20.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.06.2023 - 22:42
El nou batlle de Barcelona, Jaume Collboni, s’ha compromès a garantir la continuïtat de l’estructura gerencial i directiva de l’Ajuntament de Barcelona que hi havia fins ara sota el govern de Barcelona en Comú i el PSC. És una declaració d’intencions amb la qual mostra una voluntat de mantenir un fil amb els mandats d’Ada Colau i l’estabilitat institucional malgrat el canvi de batlle. “El criteri és la vàlua professional, tenim uns grans professionals públics a l’Ajuntament de Barcelona”, va dir Collboni a RAC1. Molts d’ells són professionals tècnics amb experiència al seu sector que fa anys que es dediquen a l’administració, però en alguns casos sí que es pot veure una proximitat política al càrrec que el designa. A més, en destaquen els salaris, sovint propers als 100.000 euros anuals o fins i tot superiors, que és la retribució assignada al batlle de Barcelona.
Val a dir que amb els primers nomenaments de govern Collboni ja ha fet un canvi important i ha substituït la gerent municipal –Sara Berbel, molt propera a Colau— per un home de la seva màxima confiança, Albert Dalmau, fins ara gerent de l’àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica, justament l’àrea que Collboni va dirigir durant l’anterior mandat.
El càrrec de gerent municipal és al capdamunt de la piràmide dels càrrecs executius que porten el dia a dia de l’ajuntament, i és retribuït amb 108.938 euros anuals. Dalmau és graduat en ciències polítiques i de l’administració i abans d’entrar en política institucional va treballar a Barcelona Global, una associació privada que treballa per impulsar inversions econòmiques a la ciutat. Va entrar a l’ajuntament el 2016 com a cap de gabinet de Collboni quan Colau va incorporar el PSC a l’executiu, i quan el va fer fora pel suport socialista al 155 va continuar al costat de Collboni al capdavant del grup municipal socialista.
Per sota del gerent municipal hi ha la gerent de Coordinació Territorial i de Proximitat, fins ara Gemma Arau, que cobra 106.692 euros anuals. És funcionària de carrera a l’ajuntament i d’ençà del 1990 ha exercit diferents càrrecs al consistori. Entre el 2001 i el 2019 va ocupar la gerència de diferents districtes de la ciutat, i després va passar a ser gerent de l’àrea d’Ecologia Urbana, encapçalada políticament per Janet Sanz (Barcelona en Comú). Hi va ser molt poc temps, perquè uns pocs mesos després va passar a dirigir la gerència de coordinació territorial i de proximitat, una gerència de nova creació que es va posar en marxa el 2019 per tal de coordinar l’activitat dels deu districtes de la ciutat.
Així, Arau coordina les gerències del districte de Ciutat Vella, que ocupa Yolanda Hernández; de l’Eixample, amb Joan Cambronero; de Sants-Montjuïc, amb Aida Guillen; de les Corts, amb Sara Jaurrieta; de Sarrià-Sant Gervasi, amb Maria Teresa Català; de Gràcia, amb Rufino J. Garcia; d’Horta-Guinardó, amb Maria Elena Amat; de Nou Barris, amb Gabriel José Duarte; de Sant Andreu, amb Maria Gas; i de Sant Martí, amb Josep Garcia. Els gerents de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Martí cobren 95.462 euros anuals; i els de les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Andreu, 89.846 euros anuals.
Sis gerències sectorials per a governar l’ajuntament
Per ara hi ha cinc gerències sectorials més la de l’àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica, que fins ara ocupava Albert Dalmau i que, amb la seva promoció, queda vacant. Sònia Frias és la gerent d’Ecologia Urbana, un càrrec remunerat amb 106.692 euros anuals. Frias és llicenciada en periodisme, però la seva activitat professional s’ha encarrilat sobretot a la comunicació pública. Va començar a treballar a l’ajuntament el 2007, com a cap de comunicació interna de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, i de llavors ençà s’ha mogut per diferents àrees del consistori. El 2015, any de la investidura de Colau, es va convertir en directora de Comunicació i Participació d’Ecologia Urbana, un càrrec que va ocupar dos anys, fins que va passar a ser adjunta a la gerència d’Ecologia Urbana. Abans d’arribar al capdamunt de la gerència d’aquesta àrea va ser gerent del districte de Sants-Montjuïc, però va ser cridada per Janet Sanz per substituir Gemma Arau com a gerent d’Ecologia Urbana quan Arau va moure’s a la gerència de Coordinació Territorial i de Proximitat.
