04.11.2024 - 19:50
L’economia és un dels punts clau en què molts americans basaran el seu vot demà. Blai Avià es preguntava, el passat primer de novembre ací a VilaWeb, que, si l’economia dels Estats Units anava més bé que mai, com és que preocupava tant els votants? I la resposta era clara. Els americans estan preocupats, sobretot, per la pujada dels preus dels darrers temps… i les pors sobre la feina futura que ha induït Trump als ciutadans durant la seva campanya, en què ha cercat la desinformació i la demonització dels immigrants. Per això, l’economia ha estat un dels pilars principals de les campanyes dels dos candidats.
D’acord amb un estudi de Gallup publicat el 9 d’octubre, l’economia destacava com el principal tema d’aquestes eleccions –entre una llista de vint-i-dos– i “podria ser un factor important per a nou votants de cada deu”. I, també, segons que deia, el 54% dels votants creia que Trump podia conduir millor l’economia que no pas Harris. I explicava que la raó per la qual els electors es fixaven en Trump era, en gran part, una reacció contra l’encariment del cost de la vida, del qual culpen Joe Biden. Molts electors perceben que l’economia amb Trump abans de la pandèmia era millor per a ells que no pas amb Biden. I per a molta gent ho era, sí, perquè les taxes d’interès i les de les hipoteques eren un terç del que són ara. I els queviures, que costaven 100 dòlars el 2019, ara en costen 125. Això ha fet la vida molt difícil per als qui tenen menys ingressos. És així com ha passat a la resta del món, en què aquests anys els preus han crescut molt, d’acord amb els fets geopolítics que tots coneixem. Però això, a molts electors americans, els importa poc i prefereixen personalitzar la culpa.
Veient com ha anat tot, una de les coses que més m’ha cridat l’atenció durant la campanya, al marge de les mentides i estirabots de Trump, és la crítica demolidora de la carta que van publicar vint-i-tres intel·lectuals guardonats amb el premi Nobel d’economia fa tot just deu dies, i en la qual donaven suport a la candidatura presidencial de la demòcrata Kamala Harris i criticaven durament l’agenda econòmica del seu rival republicà, Donald Trump.
Concretament, mostraven la seva oposició total a la proposta de tarifes aranzelàries, perquè podien activar una guerra comercial que no comportaria res de bo per a ningú, ni per als mateixos americans. “Els signants creiem que Kamala Harris seria una administradora de la nostra economia molt millor que no pas Donald Trump i donem suport a la seva candidatura”, deien els economistes, que, per cert, són set més que no pas els qui van signar la carta al juny demanant el vot per a la reelecció del president Joe Biden abans no es retirés.
En aquest cas, els prestigiosos experts reconeixen que els programes econòmics de Harris i Trump no se saben del tot, però diuen que en tenen prou amb les seves declaracions i “el que han fet en el passat”. Sobre Harris, destaquen el seu èmfasi en polítiques per a “enfortir la classe mitjana, millorar la competitivitat i promocionar l’emprenedoria”, i consideren que milloraran la “salut, les inversions, la sostenibilitat, la resiliència, les oportunitats d’ocupació i l’equitat” del país. De Trump, en critiquen l’agenda “contraproduent” i alerten sobre “els alts aranzels, fins i tot en béns, dels nostres amics i aliats”, a més de les “retallades fiscals regressives per a corporacions i persones que portaran a preus més alts, dèficits més elevats i una desigualtat més gran als EUA”. I recorden que “entre els determinants més importants de l’èxit econòmic hi ha l’imperi de la llei i la certesa econòmica i política, i Trump amenaça tot això”.
Crec que fan una descripció encertada de les propostes, si bé no penso que la gran majoria de votants s’hagi entretingut a llegir el parer de la gent que sap molt d’economia, i es deu haver quedat amb titulars de dues línies on els mitjans reprodueixen les propostes delirants de Donald Trump. Si guanya Trump, sembla evident que les conseqüències aniran per quatre eixos. En primer lloc, l’extensió de les retallades d’imposts dels més rics, incloent-hi l’impost de societats. En segon lloc, una relaxació de les regulacions ambientals per a permetre més perforació de petroli i gas, seguint el seu negacionisme del canvi climàtic. En tercer lloc, uns aranzels més alts sobre importacions als Estats Units, sobretot als xinesos, però que també afectaran els europeus. I, en quart lloc, a causa de tot això, hi haurà un dòlar més fort, una inflació més alta i uns tipus d’interès també més alts, si bé aquests darrers punts els nega de manera barroera.
