Sortirem del pou més aviat que no ens pensàvem?

Divendres la Comissió Europea rectificava a l’alça els càlculs sobre la previsió de creixement del PIB de la Unió Europea. I un dels trets destacats era que l’economia espanyola encapçalaria el creixement dels països de la UE, com també va encapçalar les caigudes, tot s’ha de dir. La revisió a l’alça era de tres dècimes enguany, fins al 5,9%. Brussel·les també avançava en quin moment l’estat espanyol recuperaria el nivell de PIB previ a l’esclat de la pandèmia. Segons que deia, seria a final del 2022 i no durant el 2023, com pronosticava en les previsions anteriors.

Un dia abans, els analistes de Funcas ja havien fet un pas en la mateixa línia i publicaven que l’economia de l’estat espanyol podria començar a recuperar-se lleugerament més de pressa que no es preveia per l’acceleració del ritme de vaccinació –i la millora consegüent de la mobilitat i el turisme–, per un entorn extern més favorable i pel caràcter expansiu de les polítiques monetària i fiscal. A conseqüència de tot això, revisaven a l’alça, en tres dècimes, el creixement del PIB previst enguany, fins al 6%.

Ve’t aquí que continuen les revisions en els creixements, però aquesta vegada en sentit contrari al que teníem acostumat aquests mesos, és a dir, en sentit positiu. En realitat, l’explicació que fa Funcas del motiu del canvi de sentit en la seva revisió sembla prou raonable. Diu que la recuperació començarà gràcies a la demanda interna, que aportarà 5,5 punts al creixement del PIB, perquè la despesa domèstica serà més gran. Això vol dir que l’estimació de la taxa d’estalvi baixa fins a l’11,8% el 2021, tot i que continua superant la mitjana històrica. Jo hi afegiria que la velocitat amb què l’estalvi acumulat durant la pandèmia es vagi desembassant, fruit de la progressiva millora en la confiança del consumidor, serà clau per al creixement.

La contribució de la demanda externa també serà positiva, 0,5 punts després de ser revisada a l’alça, per la millora de l’entorn internacional i del turisme esperat. En el context d’aquestes previsions, la institució de les caixes parteix de la hipòtesi que el volum d’activitat turística arribi aquest estiu al 35% del previ a la pandèmia. Si l’arribada de turistes fos el 50% del nivell pre-crisi –de la qual cosa avui ja s’ha parlat a Fitur– el creixement del PIB pujaria enguany al 6,5%.

Un punt que no es resol és com acabarà la inflació. A Funcas creuen que l’inesperat encariment dels subministraments importats, registrat d’ençà que començà l’any –a què feia referència a la píndola d’ahir–, farà enfilar l’IPC fins al 2% el 2021, cinc dècimes més que en la previsió anterior, abans de moderar-se el 2022, quan se situarà en l’1,3%, sense canvis respecte de l’estimació del febrer.

Per això, aquest punt entra dins les principals incògnites que veuen els analistes per a consolidar aquesta millora de la recuperació. En concret, esmenten la rapidesa del procés de vaccinació i l’eficàcia contra noves variants, la celeritat amb què les comunitats autònomes mobilitzin les ajudes directes a les empreses i la importància final de les pressions inflacionistes i l’impacte que puguin tenir en la reacció del Banc Central Europeu.

Aquestes explicacions i canvis positius que es fan per a tot l’estat espanyol són aplicables a Catalunya, amb alguns matisos, perquè aquí la indústria té un paper més important que no a la resta de l’estat espanyol i les exportacions creixen molt més de pressa, com vèiem ahir.

Precisament aquest migdia la Cambra de Comerç ens ha recordat que l’economia catalana havia tancat el mes passat amb els millors resultats recollits pel seu Baròmetre d’ençà de la publicació del primer informe al setembre. Segons que diu, tots els indicadors han millorat o han mantingut una tendència positiva, fet que pot atribuir-se al bon ritme actual de vaccinació i a l’aixecament de restriccions coincidint amb Setmana Santa. Una xifra positiva que destaca el baròmetre del mes d’abril és el ritme progressiu de creació d’empreses a Catalunya fins a vorejar els 240.000 comptes de cotització, això sí, encara un 8,5% inferior si ho comparem amb el mateix mes del 2019.

Avui ha estat la Cambra i ahir era la secretària d’Economia del govern de la Generalitat, Natàlia Mas, qui piulava que, malgrat que les dades de creixement del primer trimestre situen la UE (i Catalunya) encara en situació de recessió tècnica, els senyals econòmics més recents conviden a l’optimisme. I n’esmentava uns quants exemples, com ara l’índex de producció industrial, que repunta un 17,7% (interanual), les exportacions, que creixen d’un 36%, i l’afiliació a la seguretat social, que puja d’un 2,7%. Alhora recordava que encara hi ha 136.559 persones en situació d’ERTO (el 4% dels afiliats), el nivell més baix, però, d’ençà del començament de la pandèmia. I afegia que l’acceleració del ritme de vaccinació, la relaxació de les restriccions i el consegüent augment de la mobilitat i dels indicadors de confiança semblen apuntar a la superació de la part pitjor de la crisi. Jo m’apunto a la seva tesi.

Quant a les empreses, el director general de l’AMEC, Joan Tristany, m’assegurava ahir que a les companyies industrials exportadores, en aquests moments, hi ha una certa “eufòria continguda”, perquè l’entrada de comandes és molt alta, fins al punt que moltes tenen la cartera plena per uns quants mesos. Aquesta afirmació encaixa molt bé amb les previsions positives que apuntava l’índex de confiança empresarial harmonitzat, de l’IDESCAT i la Cambra per al segon trimestre, on les millores interanuals eren generalitzades, al voltant del 30%, tant per sectors d’activitat com per grandària dels establiments i per demarcacions camerals.

Sembla doncs, que per la via de les empreses –no totes, és clar– les coses pinten més bé. Però no és el cas de les que tenen tracte directe amb el consumidor. Joan Carles Calbet, president de RetailCat, em diu que el comerç no nota res de positiu encara. “Més aviat hi ha una certa frenada d’ençà de Setmana Santa. Molta gent no veu clar el seu futur. Els acomiadaments a les entitats financeres com Caixabank, BBVA i ara els del Sabadell, amb molt ressò mediàtic, fan pensar que la situació del mercat encara és molt fràgil per als treballadors i pensen que no és moment de gastar. M’ho diuen comerciants de diferents sectors”, afegeix.

És lògic que el consum sigui l’últim de notar-ho. Però una cosa no priva l’altra. Per això, ho hem de dir encara amb veu baixa i escriure-ho amb lletra petita, però sembla que ara va de bo. La màquina ha començat a rodar i, segons el comportament dels factors que he anat esmentat, l’arrencada serà més forta o menys. Qüestió d’esperar una mica.