26.05.2018 - 22:00
El jove politòleg de la Universitat d’Oxford David Adler ha publicat aquesta setmana un interessant article al New York Times (basat en un treball [pdf] més extens) en què defensa una tesi molt poc habitual: els votants amb actituds més antidemòcrates no són ni d’extrema dreta ni d’extrema esquerra, sinó al centre. L’article es titula Els centristes són els més hostils a la democràcia, no pas els extremistes i es fonamenta en dos grans estudis fets a Europa i els Estats Units: el World Value Survey (del 2010 al 2014) i l’European Values Survey (del 2008), que recullen l’opinió de ciutadans de més de cent països. La conclusió que en treu Adler després d’haver-ne buidat la informació és xocant: els moderats, els centristes, són els més refractaris i recelosos amb el sistema democràtic.
Així doncs, en països com Suècia, Austràlia, Nova Zelanda, Espanya, o els Estats Units, els votants de centre que creuen que triar lliurement un líder és essencial per a una democràcia són menys que els votants d’extrema dreta o d’extrema esquerra que també ho pensen. Això mateix també passa si hom demana si la protecció de drets civils és essencial. De fet, a Amèrica, el 40% dels votants de centre creuen que calen a líders forts, contra el 28% de l’extrema dreta.
Amb mots de l’autor de l’estudi: ‘A Europa i a l’Amèrica del Nord, el suport a la democràcia decau. Per explicar aquesta tendència, el sentit comú assenyala els extrems polítics: l’extrema esquerra i l’extrema dreta estarien disposades a superar les institucions democràtiques per aconseguir un canvi radical (…) Ara, les xifres indiquen que aquest no és el cas. I ens fan veure que, quan les democràcies occidentals cauen en la disfunció, cap grup no és immune a l’atractiu de l’autoritarisme, i encara menys els centristes, que prefereixen un govern fort i eficient abans que una política democràtica desordenada (…) Del Brasil i l’Argentina a Singapur i Indonèsia, els moderats de classe mitjana han encoratjat transicions autoritàries per aportar estabilitat i creixement. Això mateix, podria passar en democràcies madures com Gran Bretanya, França i els Estats Units?’