‘Sopa de pollastre amb ordi’, una història oportuna

Londres, 1936. La família Kahn, ferma defensora del comunisme, es prepara per assistir a la manifestació antifeixista a Cable Street. Així comença Sopa de pollastre amb ordi, l’obra del dramaturg anglès Arnold Wesker que La Perla 29 ha estrenat, dirigida per Ferran Utzet. L’espectacle es va inaugurar dimecres i es podrà veure a la Biblioteca de Catalunya fins el 8 d’abril.

L’obra explica el declivi familiar dels Kahn en tres actes, des dels moments previs a una manifestació antifeixista a Londres, el 1936, fins a l’alçament anticomunista a Hongria del 1956, passant pels primers instants després de la Segona Guerra Mundial, l’any 1946. La tradició obrera de la família no impedeix que les ideologies dels personatges divergeixin amb el temps i n’erosionin la relació. El desencantament polític que viuen, la passivitat enfront de la injustícia i la pèrdua de conviccions respecte de les expectatives d’un món millor es tornen decepció i fragmentació a la llar.

Les sobretaules dels Kahn mostren a l’espectador l’evolució dels pensaments dels personatges durant vint anys. D’aquesta manera, la política, que sempre havia tingut cabuda en l’àmbit domèstic, esdevé el tema que motiva l’allunyament entre els membres de la família. El director vol que l’espectacle serveixi per a fer-se preguntes sobre les circumstàncies que ens acompanyen en l’actualitat.

Tot i que Utzet nega que sigui ‘l’obra del procés’, l’argument que la política trenca famílies i relacions és recurrent per part d’alguns sectors unionistes del Principat. El director creu que Sopa de pollastre amb ordi és un espectacle ‘oportú’, però ‘no oportunista’. D’una altra banda, l’actor Lluís Villanueva, que interpreta el pare, sí que troba un paral·lelisme entre els esdeveniments de l’obra i la situació actual: ‘Quan van a la manifestació no s’enfronten al feixisme, sinó a la policia; de qui menys t’ho esperes, has rebut’, diu, fent al·lusió als fets de l’1-O.

Arnold Wesker va publicar l’obra l’any 1958. És la primera part d’una trilogia, juntament amb Arrels i Parlo de Jerusalem. Després de l’agitació política de l’auge del comunisme i del patiment de la Segona Guerra Mundial, l’autor es trobava en un període de transició, encallat, i va voler plasmar en teatre aquell sentiment que de sobte res no avançava i les promeses del comunisme no es complien.