dades recollides per l’ACN, el 51% dels nomenats ha passat per un ajuntament o una diputació. Alguns d’ells han fet carrera com a batlles o regidors als seus municipis abans de fer el salt a la Generalitat, mentre que altres s’hi han especialitzat en àmbits concrets, com l’habitatge o el feminisme, i han passat a ocupar càrrecs en els departaments corresponents.

Concretament, 61 persones han dedicat part de la seva trajectòria a ajuntaments; 41 han estat batlles o regidors, i 21 han treballat en una diputació, alguns combinant aquesta tasca amb la regidoria o la batllia. Víctor Puga, per exemple, actual secretari de Territori, va ser batlle de l’Escala fins al 2022 i diputat a la Diputació de Girona en dues etapes. També Joan Castor Gonell, delegat del govern a les Terres de l’Ebre, va ser batlle de Sant Jaume d’Enveja i diputat a la Diputació de Tarragona.

20 regidors o batlles al servei del govern

La preferència per l’experiència municipalista també ha afectat directament ajuntaments i diputacions. Dels 71 nomenats que havien treballat en el món local, 44 —el 32% del total— han deixat les administracions municipals o supramunicipals per incorporar-se al govern. Fins a 35 eren treballadors d’ajuntaments fins fa poques setmanes, i 20 ocupaven càrrecs com a batlles o regidors.

Entre aquests, destaca Xavier Amor, secretari de governs locals i relacions amb l’Aran, que era batlle de Pineda de Mar des del 2007; Jordi Terrades, regidor històric de Granollers i ex-diputat, que ara és secretari general de Territori; i Pilar Díaz, ex-batllessa d’Esplugues de Llobregat i actual delegada del govern a Barcelona.

Trajectòria al govern espanyol

Alguns dels nomenats tenen també una carrera al govern espanyol, amb set d’ells provinents d’alguna funció o càrrec estatal en el moment de la seva incorporació, com a assessors ministerials o amb responsabilitats en subdelegacions del govern espanyol a Catalunya. En total, 15 nomenats tenen vincles amb el govern espanyol, com ara Mònica Belinchón, directora general d’Estratègia, Anàlisi i Prospectiva, que va formar part del gabinet d’Educació i FP entre el 2021 i el 2022, o David Lizoain, director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, membre del gabinet de Presidència espanyol del 2018 al 2022.

També destaquen figures amb trajectòria al Parlament de Catalunya. En són un total de 10, incloent-hi alguns que han hagut de deixar l’escó, com Víctor Puga, Raúl Moreno i Pol Gibert, i altres que van ser diputats en legislatures anteriors, com Sílvia Romero i Juli Fernández Iruela.

President i consellers amb experiència local

Entre els 17 membres del Consell Executiu, entre president i consellers, 11 han tingut càrrecs municipals. Illa mateix va ser batlle de la Roca del Vallès el 1995 i gerent d’Empresa, Cultura i Innovació a l’Ajuntament de Barcelona, on també va exercir Albert Dalmau, conseller de la Presidència i antic gerent municipal. Tres membres del govern han estat batlles —Illa, de la Roca del Vallès; Núria Parlon, de Santa Coloma de Gramenet; i Eva Menor, de Badia del Vallès—, i set han estat regidors, entre els quals Alícia Romero (Mataró), Ramon Espadaler (Sant Quirze de Besora i Vic) i Sílvia Paneque (Girona).

Finalment, tres consellers han treballat en alguna de les diputacions, mentre que dos membres del govern han tingut responsabilitats al govern espanyol: Illa, com a ministre de Sanitat, i Mònica Martínez, actual consellera de Drets Socials i antiga secretària general d’Inclusió l’any 2024, càrrec des del qual treballava en l’avaluació dels itineraris associats a l’Ingrés Mínim Vital.