25.10.2007 - 14:04
|
Actualització: 22.01.2025 - 14:06
A VilaWeb el ‘demostratiu’ de possessió o finca, ‘Son’, s’escriu «So n’» quan el nom de la possessió comença amb vocal (‘So na’ quan el nom de la possessió és femení). Una opció que alguns lectors troben sorprenent. I tanmateix…
1. ‘Son’ és la contracció de ‘ço en’ (‘açò d’en’), igual que ‘Can’ és la contracció de ‘ca en’ (‘casa d’en’) i ‘Cal’ és la de ‘ca el’ (‘casa del’).
2. Quan ‘Can’ precedeix un nom començat amb vocal, s’escriu, universalment, «Ca n’». Si, doncs, escrivim Can Fortuny, però Ca n’Aguiló, per què hem d’escriure Son Espases…?
3. Ara, el ‘Diccionari català-valencià-balear’ [vol X, p. 2, col. 2, entrada 5. SON], i ‘Onomasticon Cataloniae’ [vol. VII, p. 158, col 2] escriuen «So n’» davant un nom començat amb vocal, precedida d’hac o no.
4. També escriuen ‘So na’ davant noms femenins començats amb consonant o amb ‘i’, ‘u’ àtones, precedides d’hac o no. (Fixem-nos que no és ben bé igual ‘So na Moixa’ que ‘Sona Moixa’, com tampoc no és igual Ca la Negra que Cala Negra, ni Ca na Llarga que Cana Llarga.)
5. És clar que si ‘Son’ és la contracció de ‘ço en’, l’escriptura correcta hauria d’ésser, d’acord amb el sistema ortogràfic vigent, Çon Sant Joan, Ço n’Espases… (i Ço na Rossa, Ço n’Emília…) No és gens congruent, no, d’escriure So n’Espanyolet, Son Pardines. Ni congruent, ni pràctic. Però què podem al·legar? Que, en onomàstica, n’hi ha més d’una, de grafia incongruent? No sembla pas una gran raó.
6. Sigui com sigui, allò que no sembla gens enraonat és de tractar dues contraccions iguals, com ‘Can’ i ‘Son’, d’una manera diferent. I és això que, si més no, volem evitar a VilaWeb.