Xavier Patón és el gerent d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports, un càrrec pel qual cobra 106.692 euros anuals. És llicenciat en filologia hispànica i en ciències polítiques i de l’administració i ha dedicat gran part de la trajectòria professional a TMB. El 2017 va assumir la gerència del districte de Sarrià-Sant Gervasi i el 2019 va ser nomenat gerent de l’àrea Agenda 2030, Transició Digital i Esports sota la batuta de la socialista Laia Bonet.
La gerència de l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGBTI és a les mans de Laia Claverol, que cobra un sou de 106.692 euros anuals. És llicenciada en ciències polítiques i de l’administració i treballa a l’Ajuntament de Barcelona d’ençà del 2019, abans havia treballat al de Cornellà i a la Diputació de Barcelona. Hi va entrar com a directora d’Empreses, Entitats Municipals i Recursos i després va passar a ser gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials. El 2021, amb la marxa de Ricard Fernández a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, va passar a ser també gerent de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGBTI, una àrea que políticament portava la regidora dels comuns Laura Pérez.
La quarta gerència sectorial és la de l’àrea de Seguretat i Prevenció, dirigida políticament pel regidor socialista Albert Batlle. La gerent és Maria Teresa Casado, que cobra 106.692 euros anuals. És llicenciada en dret i ha vinculat la seva trajectòria professional a càrrecs relacionats amb els cossos policíacs, amb diferents càrrecs al Departament d’Interior de la Generalitat.
Per últim, Marta Clari s’ocupa de la gerència de l’àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat i cobra una mica més que la resta de gerències sectorials: 107.283 euros anuals. És funcionària de carrera de l’Ajuntament de Barcelona d’ençà del 1990 i d’ençà de llavors ha ocupat diversos càrrecs al consistori. Ha estat gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) durant onze anys en dos períodes diferents, i també ha estat la gerent de l’àrea de Cultura durant el govern de Xavier Trias i els dos de Colau.
La segona escala d’Economia
Per sota de les sis gerències sectorials encara hi ha més càrrecs de responsabilitat. A l’àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica hi ha la gerència de Pressupostos i Hisenda, que ocupa Jordi Ayala, amb un sou de 106.692 euros anuals. És llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, ciències polítiques i sociologia i en dret i va començar a treballar a l’administració el 2004, quan va entrar a la Generalitat de Catalunya per a ocupar càrrecs tècnics a la Direcció General de Política Financera. L’any 2015 es va incorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a gerent de Presidència i Economia de la mà de Gerardo Pisarello, de Barcelona en Comú. També en depèn la gerència de Recursos, un càrrec retribuït amb 108.526 euros anuals i que ocupa Agustí Abelaira. És llicenciat en ciències econòmiques i d’ençà del 1999 treballa a l’administració pública. Primer a la direcció general de Pressupostos i a la secretaria general del departament d’Economia i Finances de la Generalitat, i d’ençà del 2011 –amb la batllia de Trias– a l’Ajuntament de Barcelona, quan va passar a ocupar la gerència de Recursos, que encara manté.
Sota la gerència de Recursos hi ha la de Persones i Desenvolupament organitzatiu, que exerceix Javier Pascual Gurpegui, remunerat amb 101.077 euros anuals. És enginyer industrial, especialitzat en organització, i ha treballat en la consultoria en organització i sistemes d’informació. Del 2006 fins al 2018 ha ocupat la direcció d’Organització de l’ajuntament, fins que va passar a ser gerent de l’àrea. També, sota la gerència de Pressupostos i Hisenda hi ha l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona, del qual és gerent Antoni Fernández Pérez, que cobra 95.462 euros anuals. És llicenciat en geografia i història i en ciències polítiques i ha treballat sempre en el món públic ocupant càrrecs diversos de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, durant els dos tripartits.
