‘Som un país amb nul·la cultura de transparència’

El desembre passat tots els partits polítics del Parlament de Catalunya –excepte el PP– van signar el Pacte Social Contra la Corrupció, un decàleg impulsat pel Parlament Ciutadà que inclou trenta mesures per a combatre estructuralment la corrupció. L’encarregat de vetllar pel compliment del pacte és l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció. No té capacitat sancionadora, però aprofita actes amb els partits per a deliberar sobre la reducció de despeses electorals o el finançament dels partits, per exemple. L’objectiu final és que els compromisos que assoleixen els partits sobre la corrupció es puguin plasmar en lleis.

Un d’aquests actes deliberatius amb els partits s’organitza avui al Centre Cívic del Parc – Sandaru de Barcelona. Representants de les forces polítiques que es presenten a les eleccions espanyoles explicaran què fan per a complir el decàleg del Pacte Social Contra la Corrupció. En parlem amb Martí Olivella, un dels  impulsors i membre de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, que avui moderarà l’acte.

—Quina és la tasca de l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció?
—Després de dos anys de deliberació, el Parlament Ciutadà va elaborar trenta mesures i un decàleg que vàrem anomenar Pacte Social Contra la Corrupció, signat per onze partits, tots menys el PP, i una trentena d’entitats socials. L’últim punt era crear un espai permanent de seguiment del pacte. Que no servís només per a fer la foto.

—I aquí hi interveniu vosaltres.
—Exacte. L’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció vetlla per l’aplicació de les mesures del pacte. Per això, el format de debat electoral de l’acte d’avui l’hem reconvertit en deliberació electoral. Perquè de les trenta mesures, els partits prioritzin aquelles que consideren viables, possibles i, si es pot, que siguin acordades entre tots per a aplicar-les. També, com a fruit del pacte, participem en la comissió contra la corrupció del Parlament de Catalunya. Anem a totes les sessions i fem les nostres preguntes després dels partits.

—Els partits treballen com cal per complir el decàleg?
—Avui els posarem entre l’espasa i la paret per veure com es compleixen aquests punts. No estem encara en la fase de poder dir si compleixen o no. Ara és l’hora que ens diguin què compleixen i què pensen fer per complir-ho.

—Dieu que vetlleu pel compliment del pacte. Teniu potestat per a sancionar?
—Som un observatori de la societat i, com la majoria d’observatoris, no només observem sinó que actuem, critiquem, proposem i suggerim. Però no tenim cap capacitat fiscalitzadora ni sancionadora. Per això hem d’actuar sempre que en tenim l’oportunitat perquè els partits es comprometin a aplicar-ho en una llei. Com és el cas de l’acte d’avui i a la comissió del parlament. No som com el Grup de Treball Contra la Corrupció o Xnet, que tenen la funció, sobretot, de denunciar els casos de corrupció. Això ja hi ha gent que ho fa molt bé. La nostra funció és acordar les mesures perquè estructuralment la corrupció sigui difícil i no quedi impune.

—L’objectiu final, doncs, és que tot quedi plasmat en una llei.
—No pas en una i prou, sinó en unes quantes. És clar, les mesures toquen coses molt diferents. Unes corresponen a com millorar el sistema de contractació, unes altres a la manera de finançar les campanyes electorals i els partits… És molt difícil de concretar-ho tot en una sola llei. Però la intenció sí que és que es pugui anar concretant amb mesures legislatives i més, a partir de pràctiques socials. No tot depèn dels partits ni de les lleis, també depèn de la ciutadania, dels col·legis professionals i de les entitats. És a dir, hi ha d’haver un canvi de cultura social en aquests àmbits. No deixar passar, no mantenir complicitats ni silencis. Com a ciutadania, hem de passar a ser actius.

—M’agrada molt com definiu la corrupció a la vostra web. Dieu que és ‘una malaltia social’. Però, per què és tan estesa?
—Normalment, una gran part de la gent contesta dient que això correspon a la naturalesa humana. Però també correspon a la naturalesa humana anar a 200 km/h a la carretera i saltar els semàfors, i la societat sap que, contra coses com aquestes, s’ha de dotar d’unes regles i d’uns sistemes de prevenció i de sanció perquè aquells actes antisocials es redueixin. Doncs això també passa amb la corrupció. Som un país amb pocs anys de cultura democràtica i nul·la cultura de transparència. Els suecs tenen una llei de transparència des del segle XVIII. Ens porten uns quants anys d’avantatge. Just ara hem fet la llei catalana i espanyola de transparència. Han estat la indignació i la crisi que han fet emergir, gràcies a les xarxes i els periodistes, una marea de corrupció que és la punta d’un iceberg molt més gran.

—A què us referiu?
—Al sistema de finançament dels partits i l’enorme cost de les campanyes electorals. Un recurs que tenien els partits per a aconseguir finançament eren els suborns. Llavors, com que algú ho havia de fer i aquest algú perillava de ser enxampat, doncs s’acceptava que cobrés una comissió. El 90% dels casos que emergeixen corresponen a finançament il·legal dels partits, dels quals, els aconseguidors, s’enduien un percentatge. Per això, les mesures que prioritzem com a observatori tenen a veure amb la reducció del cost dels sistemes electorals i amb el finançament dels partits.

—Precisament, la reducció del cost electoral no s’ha aconseguit per a les eleccions espanyoles després d’una llarga negociació.
—No, perquè no hi ha cap llei. Un dels compromisos que els demanarem avui precisament en el debat és que es posin d’acord a fer un canvi radical en el sistema de despesa electoral i de tramesa. Al final, el ciutadà vol informació contrastada, no pas propaganda barata per al públic i cara per al qui la fa. Crec que això és fàcil d’arreglar si hi ha consciència.

—La sensació sobre la corrupció és que no ha disminuït pas, aquests darrers anys, perquè no paren de destapar-se casos i més casos.
—Sí, però són coses diferents. Una cosa és que es destapin casos de coses que han passat fins ara i una altra és que es continuï practicant la corrupció. Jo crec que clarament es van reduint els casos de corrupció. Però passa que les denúncies van lentes i la justícia també. O prenem decisions per a combatre estructuralment la corrupció amb un pacte d’estat entre societat i partits per a canviar les regles de joc i llavors ser intransigents, o torpedinarem la confiança en la democràcia. Reforcem frases com: ‘Al final tots els polítics són iguals’, ‘Tots els partits són corruptes’… Hi ha partits corruptes i partits que no ho són. I hi ha polítics que són corruptes i polítics que no ho són. Hem d’evitar la generalització, que ens duu a situacions autoritàries. ‘La democràcia no funciona perquè és corrupta.’ Home, això no! Però hem de poder assegurar-nos que això no passi. Per això s’han de canviar algunes coses; per això es fa un pacte, per recomençar.