05.12.2024 - 19:50
Ahir, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va oferir una dosi important d’optimisme sobre l’economia espanyola quan va millorar les seves previsions, com ja van fer anteriorment la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI), tant per al 2024 com per al 2025. I això, enmig d’una crisi important als països més rics d’Europa. Mentre el creixement que apunta per al 2024 és del 3% i augmenta al 2,3% el del 2025 –superiors als del govern espanyol–, manté les seves previsions per Alemanya, França i Itàlia per sota de l’1% per a l’any vinent, i per a enguany són entre el 0%, l’alemany, i l’1%, el francès.
L’argument que fa servir per a justificar que l’estat espanyol es mantingui un any més com una illa enmig de l’oceà tempestuós europeu és que “la demanda interna sustentarà el creixement, atès que el consum privat s’expandirà gràcies a un mercat laboral resilient, més estalvis de les llars i un augment dels ingressos reals”. També destaca que la inversió es recuperarà, sustentada en els costs menors de finançament i la implementació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).
Igualment, adverteix que, si bé les exportacions es beneficiarien de les tendències positives del turisme, la recuperació de les importacions limitaria la contribució de les exportacions netes al creixement del PIB. La cara negativa són els principals riscs a la baixa per a l’economia espanyola, entre els quals l’organització destaca l’augment de les tensions geopolítiques, que podrien empitjorar la demanda dels principals socis comercials d’Espanya, i una implementació lenta del PRTR.
És normal que el ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, hagi celebrat la notícia. “Som el país desenvolupat que més creix el 2024. Enguany, el nostre creixement serà gairebé quatre vegades superior al de la zona euro i es mantindrà també per sobre els dos anys vinents”, va publicar. Però es va engrescar a les xarxes i va deixar anar que Espanya era el “motor entre les grans economies europees” i va afegir que l’OCDE se sumava a les institucions “nacionals i internacionals” que apostaven per l’economia espanyola”. Aquí es va passar de frenada, perquè una cosa és que el creixement sigui superior i una altra de molt diferent és el seu volum del PIB, és a dir, de tot allò que es produeix. I aquí no podem oblidar que el PIB espanyol encara és la tercera part de l’alemany i la meitat del francès. Per tant, de ser locomotora europea, res de res.
No podem passar per alt que avui hem sabut una altra bona notícia sobre la indústria. Resulta que l’índex de producció industrial (IPI), corregit d’efectes estacionals i de calendari, va presentar a l’octubre una variació del 3% respecte del mateix mes de l’any anterior a escala estatal. Per la seva banda, la sèrie original de l’IPI va experimentar una variació anual del 6,4%, és a dir, 6,3 punts superiors a la del mes de setembre.
El cas català encara és més espectacular. L’IPI deflactat creix d’un 3,4% sobre l’octubre del 2023, i la sèrie original creix d’un 9,5%, comptant l’energia, i d’un 8,6%, sense comptar-la. És un salt molt important que fa que l’augment acumulat de l’any sigui del 4%. Cal destacar que, durant l’octubre, els productes farmacèutics, els aparells electrònics i, sobretot, els cotxes, presenten creixements interanuals de dos dígits, que també es mantenen en els acumulats de l’any. Cal destacar, per la seva importància, que sembla que els cotxes han despertat, després de dos mesos de fortes baixades. El dubte és quina continuïtat poden tenir.
No puc deixar de manifestar que m’ha sorprès molt positivament aquesta dada, si bé temo que la que ha de venir sobre el novembre no anima tant a l’optimisme, si hem de fer cas de les opinions dels directors de compres (PMI) que van fer públiques ahir. Europa està en crisi. Malgrat tenir una taxa de desocupació en mínims (6,3%), algunes empreses alemanyes i franceses ja comencen a retallar plantilles.
Segons que apunta el director de l’informe dels PMI, sobre l’estat espanyol, “l’economia del sector manufacturer va continuar la seva expansió al novembre, encara que a un ritme més lent i malgrat les devastadores inundacions a València. L’índex va caure una mica, de 54,5 a 53,1, però de totes maneres es va mantenir còmodament en territori de creixement. La producció i les noves comandes continuen augmentant, però a un ritme més lent. El creixement de la cartera de noves comandes d’exportació, fins i tot, es va accelerar fins al seu nivell més alt en més de tres anys.” I afegeix que les perspectives per als fabricants espanyols es mantenen per sobre de la seva mitjana a llarg termini, atesa la situació estable de les comandes i l’esperança que l’entorn empresarial mundial millori durant els dotze mesos vinents.
I, finalment, esmenta un fet que em sembla molt important. Diu que els preus dels materials de fabricació han pujat una mica, però aquesta vegada els responsables no són els terminis de lliurament, sinó l’augment del cost de les matèries primeres. D’altra banda, l’augment d’aquests preus no ha repercutit en un augment dels preus cobrats, perquè la competència deixa poc marge per a augmentar-los. Un punt important per a no fer pujar la inflació.
Segons aquestes informacions, sembla que els empresaris de l’estat espanyol també són moderadament optimistes, però veuen amb molt de respecte la crisi d’Alemanya i de França i, sobretot, la de la seva indústria. I amb tota la raó. L’enquesta dels PMI de la zona euro del novembre és més que preocupant. Diu que, analitzant-ho per països, les darreres dades assenyalaven que la desacceleració del sector manufacturer de la zona euro s’havia centrat en les seves tres economies més grans: Alemanya, França i Itàlia. Quant a les dues darreres, els ritmes de contracció van ser els més pronunciats en deu mesos i dotze, respectivament.
Segons el director de l’informe, “és com si la recessió manufacturera de la zona euro no hagués d’acabar mai”. “Com que les noves comandes van caure ràpidament i a un ritme accelerat, no hi ha senyals d’una recuperació a curt termini. Segons el nostre pronòstic en temps real, la producció del sector manufacturer disminuirà d’un 0,7% el quart trimestre, en comparació amb el trimestre anterior. És probable que aquesta caiguda es prolongui fins a l’any vinent.” Realment, el comentari no és engrescador. Insisteixo, malgrat les bones notícies d’aquí.
Per tant, em sembla lògica la preocupació dels empresaris de l’estat espanyol, malgrat els bons pronòstics de l’OCDE. La pregunta que molts es fan en aquests moments és fins quan durarà la diferència tan gran entre el creixement de la nostra economia i l’europea, tenint en compte que les exportacions són una part gens negligible del PIB final. De moment, sembla que els indicadors espanyols i els catalans continuen, i continuaran, amb el diferencial positiu respecte d’Europa. Potser es comença a notar una mica en l’alentiment del mercat laboral. És qüestió d’esperar i de veure com evolucionen els mesos vinents, però sí que és segur, a hores d’ara, que entrarem al 2025 amb un pas més ferm que no pas els nostres competidors europeus.