També és dins l’àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, del qual és gerent Màxim López, amb un sou de 95.462 euros; el grup Barcelona de Serveis Municipals (BSM), del qual és directora general Marta Labata (140.000 euros anuals); Barcelona Activa, que té com a director general Félix Ortega (96.945 euros anuals); i de l’empresa Informació i Comunicació de Barcelona, que produeix Betevé, i que té com a director general Sergi Vicente, director dels mitjans locals. Cobra 110.362 euros l’any.
Els artífexs de l’urbanisme
Dins l’àrea d’Ecologia Urbana hi ha la gerència de l’arquitecte en cap, Xavier Matilla, que també és gerent de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. Va ser el cap de Terrassa en Comú entre el 2015 i el 2019, quan es va quedar fora de l’ajuntament vallesà. No va trigar gaire fins que Colau el va fitxar per ser l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona. Cobra 95.462 euros anuals. Frederic Ximeno és el gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans, un càrrec pel qual rep una remuneració de 95.462 euros l’any. És llicenciat en biologia i tècnic urbanista, i treballa a l’Ajuntament de Barcelona d’ençà del 2016. Abans, havia treballat per l’Estudi Ramon Folch i Associats (2002-2006 i 2011-2016) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat sota la direcció política de Francesc Baltassar (ICV).
De la gerència de Mobilitat i Insfrastructures se n’encarrega Manuel Valdés, que rep un sou de 103.819 euros anuals. És doctor en enginyeria de camins, canals i ports, i treballa a l’Ajuntament de Barcelona d’ençà del 2006. Ha ocupat càrrecs amb responsabilitat sobre l’urbanisme de la ciutat dins governs de diferent color polític: PSC, CiU, Barcelona en Comú i ara, novament, PSC. Té com a número dos José Oriol Altisench, gerent adjunt, que cobra 89.846 euros anuals.
Laia Grau és la gerent d’Urbanisme i cobra 95.462 euros l’any. És arquitecta especialitzada en gènere i havia treballat en l’àrea d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2017, quan va marxar al món privat com a sòcia del despatx d’urbanisme Territorisxlm. No s’hi va estar gaire temps, ja que el 2019, amb el segon govern de Colau, va començar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona.
Dins l’àrea d’Ecologia Urbana també hi ha l’Institut Municipal d’Urbanisme, del qual és gerent David Martínez García, que cobra 89.846 euros anuals; l’Institut Municipal de Parc i Jardins, sota la direcció del gerent Francesc Jiménez, amb un sou 86.700 euros cada any; l’Institut Municipal de la Fundació Mies van der Röhe, del qual té la gerència Anna A. Ramos, amb un sou de 72.139 euros l’any; i Barcelona Cicle de l’Aigua, dirigida per Cristina Vila, amb un salari de 85.000 euros l’any.
També en forma part el grup Barcelona d’Infrastructures Municipals (BIMSA), dirigit per Ricard Font, que té un salari de 110.000 euros anuals. Font va ser durant molts anys un alt càrrec del departament de Territori durant les etapes que aquesta àrea ha estat en mans de Convergència o Junts i va arribar a presidir Ferrocarrils de la Generalitat amb Damià Calvet com a conseller del ram. Va ser secretari general de Polítiques Digitals i Territori del vice-president Jordi Puigneró, però quan Junts va decidir de sortir del govern Colau va aprofitar per fitxar-lo per a l’Ajuntament de Barcelona.
Esports i àmbit digital
A l’àrea d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports hi ha també la gerència d’Innovació i Transició Digital, de la qual s’ocupa Mariano Yagüez, amb un sou 95.462 euros l’any. És llicenciat en física i té un postgrau en direcció general. Gran part de la seva trajectòria professional l’ha feta al món privat, al sector de la telefonia, i, ha treballat disset anys a Telefónica. De fet, fa tot just un any que treballa per a l’Ajuntament de Barcelona. Primer va entrar-hi com a assessor de la socialista Laia Bonet, que dirigeix l’àrea, i tres mesos després es va convertir en gerent.
