06.12.2024 - 21:40
Us heu demanat mai com influeix l’idioma que parlem en les nostres emocions i en la manera com percebem la realitat? Segons alguns estudis de psicolingüística, psicologia cognitiva i antropologia lingüística, les llengües que utilitzem no sols ens permeten de comunicar-nos, sinó que també modelen la nostra percepció del món i de nosaltres mateixos.
Avui més de la meitat de la població mundial utilitza dues llengües o més en la seva vida quotidiana. Per motius d’educació, immigració o antecedents familiars, el bilingüisme i el multilingüisme són fenòmens cada vegada més comuns en aquesta societat globalitzada.
El fet de saber dues llengües o més, com ens afecta la manera de processar les emocions? Recerques recents indiquen que cada llengua pot fer que els parlants percebin la realitat de maneres diferents. Fins i tot poden sentir que ells mateixos canvien quan alternen la llengua que empren.
Alguns altres estudis han demostrat que els individus bilingües poden comportar-se de manera diferent segons quina llengua facin servir; també són percebuts de manera diferent pels seus interlocutors segons la llengua que emprin.
El pes de les emocions en les llengües
Els parlants bilingües processen les paraules que defineixen o descriuen emocions de manera diferent en la llengua materna (o aquella que aprèn l’ésser humà des de la infància i que funciona com el seu instrument de pensament i comunicació) i en la segona llengua o fita (llengua que ha estat objectiu d’un aprenentatge, en un context formal o natural). La llengua materna sol tenir un avantatge emocional sobre la segona llengua: els parlants bilingües senten més intensitat emocional quan usen la llengua materna, especialment quan recorden experiències viscudes en aquest idioma.
Per exemple, alguns estudis han demostrat que, quan es reviuen records de la infància, hom els descriu amb més detall i emoció en la llengua materna, perquè va ser la llengua amb què van etiquetar aquestes experiències. En contrast, la segona llengua pot facilitar una certa distància emocional, cosa que permet als parlants de reduir l’ansietat o el pudor quan es comuniquen en situacions complexes, com ara aquelles que impliquin l’expressió d’enuig o de disculpa. Dit d’una altra manera, perceben la llengua materna com una llengua més rica emocionalment, i la segona llengua la veuen més pràctica, però no tan expressiva. A conseqüència d’això, l’expressió emocional en llengua materna es percep més intensament, deixant de banda que l’emoció sigui positiva o negativa.
Sóc la mateixa persona?
L’elecció de la llengua en què es comuniquen els bilingües no sols afecta la intensitat emocional, sinó també la manera com les persones es perceben a si mateixes i perceben els altres. Fer servir l’un idioma o l’altre pot influir en la construcció del discurs i revelar aspectes culturals i socials propis de cada comunitat lingüística.
En un estudi fet amb parlants bilingües xinès-anglès als Estats Units, els participants van indicar que se sentien més còmodes a l’hora d’expressar les seves emocions en anglès (la segona llengua) perquè les restriccions socials eren menors, però experimentaven més intensitat emocional en mandarí (la llengua materna).
La segona llengua, doncs, pot oferir alguns avantatges en contexts en què els parlants prefereixen mantenir distància emocional, tant per qüestions personals com sòcio-culturals. A l’hora d’expressar emocions en una llengua menys connectada emocionalment, les persones poden reduir sentiments de vergonya, ansietat o implicació personal. Especialment quan parlem una llengua materna que pertany a una cultura en què es dóna més valor al col·lectiu i no hi ha tanta tradició de compartir sentiments.
Domini de l’idioma i entorn en què el vam aprendre
També hi influeix molt el nivell de domini de la segona llengua: els progenitors prefereixen la llengua materna per expressar emocions quan parlen amb els fills (per exemple, en cas d’una reprimenda) si és la llengua que dominen més bé; no obstant això, si tenen una segona llengua que també dominen, poden optar per emprar-la en l’àmbit emocional.
Així mateix, l’entorn en què es va aprendre la segona llengua pot ser determinant. Quan l’aprenentatge s’ha fet en un context formal o acadèmic, i no familiar, els parlants manifesten més ansietat a l’hora de comunicar-se en públic, malgrat ser-hi competents.
Emoció, identitat i aprenentatge de llengües
Les nostres experiències de vida, l’edat d’adquisició dels idiomes i el context d’ús influeixen en la manera com processem i expressem les nostres emocions en llengües diferents. Comprendre aquestes dinàmiques no sols enriqueix el nostre coneixement sobre el llenguatge i la ment humana, sinó que també ens ajuda a millorar la comunicació intercultural i la comprensió emocional en un món cada vegada més divers i connectat.
Les implicacions per a l’ensenyament de segones llengües també són importants. Que els estudiants se sentin feliços i satisfets o no amb la percepció que tenen de si mateixos en la llengua que aprenen –és a dir, amb la identitat construïda en aquesta llengua– serà clau per a saber si se senten estranys o diferents quan la parlen. El paper de l’ensenyant serà de contribuir que l’alumnat se senti menys estrany en la llengua que aprèn.
L’actitud cap a l’idioma que s’aprèn és, per tant, determinant: influeix en la manera com avaluem les nostres experiències amb l’idioma, cosa que afecta com afrontem els desafiaments, com ens veiem a nosaltres mateixos i com creiem que ens veuen els altres. Com més bona actitud hi hagi, més satisfacció hi haurà en el procés, a més d’una connexió emocional millor amb la llengua. El resultat serà una identitat més sòlida en el nou idioma i, per tant, un aprenentatge més profund i efectiu.
Mari Mar Boillos Pereira és doctora de la Facultat d’Educació de Bilbao, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea. Ana Blanco Canales és professora titular de llengua espanyola a la Universitat d’Alcalá.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
