01.11.2015 - 02:00
La ruptura democràtica a Catalunya i la declaració d’ independència ha de fer-se amb una visió i una perspectiva de Països Catalans.
Una de les més clares conseqüències de l’apoderament popular i de la recuperació del dret a decidir és el fet de poder pensar per nosaltres mateixos sense l’obligatorietat de pensar-nos sempre sota paradigmes aliens. Així, al reconèixer-nos com a poble, emergeixen amb tota plenitud, les nostres arrels, les nostres continuïtats i el nostre desig de ser. També però, apareixen amb claredat els elements exògens que intenten constantment que pensem com a poble immadur, mancat dels elements mínims necessàries per a poder exercir la nostra independència.
Els Països Catalans portem més de 300 anys resistint contra un relat imposat que nega la nostra realitat nacional, que tot i diversa és clarament unitària. Ens han imposat unes separacions que han afavorit l’assimilació fragmentada a una realitat nacional aliena i negadora dels nostres trets nacionals, culturals, socials i econòmics, alhora que forçaven uns lligams que van nàixer de la imposició i que alimenten amb tergiversacions interessades i amb banalitzacions folcloritzades.
Ara, quan Catalunya, una part del nostre poble, es troba en ple procés de ruptura democràtica contra totes aquestes imposicions, i s’encamina amb força i determinació cap a la construcció de les estructures d’estat que garantiran la seva independència, volem que es tinga present la totalitat de la nostra nació. Som conscients que el grau de consciencia política en cadascú dels nostres territoris impossibilita a hores d’ara que el procés de Catalunya puga ser d’aplicació mecànica també a la resta. Nogensmenys volem i demanem que la tasca legislativa que està creant el nou corpus jurídic tinga present sense cap gènere de dubtes que la llibertat de Catalunya sols és una part de la llibertat del conjunt nacional.
Com a connacionals hem practicat la solidaritat i continuarem fent-ho sempre que calgui. També en som conscients que la mateixa solidaritat també l’hem tinguda i la tindrem sempre que ho necessitem. De fet ha sigut la solidaritat en la lluita comuna per continuar sent una nació la que ha possibilitat la nostra permanència en la història. El procés de pressa de consciencia individual i col·lectiva fa de totes i tots nosaltres persones independents de facto. Des de aquesta independència de criteri volem que es tinga ben present que tant des de les Illes Balears com des del País València (i suposem que des de la resta de territoris), les persones i entitats que lluitem per la independència volem veure recollit a la nova constitució catalana que la nostra nació són els Països Catalans i que treballem per una república federativa que els englobe.
En aquesta hora, no hem d’assumir el relat imposat ni les propostes conciliadores que sempre acaben treballant a benefici del manteniment de la nostra submissió nacional. El balanç de riscos i oportunitats no pot frenar el nostre procés d’apoderament. Les tàctiques de curta volada mai han alliberat cap poble. Ara i ací amb tota modèstia però també amb tota l’energia que emana de les nostres lluites per ser afirmem que som un sol poble.
Cristòfol Soler, president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, ASM.
Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, PDaD.
