“Allò va ser un Vietnam”: el somiqueig d’un antiavalots espanyol processat per l’1-O

Quaranta-cinc agents de la policia espanyola són a un pas de judici per delictes de lesions, contra la integritat moral i tortures arran de la repressió de l’1-O a Barcelona. Un d’aquest antiavalots, d’origen gallec, ha estat entrevistat per La Voz de Galícia de manera anònima. En les seves respostes es presenta com una víctima, a qui l’estat espanyol l’ha abandonat —”allà ens va enviar el PP i ara del PSOE tampoc no n’esperem res”—, i converteix Catalunya en una caricatura apocalíptica en mans de radicals. A més, per si no n’hi hagués prou, ataca al jutge Francisco Miralles, que ha estat l’encarregat de fet la instrucció de la causa. “Ho vaig deixar estar després de passar per Barcelona, com el 90% [d’antiavalots desplegats]. Allò va ser un Vietnam per a tots […] Cinc anys després, no queden més de 150 dels 1.500”, diu només començar.

Específicament sobre Barcelona, l’antiavalots compara la ciutat amb una caldera després de l’atemptat gihadista del 17-A. “Hauria fet marxa enrere en moltes escoles, però el meu cap no em deixava. A més resistència, més força. La policia no pot marxar mai”, continua. Per tal de descriure el suposat ambient opressiu, el policia afirma que van rebre ordres de no parar en els semàfors “perquè provocàvem i ens llençaven de tot”. “Anàvem amb una reixa d’acer als vidres. Com si visquéssim en un estat de setge. Era com l’Alemanya nazi. No es podia pensar diferent, no podien veure un uniforme. Ens van sotmetre a molta tensió”, afegeix.

Pel que fa a l’actuació als col·legis electorals, l’antiavalots diu que topaven sempre amb la mateixa estructura i planificació: “Una primera línia de gent gran, nens i discapacitats; una segona de gent més jove; i una tercera, la més pròxima a la porta, que era la dels dirigents, els CDR, gent més violenta i agressiva.” Així mateix, critica que es van manipular els vídeos de les actuacions per tal d’exagerar la violència dels agents. “Tallen els vídeos i sembla que estàs aixecant un vellet i fument-li un cop de pal a la vegada”, diu.

“Eren dos milions de persones, hauríem necessitat 150.000 o 200.000 policies, però érem menys de 1.500 i sense poder fer servir material d’antiavalots. El dispositiu era absurd. Vam actuar en 29 dels 2.500 col·legis. Al ministeri es van pensar que anar allà i acarnissar-se una mica, la gent deixaria de votar”, declara sobre l’operatiu, tot lamentant que després de “sis hores de feina”, una quarantena d’agents van aixecar unes 2.000 persones i “sense poder anar al lavabo”. “Teníem ordre de no detenir i no sancionar, i en veure que fèiem això, s’avisaven entre ells, es van envalentir i la seva actitud va passar de passiva a agressiva”, apunta.

“Amb dos milions de persones el que va passar va ser allò d’en Roger Español [va perdre un ull], un fèmur trencat i no sé si un septe nasal. Ja em diràs si no és quirúrgica, exquisida i proporcionada [l’actuació]. Nosaltres vam aixecar unes 2.500 persones sense ni una gota de sang ni una lesió incapacitant”, conclou.

Crítiques al jutge Miralles

Sobre la causa judicial, l’antiavalots acusa el jutge Miralles de tenir “molta càrrega política” i assegura que és un ignorant en matèria d’ordre públic. “És una persona amb zero estudis en ordre públic. Jo anava d’uniforme i amb un mandat judicial. Un cap meu, sí, però un jutge no em pot dir com haig d’actuar en ordre públic. Vaig fer el que em van manar i no m’han obert un expedient, i van i ara m’obren un procés penal. No ho entenc”, declara.

“Anaven per nosaltres, a tancar-nos. Això el jutge no ho veu, i és que quaranta policies tancats igual acabem a trets, que potser és el que volien els independentistes, que hi hagués un màrtir […] si ens quedàvem aïllats, només podíem sortir a trets. I em processen perquè vaig donar un cop de goma en una intervenció de sis hores”, afegeix.

Seguidament, persisteix en les crítiques a l’actuació, que considera ideològica, del jutge Miralles. “El jutge diu que els ciutadans només anaven a votar. Si per votar s’encadenen, fan resistència, desobeïxen una interlocutòria del TSJC i a la policia, doncs… per això dic que el seu biaix és molt marcat”, afirma, abans de dir que un policia uniformat “no agredeix, fa ús de la força. El jutge no ha reconegut el perill de la intervenció”.

“El que volem tots és que el tema judicial surti de Catalunya. Sabem que al Suprem de Madrid els jutges van ser tècnics i imparcials, però a Catalunya potser tenen una visió distorsionada com passava al País Basc als anys setanta”, remata.

Factura personal

L’antiavalots assegura que l’actuació de l’1-O i la posterior causa judicial li han fet mal en l’àmbit personal. “Han estat cinc anys i mig aixecant-se pensant que teníem una espasa de Dàmocles a sobre. Desgasta i desmotiva. Hem agafat fàstic al cos [de policia]. Som veterans del Vietnam. I pensant en el que queda, perquè això arribarà al TSJC i al Suprem. Per tant, això són deu anys”, lamenta.

Així mateix, critica que els policies perseguits ho són amb diners públics, tenint en compte que l’Ajuntament de Barcelona va participar com acusació en part de la instrucció, fins que va ser expulsat. A més, assenyala que el Centre Irídia, que exerceix d’acusació particular, va rebre “200.000 euros de la Generalitat l’any passat”.

“El dia del meu judici, Junqueras, Romeva i Sànchez es podran asseure rere meu, poden anar-hi de públic i jo estaré a la banqueta. Em demanen per lesions lleus 50 euros, però per tortures fins a nou anys i dotze d’inhabilitació. Ells, que estan condemnats a dotze de presó i inhabilitació, poden ser rere meu, indultats i rehabilitats”, conclou.