21.12.2017 - 00:02
És possible viure en un present absolut? Que no viuen els nens i nenes immersos en una permanent contingència, abocats al dia a dia? “El nen mira sense passat i amb tot el present”, escriu Josep Lluís Badal, compilador de l’Antologia literària per tornar a la infantesa (Catedral Books). Viu en present absolut.
De la mà d’una vintena d’autors clàssics de la talla de Txèkhov, Plath, Dahl, Aleksiévitx, Lispector, Rodoreda o Platónov, entre d’altres, i a través de la mirada infantil, plena de vida, j.l.badal (que signa amb minúscules) ens evoca en aquest temps inexorablement present. El temps de la infantesa.
La infància és, emprant les paraules de Badal, “un gest de la vida en un present absolut”. De nens, vivim immersos en el present, ens fonem amb la vida: som part del món. Som, sense necessitat de dir-nos.
“Som les paraules gastades dels nens que vam ser”, escriu Badal en el pròleg de l’antologia. En nosaltres encara perviuen les paraules mudes d’aquest remot present absolut que la memòria, des de la talaia de l’adult en què ens hem convertit, s’ha encarregat de trenar, tot filant i desfilant records, viscuts o imaginats. Que no som d’alguna manera fruit de la nostra pròpia ficcionalització? Qui no té un record idealitzat de la seva infantesa? No és la memòria, en el seu anhel de retorn a la vida, una mica mentidera, talment com ho és la literatura? En escriure, creem, inventem, imaginem; en recordar, també.
Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura.
