Soraya en li-qui-da-ci-ó

T’arriba la noticia que Soraya Sáenz de Santamaría abandona la política i no pots evitar una lleugera sensació d’alegria i que els llavis dibuixin un tímid somriure. Plega la mà dreta de Rajoy, la defensora de la línia dura amb Catalunya, la partidària d’aplicar a fons l’article 155, la que hauria volgut enviar l’exèrcit espanyol als carrers de Catalunya després de l’atemptat de l’agost de l’any passat. Barca nova i llevantada, Soraya.

No pots evitar una lleugera sensació d’alegria, agafes el mòbil per enviar un missatge al grup d’antics treballadors de Diplocat i veus que algú ja se t’ha avançat. Diplocat en liquidació, l’eterna broma. El boomerang. S’ha de dir que ho va aconseguir i que Diplocat encara no ha tornat a obrir les portes, malgrat la creença general. La majoria dels que hi érem encara som a l’atur, esperant que conclogui la finalitzada restitució anunciada pel president Torra. Que consti.

Però que consti també que tenim una societat civil impressionant, que sap omplir forats i suplir absències de manera admirable. Que tanquen les delegacions de la Generalitat a l’estranger? L’ANC i els CDR activen els seus grups exteriors. Que Diplocat no hi és per convidar estrangers per la Diada? Una iniciativa fantàstica anomenada #DiadaForeign porta més de 160 persones de 15 països a passar uns dies a Catalunya i a viure la mobilització d’avui en primera persona.

Diplocat en liquidació i Soraya en liquidació. Diplocat liquidat i Soraya liquidada. Diplocat tornarà i Soraya ja deu ser dins d’alguna porta giratòria. Però el missatge més important és que els líders polítics espanyols van passant i en canvi la voluntat sobiranista de Catalunya es manté i s’enforteix. Aznar, Zapatero i Rajoy ja són història, com ho són el ribotaire Alfonso Guerra i la liquidadora Soraya. Nosaltres, en canvi, érem, som i serem.

Algun dia serem independents. Ells ho saben des de fa anys i ara també ho sabem nosaltres. Avui tornarem a demostrar al carrer que som una onada que no s’atura, un poble combatiu i tossudament alçat, la flama del Canigó que s’escampa pel país, la paraula llibertat projectada a la façana del Palau de la Generalitat. El temps dirà si és a Pedro Sánchez a qui toca entomar la República catalana o al seu successor. A vegades, dóna la sensació que s’ho juguin a la ruleta russa. En tot cas, quan arribi el moment, de la liquidada Soraya no se’n recordarà ningú.