Sort dels valents

A TV3 i Catalunya Ràdio, sort dels valents. Sort dels valents, tu. Començant pels dos directors, Vicent Sanchis i Saül Gordillo. I acabant per molts periodistes. A tots vosaltres, gràcies i molts ànims pels dies que vindran. Perquè els dies vindran. I m’explicaré.

A TV3 i Catalunya Ràdio qui mana és el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Està format per sis directius escollits per partits polítics. En aquest cas, fruit del pacte entre CiU i PP del 2010. Ho heu escoltat bé: a TV3 i Catalunya Ràdio els directius que decidiran sobre com informar del referèndum són fruit del pacte CiU-PP de fa set anys. El mateix pacte que va escollir Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau. En fi. L’home fort allà dins, segons que explica tothom, és Brauli Duart, un ex-president que encara hi és.

Manen tant, aquests sis directius, que quan hi ha eleccions, o referèndums, elaboren el que se’n diu pla de cobertura informativa. És un document curt, el darrer és de vuit pàgines, on es preveu com es cobriran informativament les eleccions. Temes tècnics, al final: quants debats electorals hi haurà, quin dia i qui hi tindrà el primer torn de paraula. Quan s’entrevistarà els caps de llista, quins programes especials es faran, o si es farà un sondatge d’opinió. Aquest pla de cobertura informativa, per situar-nos, és el que marcava abans els famosos blocs electorals dels Telenotícies. Directius dient a periodistes quants minuts es dediquen a cada partit. Fins a aquest punt manen els directius.

Doncs ara falten quinze dies pel referèndum i resulta que no hi ha pla de cobertura informativa. Ni per a TV3 ni per a Catalunya Ràdio. Fixa’t tu. Divendres passat, Núria Llorach, presidenta del consell de govern de la CCMA, va anar al parlament (vídeo), li van demanar on era el pla de cobertura informativa, i va xiular. Bla, bla, bla. Pilotes fora. No hi ha pla de cobertura informativa. També és mala sort. Abans els directius marcaven fins al segon, i ara desapareixen.

Tots podem entendre que el moment no és fàcil. Per a Núria Llorach, tampoc. D’entrada, el seu nom, i no el de Brauli Duart, és un dels que el Tribunal Constitucional va assenyalar, com a presidenta de la CCMA que és. Té la justícia al clatell. Aquí tot és molt complex, delicat, i tothom tindrà les seves raons. Per mi, respecte. Però és evident que, des del punt de vista dels periodistes, una cosa és organitzar un debat electoral sobre el referèndum d’independència com sempre, és a dir, marcat pels directius de la CCMA, i una altra de ben diferent, fer-ho per iniciativa pròpia. ‘Hola, em dic Mònica Terribas i jo sóc la responsable última d’organitzar el debat sobre el referèndum que persegueix el CNI.’ ‘Hola, em dic Vicent Sanchis i sóc jo qui decideix si els anuncis que prohibeix la Guàrdia Civil es passen o no.’ ‘Hola, em dic Saül Gordillo i la decisió de fer un seguiment diari del referèndum, per il·legal que sigui, és cosa meva’.

No veuen els directius que si fessin un pla de cobertura informativa, com sempre, els periodistes i directors podrien treballar amb més seguretat i llibertat? No costa tant d’entendre. Si tots els acords són de paraula, doncs la cosa no té tantes garanties. En canvi, si el directiu fa un pas endavant i elabora un document, doncs cobreix l’espatlla dels periodistes, el director treballarà més segur, i el periodista més lliure.

Per sort nostra, i no sé si dels directius, la llei del referèndum marca que la Sindicatura Electoral ha de garantir que els mitjans públics facin campanya sobre el referèndum. Haurà de venir la Sindicatura a forçar els directius de TV3, ara? No fotis. També seria trist, tu. Que no ens trobem que al final la cosa la solucionin els treballadors, els directors i la Sindicatura Electoral, mentre els sis directius fan d’actors passius. Els pròxims dies partits polítics i entitats es presentaran a TV3 i Catalunya Ràdio amb els seus anuncis a favor del sí i del no sota el braç. Amb qui haurà de parlar aquesta gent? Amb els periodistes, per directors que siguin, o amb els directius? Ho trobo surrealista.

En fi, per anar acabant: es pot saber per què la CCMA pressiona tant els directors de TV3 i Catalunya Ràdio perquè siguin ells els que donin l’ordre per escrit de voler passar els anuncis? No és cosa dels directius, això? De què ens serveixen, si no, els directius? Quines són les seves responsabilitats?

Jo, TV3. Jo, Catalunya Ràdio. Vull dir que no tinc gaires dubtes que veurem debats, veurem anuncis i veurem cobertura sobre el referèndum. I ho veurem gràcies als valents. A tots vosaltres, gràcies. En canvi, els que manen fruit d’un pacte amb el PP em sembla que no compliran tant. Perquè aquests dies alguns s’ho juguen tot i d’altres, especulen. Això sí que és com sempre.