Recuperen a Son Coletes les restes de tres dones que sembla que van formar part de l’expedició de Bayo

La tercera fase d’excavacions i exhumacions del cementiri de Manacor ha permès de localitzar les restes de més de vint víctimes de la guerra del 1936-1939 i la repressió franquista a les fosses de Son Coletes.

D’ençà del 8 de febrer s’hi han localitzat dos dels límits de l’antic recinte de Son Coletes, la continuació de les fosses documentades en les campanyes anteriors, i set noves fosses adjacents en direcció nord-est. És en l’exhumació d’aquestes noves fosses on s’han pogut recuperar les restes de vint persones, pel cap baix, tretze de les quals presenten un esquelet complet que no ha estat afectat per les obres de reforma del cementiri.

Les característiques d’alguns dels cossos exhumats, i les de les restes de roba associades a aquests cossos (cremalleres, espardenyes amb sola de goma, etc.), fan pensar que podrien ser, si més no en part, de milicians vinculats al desembarcament del capità Bayo a Mallorca de l’estiu de 1936.

A més, a la fossa número 14, la més allunyada de la porta del cementiri, s’ha localitzat l’esquelet de tres dones que, per les característiques de l’enterrament –de bocaterrosa, l’una sobre l’altra i cobertes de calç–, semblen víctimes d’un soterrament simultani. La hipòtesi és que són tres de les cinc milicianes de l’expedició d’Alberto Bayo que foren executades a Mallorca el 5 de setembre de 1936 per les tropes colpistes que dirigia el feixista italià Comte Rossi, i que passaren a la història amb el nom de “les cinc de Mallorca”.

Segons la informació historiogràfica aportada fins avui, aquest grup i el de les ja identificades com a “Roges del Molinar” són els dos únics grups de dones assassinades i enterrades a Son Coletes. “La hipòtesi amb què treballam és que siguin part del grup de les milicianes assassinades entre el 4 i el 5 de setembre de 1936, però a hores d’ara no en tenim cap confirmació. Hem d’esperar els resultats de les anàlisis antropològiques i genètiques. Hi ha moltes probabilitats que siguin elles, perquè no se sap de cap altre grup de dones que fossin assassinades juntes”, ha explicat Juan Pedro Yllanes, vice-president i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

Al costat dels treballs de laboratori, que seran els que permetran confirmar o desmentir aquesta hipòtesi, l’equip tècnic del govern, un equip conjunt d’arqueòlegs i antropòlegs d’Aranzadi i ATICS, continuarà els treballs d’excavacions i exhumacions del cementiri de Manacor les setmanes vinents. “Encara hi ha àrees per explorar i fosses per obrir. Esperam anar ampliant el nombre de víctimes localitzades, que avui dia en aquest indret ja s’eleva a un mínim de cent sis assassinats”, ha assenyalat Jesús Jurado, secretari de Sectors Productius i Memòria Democràtica del govern.