Som un país que mira el món a través d’una càmera fotogràfica

Poc es podia imaginar el gravador Ramon Alabern el 10 de novembre de 1839 que allò que era a punt de fer havia de canviar la història, per començar una genealogia que arriba als nostres dies. Va ser el primer a realitzar una fotografia a Barcelona i a tots els Països Catalans.

Tot just feia setmanes que Louis Daguerre havia presentat el seu invent a l’Acadèmia de Ciències de París, i Enric Monllau, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ja va fer les gestions oportunes per a comprar un d’aquells daguerreotips i portar-lo a Barcelona. El dia històric es va anunciar als diaris amb la promesa que una banda de música amenitzaria la llarga estona d’exposició. Van caldre vint-i-dos minuts sense que ningú es mogués –ni passés cap carro, com havia passat amb el primer intent. A l’últim, Alabern va poder fixar la imatge del pla de Palau en una primera fotografia que va ser sortejada entre el públic assistent. Se la va endur el posseïdor de la butlleta 56, amb marc inclòs, i no s’ha tornat a veure mai més. En canvi, l’aparell sí que es conserva.

De fet, el pioner Alabern dóna nom a la web Fotografia a Catalunya, derivat del Pla Nacional de Fotografia, impulsat per la Generalitat i que d’ençà del 2018 es troba paralitzat tot esperant de ser reactivat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, un dels centres que més han fet per la recuperació del patrimoni fotogràfic català. Enguany s’hi recordarà una pionera pràcticament desconeguda, Mey Rahola, que ocuparà les sales del museu a partir de la tardor. Mentre fem temps, però, hi ha unes quantes oportunitats de veure que, del 1839 ençà, som un país que no hem deixat de mirar el món a través d’una càmera fotogràfica.

Noms propis: dels Català a Adolf Mas

El centenari de Francesc Català-Roca, per exemple, és l’oportunitat perfecta per a recuperar una de les nissagues fotogràfiques més importants del país, els Català. El Museu d’Història de Catalunya homenatja aquesta família de fotògrafs, iniciada pel patriarca Pere Català i Pic, l’autor de l’icònic “Aixafem el feixisme”, i continuada pels seus fills Pere, Francesc i Maria Àurea, la desconeguda artista que exercia d’editora i retocadora de l’empresa familiar. “Els Català, fotògrafs d’un segle” es pot veure fins al 25 de setembre.

No gaire lluny del MHC, al KBr de la Fundació Mapfre, es poden veure les fotografies d’un altre retratista de la Catalunya del segle XX, Adolf Mas, el gran fotògraf del noucentisme, creador de l’Arxiu Mas i que com a reporter gràfic va captar un país en transformació i canvi. L’exposició “Adolf Mas. Els ulls de Barcelona” ofereix l’oportunitat de descobrir dues-centes imatges, fins el 22 de maig.

Exposicions arreu

També fins aquell dia es pot veure a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona l’exposició “Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent”, que mostra el treball d’aquest fotògraf al barri de la Perona, un dels últims assentaments de barraques enderrocat poc abans dels jocs olímpics. Les imatges capten la vida de la comunitat gitana que hi vivia. Fins i tot el Museu Marítim s’afegeix a la recuperació del patrimoni fotogràfic amb les exposicions “Bromolis”, dedicada a les imatges marítimes del fotògraf pictoralista Joaquim Pla Janini, i “Imatges trobades. La Barcelona marítima de postguerra”, a partir del fons de l’empresari i fotògraf amateur Joaquim Tusquets de Cabirol.

Fins el primer de maig hi ha temps per a veure l’exposició “Modernitat de Gabriel Casas i Galobardes“, a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, de la qual ja vam parlar en aquest Mirador. Però abans, el 20 de març, tanca portes una de les cites fotogràfiques de l’any, el Fine Art d’Igualada, que enguany fa deu anys. S’hi pot descobrir, per exemple, l’obra d’un dels noms propis més destacats de la fotografia catalana de la segona meitat del segle XX, Ramon Masats, que a noranta-cinc anys és un dels supervivents d’aquella generació gloriosa formada per Xavier Miserachs, Oriol Maspons o Leopold Pomés. O Joana Biarnés, la primera fotoperiodista, de qui s’acaba d’inaugurar una exposició a Berlín, gràcies a la tasca de difusió de la seva obra feta per Photographic Social Vision.

Com que l’actualitat fotogràfica no s’acaba, justament demà s’inauguren les noves exposicions a la Virreina Centre de la Imatge. En concret, a les sales de la Rambla es podrà veure “Imatges buides” d’Oriol Vilapuig –nascut l’any 1964–, que compartirà espais amb una gran exposició dedicada a l’escriptora i cineasta francesa Marguerite Duras i al treball gràfic d’Ángela Bonadies i Juan José Olavarría, “A les entranyes de la bèstia”. La fotografia, a Catalunya, no ens l’acabarem mai… Gràcies a Déu. O a Daguerre.

L’imprescindible

De dilluns vinent al 25 de maig, el Teatre Lliure entoma l’envit d’enfrontar-se a A la Recerca del temps perdut, l’obra monumental de Marcel Proust. En set recitals, dirigits per Jordi Bosch i interpretats pels actors Clàudia Benito, Mario Gas, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau amb l’acompanyament de violí i piano, el públic es podrà submergir en els set volums de la novel·la proustiana, en l’any del centenari de la mort de l’escriptor.

Nom propi

L’escriptor Biel Mesquida, premi Trajectòria 2021 i col·laborador de VilaWeb, acaba de publicar Encarnacions, a l’editorial Labreu. Encarnacions recull un centenar de contarelles que Mesquida ha escrit aquests darrers cinc anys i que ell mateix defineix com a “sentiguera en estat pur”. Podeu llegir-ne un fragment ací mateix.

L’efemèride

El 13 de març farà deu anys que es va morir l’escriptora Teresa Pàmies. A noranta-dos anys, va desaparèixer una de les autores més prolífiques i estimades de la literatura catalana, que havia començat la carrera amb Testament a Praga, premi Sant Jordi de 1970, després d’un llarg exili a causa de la guerra i del seu compromís i militància comunista. Fa poc en vam parlar a propòsit de l’edició del seu epistolari.

Caldrà estar-ne al cas

En un moment de guerra a Ucraïna, en què tornen els fantasmes dels conflictes del segle XX, l’IVAM presenta l’exposició “Anna Boghiguian. A vegades, inesperadament, el present es troba amb el passat”. En aquesta mostra, l’artista d’origen armeni nascuda al Caire l’any 1946, explora episodis del passat, com la construcció del canal de Suez, el treball esclau del cultiu del cotó als Estats Units i el Tractat de Versalles, per reflexionar amb dibuixos, pintures, collages, texts i instal·lacions sobre l’impacte del colonialisme, l’imperialisme, el capitalisme i la guerra al món actual.