09.02.2024 - 21:40
Sovint tendim a exagerar quan s’aproxima una cita electoral i sembla que no hi hagi hagut mai unes eleccions més decisives que aquestes. Però, en aquest cas, els comicis del 18 de febrer tenen alguna cosa diferent, s’ensuma, com mai aquesta darrera dècada, que el canvi és a prop.
No és solament que ho indiquin els sondatges, que tots apunten una tendència a la baixa del PP, un ascens considerable del BNG i un PSOE que manté el suport o fins i tot l’augmenta. Es percep al carrer. N’hi ha prou de parar l’orella per adonar-se que aquestes són les ELECCIONS, amb majúscules. Perquè per primera vegada d’ençà de fa més de deu anys, el canvi és ací. A tocar. I el PP n’és tan conscient que ja ha posat en funcionament tota la maquinària que té a l’abast per impedir-ho, perquè s’hi juga molt (també Feijóo a escala de l’estat espanyol).
Que el PP, en compte de presentar propostes i de “vendre” un candidat que és qüestionat fins i tot dins les seves files, es dediqui a atacar la persona que és més a prop de disputar-li la Junta de Galícia ho diu tot. El Partit Popular està tan desesperat que no es distingeix de la fatxosfera ni de la caverna mediàtica. Tot s’hi val: ETA, independència, idioma…
La desesperació que es palpa la va evidenciar el president actual, Alfonso Rueda, en l’únic debat electoral en què ha participat, al de “casa seva”, la CRTVG. De bon començament, va limitar la seva presència als debats al dels mitjans públics gallecs, sabent que hi ha poca diferència –solament cosmètica– entre la direcció de l’ens públic i el gabinet de comunicació del PP. El debat es va fer amb les seves regles de joc: a cinc, malgrat que ni Sumar ni Podem tenen representació al Parlament de Galícia.
L’estratègia no va sortir bé al PP, amb un candidat amb un lideratge que va ser qüestionat i que no sabia reaccionar a les envestides d’una Ana Pontón molt superior. Pocs minuts després d’haver acabat el debat, mentre els tertulians del partit feien malabars per salvar la intervenció lamentable de Rueda, el president de la Junta de Galícia era carn de meme a les xarxes socials.
Així, arribem al setè dia de campanya amb un PP furiós, descontrolat, i un BNG que veu més a la vora un govern encapçalat per la seva cap de llista, que té el suport de tot el nacionalisme, també el que representen Xosé Manuel Beiras i Anova. A Pontón, li plouen elogis de totes bandes, fins i tot del Nobel Pérez Esquivel, que n’ha demanat el vot. També Pablo Iglesias, quan es van convocar les eleccions, va instar els gallecs d’esquerres a votar el BNG.
El canvi dependrà de la capacitat dels partits a l’esquerra del PP per mobilitzar l’electorat abstencionista, però Rueda, amb els mitjans públics, una part dels privats i l’aparell de la Junta de Galícia darrere, farà tot allò que pugui per impedir-ho –no va avançar pas les eleccions debades perquè la pre-campanya coincidís amb Nadal i la campanya, amb l’entroido, el nostre carnestoltes tradicional que se celebra a tot Galícia. També dependrà, en gran manera, de la capacitat per concentrar el vot al voltant de les opcions que tenen assegurada la representació.
De moment, l’escenari és obert i la possibilitat de canvi és la més real d’aquesta darrera dècada.