És cert que tant l’un com l’altra fan propostes expansives per a l’economia, però hi ha dues coses salten a la vista. En primer lloc, la composició de les noves despeses i ingressos és molt diferent. Trump és molt més agressiu amb les reduccions d’imposts i la despesa militar, mentre que Harris se centra en la salut i la infància. Després i, sobretot, l’expansionisme republicà és molt més fort.
Els experts del Comitè per a un Pressupost Federal Responsable (CRFB, per les seves sigles en anglès), una organització de polítiques públiques sense ànim de lucre amb seu a Washington, van calcular que les propostes fiscals de la vice-presidenta i candidata demòcrata augmentarien el deute dels Estats Units en 3,95 bilions de dòlars fins el 2025, mentre que el pla del candidat republicà incrementaria el passiu del país en 7,75 bilions de dòlars.
La causa rau en les reduccions d’imposts més importants i de menys ingressos generats. Així, per exemple, la principal palanca de Kamala Harris per a finançar les seves despeses consisteix en un augment dels imposts sobre les empreses (que van del 21% al 28%) i sobre els ingressos del capital. I la principal de Donald Trump són els ingressos duaners que vol aplicar, que és molt menys potent.
Però, hi insisteixo, el to emprat pot jugar en favor de Trump davant una audiència que no vol pensar gaire. Fixem-nos en el cas de la inflació, que sembla el punt més important per als votants, i com el tracten cadascun dels candidats. Trump és contundent. Fa unes setmanes, va dir que era capaç d’abaixar els preus de l’energia (combustibles, electricitat…) i les despeses de la llar a la meitat en menys d’un any. Això, partint del fet que l’economia americana està destruïda (?) i que cal recuperar el poder adquisitiu, deixant enrere, deia, la pobresa en què està sumida una part dels Estats Units. Els titulars impactants que aquestes frases generen són evidents. En canvi, no acaba de dir com ho farà. O sí, en part, perquè ha proposat una reducció de les taxes d’interès –una cosa que no correspon a l’executiu, sinó a la Reserva Federal, que és autònoma–, i també ha afirmat que la seva proposta de deportar milions d’immigrants indocumentats ajudaria a reduir la pressió sobre el cost de l’habitatge. Són arguments que em semblen delirants.
Mentrestant, Kamala Harris també posa la inflació com a prioritat, però la seva batalla és més tècnica –encara que també ideològica–, perquè es basa a mantenir una vigilància severa en la competència entre grans empreses. Ho farà posant un focus en els supermercats i un altre en l’habitatge, amb la construcció de tres milions de cases i ajuts fins a 25.000 dòlars per a l’entrada. La seva proposta és més creïble i realista, sense dubte, però menys impactant que els titulars que generen les frases de Trump.
Finalment, hi ha un fet curiós que demostra com canvien les coses. Per primera vegada, no es compleix la divisió tradicional entre uns demòcrates intervencionistes i reguladors i uns republicans més liberals en el món econòmic, perquè tots dos candidats es mostren altament intervencionistes. La diferència és el to i l’instrument que volen emprar, perquè Trump és molt més contundent, i arriba a insinuar retallades a la independència de la Reserva Federal, amb la qual cosa assegura que ressuscitarà el creixement i retallarà els preus. Harris, en canvi, és més reguladora i diu que vol anar contra acords empresarials que són contraris a la competència.
Us heu demanat què passaria si fossin els ciutadans d’uns altres països els qui votessin en les eleccions presidencials dels Estats Units? De fet, no seria cap disbarat, perquè el que votin allà ens afectarà ací. Doncs resulta que Kamala Harris seria la favorita, i s’imposaria clarament sobre l’ex-president Donald Trump. En el cas específic de l’estat espanyol, Harris obtindria un 66% dels vots, mentre que només el 17% faria costat a Trump i el 17% restant dels enquestats es manté indecís o prefereix no pronunciar-se, segons un estudi de Gallup International Association, fet en 43 països. Aquest sondatge, que va incloure més de 41.000 persones, revela que el 54% dels participants a escala mundial mostra una preferència per Harris, enfront d’un 26% que opta per Trump. Però els qui voten són els nord-americans…
