20.09.2020 - 21:50
Un 7% de la població de Nova Aquitània, Occitània i la Vall d’Aran pot parlar la llengua occitana. Així ho indica l’Enquesta sociolingüística 2020 sobre el coneixement i ús de l’occità feta per l’Oficina Pública de la Llengua Occitana (OPLO) a vuit mil persones, que avisa que la llengua es troba actualment en ‘greu perill d’extinció’ segons els criteris de la UNESCO.
La dada implica una reculada de l’occità respecte dels darrers sondatges fets a l’Aquitània i Migdia-Pirineus, ara fa deu anys, quan entre un 11 i un 12% de la població podia parlar-lo. Un factor és l’envelliment de qui fa ús de la llengua, perquè el parlant típic de l’occità, segons l’estudi, és la d’un home de més de seixanta anys que viu en una zona rural. Això fa que el percentatge de parlants variï molt segons el territori, d’un 2% en els departaments més urbanitzats, com l’Alta Garona, l’Erau i la Gironda, al 22% en els menys poblats, com la Charante Occitana i el Losera. Amb una situació singular a la Vall d’Aran, on és oficial i un 62% de la població pot parlar la llengua d’oc.
Tanmateix, de l’estudi es desprèn alguna dada positiva, com un augment de la transmissió de la llengua a través de la família, que ha augmentat nou punts en deu anys. Això porta els autors de l’estudi a preguntar si assistim a una millora de l’estatus social i el final de la ‘vergonha‘, que feia que molta gent amagués l’occità i el reservés a l’esfera privada.
Ara mateix, l’occità encara es parla bàsicament a l’àmbit privat (79%). Tot i això, gairebé la totalitat de la població, un 92%, vol que la llengua es preservi i es desenvolupi. A més, un 87% vol que s’impulsi la cultura en occità en esdeveniments com el teatre, la música i el cinema, dos terços que tingui més presència en els mitjans de comunicació i un 70% vol una senyalització i comunicació bilingüe en els llocs públics.
De la mateixa manera, un 81% vol que s’ensenyi a les guarderies i a l’educació infantil fins a la secundària. Això és un fet clau per al desenvolupament de la llengua, tenint en compte, a més, que el sondeig demostra que la llengua manté més vitalitat als territoris on s’ensenya a l’escola, com els Pirineus Atlàntics (12% de parlants), l’Avairon (18%) i el Losera (22%).
Quant al sondatge, cal remarcar que és un territori molt més ampli que el de Nova Aquitània, Occitània i la Vall d’Aran, dividit entre tres estats, principalment el francès, amb parlants dins de les regions d’Alvèrnia-Roine-Alps, Nova Aquitània, Occitània i PACA, però també comprèn la Vall d’Aran i les Valls Occitanes al Piemont italià. Cal afegir-hi un enclavament a la Gàrdia, a Calàbria, semblant al cas que trobem del català i l’Alguer.
