18.08.2023 - 15:16
|
Actualització: 18.08.2023 - 18:04
Les universitats catalanes han rebaixat d’un 22% l’índex de sostre de vidre en deu anys, però tan sols un catedràtic de cada quatre (el 26,51%) és una dona. Així ho apunta el darrer informe d’Indicadors Dona i Ciència, que fa el Departament de Recerca i Universitats i que es fixa en l’índex de sostre de vidre –la proporció entre el conjunt de professores universitàries en totes les categories en relació amb el de catedràtiques. El 2012 l’índex se situava en un quocient del 2,32 i ara la proporció ha millorat i l’índex s’ha rebaixat fins a un quocient d’1,81 el 2021. Malgrat la rebaixa, el valor encara superior a 1 constata el grau de dificultat de les professores per a ser catedràtiques.
D’ençà del 2012, l’índex s’ha mantingut estable o ha augmentat i no va començar a reduir-se fins el 2017, quan era de 2,1. Segons les darreres dades disponibles, per exemple, el 2016 les catedràtiques representaven prop del 20% i els catedràtics eren el 80%. És a dir, solament dos de cada deu eren dones. Per contra, el 2021 la proporció ha millorat i les dones catedràtiques eren el 26,51% pel 73,49% de catedràtics homes.
Amb tot, les xifres encara són lluny d’una situació paritària, tenint en compte que les diferències entre homes i dones no són tan accentuades en uns altres estadis de la carrera universitària i que, on s’accentuen, és en els estadis superiors. De fet, l’informe constata que la presència majoritària de dones en els primers estadis de la universitat i la recerca disminueix en les escales superiors de les carreres acadèmica i científica. Per tant, tot i que s’ha reduït la proporció entre les dones que són professores i les que són catedràtiques, la desproporció encara és evident.
Arran d’aquesta evolució i amb les dades a la mà, el Departament de Recerca i Universitats reconeix que hi ha un biaix de gènere i insta a continuar treballant per trencar aquest desequilibri històric.
En la línia d’impulsar mesures per a eliminar el biaix per raó de gènere i unes altres menes de discriminació a les universitats i centres de recerca, el departament avança en el desplegament de la llei de la ciència, que té d’objectiu principal revertir aquests indicadors de desigualtat. Segons el departament, mitjançant l’estratègia d’igualtat de gènere en la ciència, que s’aprovarà abans de final d’any, s’inclouran mesures específiques per a avançar cap a la igualtat de gènere en els òrgans d’avaluació, desenvolupament i innovació. També es vetllarà per la inclusió de personal expert en gènere en els òrgans d’avaluació i assessorament; la composició equilibrada dels òrgans de govern; l’aprovació, i la possibilitat d’incorporar línies de finançament específiques per a la recerca en gènere.
L’informe, presentat en la darrera reunió de la comissió de Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), que aplega el Departament de Recerca i Universitats i les 12 universitats catalanes, recull dades actualitzades fins a l’any 2021 sobre inserció laboral, PDI, reconeixement, òrgans col·legiats, investigació i centres CERCA.
Evolució al llarg de la carrera acadèmica
Els titulats de graus de dones i homes a les universitats catalanes el curs 2020-2021 són el 57,7% i 42,3%, respectivament. Al llarg de la carrera acadèmica es fa evident que com més s’avança en els estudis més disminueix la representació de les dones. Per exemple, el curs 2020-2021 les dones són majoria a la universitat fins a l’etapa de les titulacions de màster (56,8%, i els homes, 43,2%), i després s’igualen pràcticament en el moment de llegir les tesis doctorals (dones, 51,3%; homes, 48,7%) i a partir d’ací com més va menys n’hi ha, fins a ser el 47,2% del professorat associat (homes, 52,8%) i tan sols un 26,51% entre els catedràtics d’universitat, respecte del 73,49% dels homes. No obstant això, el curs 2016-2017 el percentatge de dones investigadores representava solament un 39,8% i el de dones catedràtiques un 21,4%.
En relació amb la carrera investigadora, les dades del curs 2020-2021 mostren que malgrat el manteniment de l’equilibri de gènere en les tesis llegides, a partir d’aquest moment el percentatge d’investigadores postdoctorals decau fins al 43,6% respecte del 56,4% dels homes.
Respecte del PDI (personal docent investigador), la presència de dones ha crescut, i ha passat del 40,7% al curs 2012-2013 al 44,5% el curs 2020-2021.
A les universitats, el biaix de gènere continua també present en l’àmbit de les branques de coneixement. Així, la presència femenina continua essent majoritària en ciències de la salut (70,23%) i en arts i humanitats (66,74%), i ciències socials i jurídiques (60,41%), i s’ha igualat en ciències (52%). En canvi, tan sols representa el 26,31% als estudis d’enginyeria i arquitectura, segons les dades de matrícula en graus i màsters universitaris corresponents al curs 2020-2021. No obstant això, també es registra a l’informe que el percentatge de dones que cursen estudis d’enginyeria i arquitectura ha crescut d’un 1,65% en relació amb les dades del curs 2015-2016 (24,66% del total).
A Catalunya, en termes d’inserció laboral, el percentatge d’ocupació de les dones amb titulació universitària se situa al voltant del 90%, igual que el dels homes.
Respecte del personal universitari, si bé les dones encara se situen per sota del 50% en les posicions de PDI permanent i agregat –amb percentatges del 37,57% i el 43,70%, respectivament–, el pes del col·lectiu femení es redueix significativament en la categoria de catedràtic universitari i catedràtic contractat, en què representen solament el 26,51%, enfront del 73,49% dels homes, segons dades corresponents a l’any 2021.
Cap a una recerca més paritària
El pes relatiu de les dones en ciència respecte de reconeixements obtinguts també és minoritari. Es continua observant aquest biaix de gènere i en alguns casos fins i tot es veu una disminució respecte d’anys anteriors. Per exemple, en relació amb la distinció honoris causa, s’ha doblat el percentatge de dones atorgades amb aquest mèrit: 20% l’any 2016 i un 40% el 2021. La gran diferència és en el percentatge de dones distingides com a emèrites respecte dels homes al llarg dels anys, en què hi ha hagut una lleugera davallada: el 2013 eren 25,83% de dones respecte del 74,17% d’homes, i el 2021 un 22,37% i un 77,63%.
Al sistema de coneixement català, les dones investigadores encara representen un percentatge inferior respecte dels homes. Per al PDI permanent amb més de 60 anys, la presència de les dones és solament del 30,77% i, en canvi, entre el col·lectiu de menys de 50 anys hi ha hagut un augment significatiu i arriba al 44,10%. Es constata una millora de les dades respecte del curs 2015-2016, que eren del 27,45% en el cas de PDI permanent de més de 60 anys i del 41,13% de menys de 50 anys.
Tot i ser encara minoritària, la presència femenina en les escales superiors de la carrera científica representada pels professors d’investigació d’excel·lència ICREA ha passat del 22,76% del total l’any 2016 al 28,68% de l’exercici 2021. En el cas del sistema CERCA, les dades evidencien que el desequilibri en la carrera científica comença tot just després del doctorat. Mentre que en l’etapa pre-doctoral, les dones representen el 52% del personal als centres, en les etapes posteriors el percentatge es redueix fins al 24% de presència femenina entre els caps de grup.
