10.05.2023 - 21:40
Aquesta nit comença la campanya de les eleccions del 28 de maig i tot sembla indicar que serà decisiva. Ara com ara els sondatges preveuen un resultat molt ajustat, amb un recompte d’infart, que pot comportar que la governabilitat de les principals institucions es decideixi per un sol parlamentari.
Al País Valencià, els pactes que hi haurà després de les eleccions són clars. Tot i la voluntat de marcar perfil abans de la votació i els estira-i-arronses que hi pot haver per conformar govern, és més que previsible que els partits del Botànic, és a dir, Unides Podem, Compromís i el PSPV, tornin a pactar i formin govern si tenen prou majoria. A l’altra banda, més enllà de la incògnita de si formarien govern en cas que sumessin, el PP i Vox aniran de bracet.
Ciutadans, tercera força l’any 2019, passaria de tenir divuit escons a no tenir-ne cap. El gran escull és la barrera electoral, especialment alta, que exigeix de superar el 5% dels vots emesos en el territori valencià.
Dels darrers cinc sondatges publicats, dos preveuen una majoria absoluta del Botànic i els altres tres un majoria del PP amb el suport imprescindible de Vox. Tanmateix, en tots els casos coincideixen que la diferència serà molt estreta.
El PP seria la força més votada, però lluny de poder governar en solitari. El partit ha aconseguit d’atraure un 43% dels votants de Ciutadans, segons el sondatge de Prisa, molt per sobre del 20% que tornaria a votar el partit d’Inés Arrimadas.
Sobre tendències, aquests darrers quatre anys hi ha hagut un creixement constant del PP i un suport molt estable al PSPV. També es destaca una tendència a la baixa, lenta però constant, d’Unides Podem d’ençà de fa dos anys. Tots els sondatges li donen entre quatre escons i cinc, i d’un 6,7% passaria a un perillós i ajustat 5%. Si Unides Podem no aconseguís d’entrar a les Corts, el Botànic molt segurament no tindria cap possibilitat de revalidar-se.
Finalment, trobem una lluita aferrissada com a tercera força més votada. Aquestes darreres setmanes, Compromís ha passat davant de Vox, i la tria de Joan Baldoví pot haver estat una de les claus. El candidat sobiranista és, entre els votants dels mateixos partits, el més ben valorat, amb un 8,0 de mitjana, per sobre del 7,3 que rep Carlos Mazón entre els del PP i el 7,0 de Ximo Puig entre els socialistes.
Joan Baldoví: “El país que tenim és el que és i no el que voldríem”
A més, Baldoví és el segon candidat més conegut (65%), només per darrere del president Ximo Puig (91%) i molt per davant de Carlos Mazón (50%), del candidat de Vox, Carlos Flores (21%), i del de Podem, Héctor Illueca (21%). Tot això pot haver estat fonamental per a la millora que ha tingut Compromís.
Amb dues opcions clares, la campanya es preveu totalment polaritzada, i serà més important mobilitzar els votants potencials que no pas convèncer els electors. El PP vol convertir la votació en un plebiscit sobre el govern espanyol, i Mazón afirma que el País Valencià “enviarà un missatge a la resta d’Espanya: la fi del sanchisme comença a la Comunitat Valenciana, el canvi comença ací”. Per la seva banda, els partits que governen demanen el vot per a evitar el retorn del PP, molt possiblement de bracet amb Vox, que no tan sols poden revertir les polítiques bastides durant aquestes dues darreres legislatures, sinó que fins i tot hi pot haver una reculada.
Màxima igualtat a les Illes, amb el PI com a partit frontissa
A les Illes hi ha una situació similar a la del País Valencià. Per una banda, els partits del pacte de govern, de caràcter progressista, i per una altra, el PP, que necessitaria Vox per a recuperar la presidència de les Illes. No obstant això, hi ha una formació, Proposta per les Illes (PI), que es desmarca dels dos blocs i que, tot i que es preveu que tingui una representació minsa, pot fer tombar la majoria en un sentit o un altre.
El PI, amb un ideari de centre-dreta que l’allunya dels partits de progrés i un regionalisme que no casa amb el perfil més contrari a la llengua i a la cultura, s’estima que aconseguirà solament dos escons o tres dels cinquanta-nou en joc, però tres dels quatre últims sondatges indiquen que seria fonamental per a bastir majories. Entre més mesures, el partit demana d’eliminar l’impost de successions entre familiars, s’oposa a limitar el preu del lloguer, vol crear una policia autonòmica i garantir el català com a llengua vehicular del sistema educatiu.
Els escons al parlament s’assignen per illes, amb un sistema proporcional i una barrera electoral a cada illa del 5%. A Mallorca es reparteixen més de la meitat dels escons, trenta-tres; la segona illa amb més parlamentaris és Menorca, amb tretze, Eivissa en tria dotze, i a Formentera solament se n’elegeix un.
De les forces de govern, el retrocés més gros seria el del PSIB de Francina Armengol, que passaria de dinou escons a uns setze i posaria en dificultats greus la majoria progressista actual. Els socis de govern han evidenciat les seves diferències aquest darrer any, sobretot en els consells insulars. Més per Mallorca va amenaçar de trencar el pacte a l’illa arran del patrocini al RCD Mallorca, i la llei de la reserva de la biosfera va causar un xoc entre el PSIB i Més per Menorca.
Segons els sondatges, Més per Mallorca i Més per Menorca podrien repetir els quatre escons i els dos que van treure, respectivament, el 2019, o fins i tot en podrien guanyar algun més. Gent per Formentera mantindria l’únic parlamentari de l’illa, i es preveu que Podem també tingui una reculada després d’haver estat tercera força fa quatre anys amb sis diputats.
En canvi, tant el PP com Vox millorarien resultats, beneficiats per l’enfonsament de Ciutadans, que passaria de tenir cinc escons a ser extraparlamentari. El PP seria primera força, i passaria de setze parlamentaris a una vintena o més. Entre més mesures, posen l’accent en “el dret de les famílies” a triar la llengua a l’ensenyament, rebaixar imposts i cedir sòl públic per a construir pisos per als agents de la Guàrdia Civil. Per la seva part, Vox es preveu que dupliqui la representació respecte dels tres escons que va aconseguir fa quatre anys. Caldrà veure si n’hi haurà prou per a apoderar-se del govern després de vuit anys de presidència de Francina Armengol.
