27.01.2023 - 19:50
“El PIB va créixer d’un 5,5% el 2022, molt per sobre de les previsions. Confirma la solidesa i la resiliència de l’economia espanyola. Davant els profetes de l’apocalipsi, avui tenim un fort creixement econòmic, la inflació més baixa d’Europa i el rècord d’ocupació”, piulava aquest matí un cofoi president del govern espanyol, Pedro Sánchez, només dotze minuts després d’haver-se fet pública la xifra. La veritat és que té motius per a estar content, perquè fins fa ben poc, s’apuntava a un creixement negatiu per al quart trimestre i una possible entrada en recessió tècnica el primer trimestre d’enguany.
Però no ha estat així. El darrer trimestre de l’any ha tancat amb un creixement sobre l’anterior del 0,2%, gràcies sobretot al comportament del sector públic, atès que el consum familiar i la inversió privada, com també es preveia, han desaccelerat molt el seu ritme d’aportació. En definitiva, s’ha repetit la taxa intertrimestral de l’anterior període, la qual cosa vol dir que l’economia estatal ja fa dos trimestres que té un creixement de perfil molt baix, però sense tocar el zero, com sí que ha fet Alemanya. De totes maneres, l’estat espanyol acaba el 2022 amb una alça anual del PIB superior a la mitjana comunitària i a la de països com Alemanya i els Estats Units.
Per no embolicar el lector amb conceptes que li poden ser estranys, cal recordar que quan parlem del creixement del PIB tenim en compte diferents accepcions que poden portar a error. D’una banda, hi ha el creixement intertrimestral, que és el càlcul d’un trimestre sobre el trimestre anterior, i que ha estat del 0,2%. Un segon concepte és el PIB interanual, en què es calcula el PIB del quart trimestre sobre el del mateix període de l’any anterior, que en aquest cas dóna un creixement del 2,7%. I, finalment, si agreguem els quatre trimestres de l’any i calculem la suma amb la produïda l’any anterior, tenim el PIB agregat, que és el que fem servir per dir que enguany l’economia estatal ha pujat d’un 5,5%, igual que el 2021. I cal afegir que podem parlar també del PIB nominal (a preus corrents) i del PIB real, és a dir, ja deflactat per l’efecte dels preus. Si no es diu la contrària, sempre es fa servir aquest darrer.
Explicat aquest punt, els dos primers conceptes ens diuen que ha estat un any en què hem anat de més a menys, tal com ho hem notat tots aquests darrers mesos. Les xifres del creixement interanual dels trimestres ho mostren clarament. Hem passat del 6,9% del primer trimestre al 7,8% del segon, al 4,8% del tercer i, finalment, al 2,7% del quart. La primera part de l’any ha estat molt millor que no pas la segona –sobretot el segon trimestre– igual com va passar amb l’ocupació de l’EPA, tal com vam veure en la píndola d’ahir.
Amb el 5,5% de creixement global s’iguala l’any anterior, si bé amb una cadència trimestral diferent, atès que hem tancat el 2022 amb una clara desacceleració. Però el fet és que l’any de la pandèmia, el PIB va caure d’un 11,3% i fa dos anys que l’economia es recupera i va creixent al 5,5%. Això fa que no s’hagi arribat encara al nivell global de l’activitat que hi havia l’any 2019, abans de la pandèmia. Ens falta créixer d’un 1,3% per arribar-hi, que pot semblar poc, però que no ho és. Pensem que les previsions que s’han fet per a enguany se situen al voltant de l’1,5%. De totes maneres, també s’ha de dir que, per primera vegada, el PIB nominal de l’estat espanyol superarà els 1,30 bilions d’euros, superior al del 2019, que va ser d’1,25 bilions. L’efecte de la inflació és decisiu.
Des del punt de vista de l’oferta, el comportament ha estat negatiu en termes interanuals en l’agricultura, mentre que la indústria manufacturera, amb una forta desacceleració els dos últims trimestres, ha acabat amb una taxa positiva de l’1,4%. Amb alts i baixos, la construcció tanca l’exercici amb un creixement del 4,5%, i els serveis, del 3,6%. Això sí, amb diferències importants entre els subsectors que el componen. Els que més han crescut són les activitats artístiques, amb un 10,3%, seguides del comerç, transport i hoteleria, conjuntament amb informació i comunicacions, que han crescut al voltant del 7,5%. I a l’altra banda, les activitats financeres han baixat d’un 5,3%, com a punt més important.
Jo destacaria l’esforç que ha fet la indústria manufacturera, tenint en compte que hi ha hagut molts moments de l’any en què ho ha tingut tot en contra i ha sabut resistir. Quant als creixements forts en alguns subsectors dels serveis, són producte, en bona part, de tenir un punt de partida a nivells molt baixos.
Finalment, penso que és encertada la reflexió que ha fet el Col·legi d’Economistes de Catalunya, que destaca dos aspectes íntimament relacionats i que resulten preocupants en les dades fetes públiques avui per l’INE. D’una banda, la desacceleració que mostra el creixement de la productivitat en l’economia estatal al llarg del 2022, fins a gairebé estancar-se en el quart trimestre, en comparació al mateix període l’any anterior. Això esdevé especialment problemàtic si es pensa que el nivell de productivitat intern és, de per si, significativament inferior al d’altres països del nostre entorn.
I, vinculat a l’anterior i en sentit contrari, s’ha d’apuntar la pujada del cost laboral unitari, que augmenta d’un 3,2% el darrer trimestre de l’exercici en relació amb el 2021. Representa l’increment més important en l’àmbit interanual d’ençà del començament del 2021, cosa que repercuteix, entre més, en efectes de segona ronda sobre la inflació. Segons el degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, “tant la frenada de la productivitat com el repunt del cost laboral unitari incideixen negativament sobre la competitivitat de l’economia i obliguen a prendre mesures estructurals i consensos en l’àmbit de les rendes que ajudin a redreçar la situació i que permetin mantenir el dinamisme de les exportacions”.
En definitiva, un any més, s’han demostrat les dificultats de fer previsions en entorns tan canviants. De fet, ningú, ni el govern, no pensava que hi pogués haver un creixement final superior al 5%. Cal dir que, si es confirma la xifra, serà gairebé un miracle que s’hagi obtingut, havent travessat moments durant l’any en què la inflació ha estat per damunt del 10%. Cal ser molt prudent en períodes com aquests. Per això, avui em pot semblar agosarat afirmar, com ho fan alguns digitals financers, que, a la vista de les dades, les projeccions haurien d’assenyalar un comportament econòmic millor del previst per enguany. Hem estat massa pessimistes respecte de l’economia estatal?, es demanen molts analistes. Alguns apunten que el PIB creixerà més que a les altres quatre grans economies de la zona euro el 2023. Ho anirem veient.