També formen part d’aquesta àrea l’Institut Barcelona Esports –amb Susana Closa com a gerent, que cobra 89.846 euros l’any– i l’Institut Municipal d’Informàtica, que té Francisco Rodríguez com a gerent, amb un sou de 95.462 euros.
Polítiques d’habitatge i drets socials
Sota l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGBTI, en mans de la regidora dels comuns Laura Pérez, hi ha la gerència d’Habitatge, de la qual s’encarrega Francisco Javier Burón. Va entrar a l’Ajuntament de Barcelona el 2015, quan Colau va accedir al govern municipal, però anys enrere ja s’havia dedicat a les polítiques públiques d’habitatge dins el govern basc que Juan José Ibarretexe, del PNB, va fer en coalició amb els partits d’esquerres Eusko Alkartasuna i Ezker Batua. Té un sou de 95.462 euros anuals.
També hi ha l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, del qual és gerent Jorge Tudela, que cobra 89.846 euros anuals. Abans de treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on va entrar el 2019, va treballar als consistoris de Sant Just Desvern i de Gavà sota governs socialistes i al Departament de Benestar Social durant el segon tripartit, dirigit per ERC. Durant quinze anys va ser al capdavant de la Federació Dincat, primer com a gerent i després com a director general. Gerard Capó és el gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, amb un sou de 95.462 euros anuals. És treballador de l’Ajuntament de Barcelona d’ençà del 1990, quan va començar-hi com a informador del servei d’atenció ciutadana 010 i, des d’allà, ha anat ascendint. Sota la mateixa estructura hi ha l’Institut Municipal de Serveis Socials, amb Lidia García Chicano com a gerent. La web de transparència de l’Ajuntament de Barcelona no té indexat ni el salari ni el currículum de García Chicano.
Cultura i Educació
Encara hi ha dos responsables més a la cúpula de l’estructura executiva de l’ajuntament: l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Del primer, n’és gerent Mònica Mateos, que té un sou de 95.462 euros anuals. És llicenciada en ciències polítiques i de l’administració i funcionària de carrera de la Diputació de Barcelona, però el 2008 va passar a treballar per a l’ajuntament com a directora de projectes estratègics de Foment de Ciutat, l’empresa municipal que s’encarrega de la gestió de projectes urbans, com el pla de barris. Del 2015 al 2019, el primer mandat de Colau, va ser la gerent del districte de Ciutat Vella, i el setembre de 2019 va passar a ser gerent de l’Institut de Cultura.
El gerent de l’Institut d’Educació és Jordi Sánchez, que treballa a l’Ajuntament Barcelona des de l’any 2003. Va assumir la gerència de l’organisme el juny del 2015, després de la investidura de Colau, i des de llavors ha mantingut el càrrec. Cobra 95.462 euros anuals.
Més enllà de tots aquests càrrecs, encara hi ha més càrrecs directius que cobren un salari públic de l’ajuntament. Hi destaquen Rosa M. Ortiz, directora executiva del Parc d’Atraccions Tibidabo, amb un sou de 113.670 euros, que anys enrere havia tingut càrrecs directius a B:SM; Oriol Vall-Llovera, gerent de l’empresa pública Tractament i Selecció de Residus, de la qual l’ajuntament té el 58,35% de la propietat, i cobra 102.872 euros l’any; Miquel Trepat, director general de Cementeris de Barcelona, amb un sou de 108.160 euros anuals; Jordi Valls, director general de Mercabarna, que cobra 112.395 euros; Andreu Francisco, director general del consorci Localret, retribuït amb 100.363 euros anuals; Elvira Dyangani, directora del consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), amb un sou de 102.000 euros; Francesc Fajaula, director de la fundació Barcelona Mobile World Capital, retribuït amb 100.000 euros l’any; i Ignasi Armengol, director general de la fundació Barcelona Capital Nàutica, que cobra 110.000 euros cada any.
