Judit Casas (Som Energia): ‘No acumulem beneficis perquè no hem de pagar grans sous a ex-polítics que fan de consellers’

Plantar cara a Endesa, Gas Natural o Iberdrola pot semblar una bogeria. I té un nom, es diu Som Energia. Aquesta cooperativa sense ànim de lucre d’energies renovables va néixer el 2011 per obrir una via alternativa al consum elèctric basat en el combustible fòssil. El boca a orella els va a favor i la creixent sensibilitat pels projectes netament ètics els ha fet créixer. Amb només set anys de vida ja abasten seixanta mil famílies i tenen quaranta mil socis. Per conèixer-los una mica més, parlem amb Judit Casas, membre de l’equip tècnic de la cooperativa.

—Què és Som Energia?
—Som Energia és una cooperativa d’energia renovable dedicada a la producció i a la generació d’energies renovables. La cooperativa pretén treballar per un nou model energètic, que sigui cent per cent renovable, sobretot en mans de la ciutadania i que sigui un model d’empresa amb participació de la gent que la forma. Ens imaginem els accionistes d’una gran empresa, només hi tenen diners posats. Sí que prenen decisions en les assemblees, però són puntuals i no participen en l’activitat.

—A efectes pràctics, una persona que es vulgui fer sòcia de la cooperativa, què li aporta?
—Doncs qui es fa soci impulsa aquest progrés cap a un nou model energètic perquè dóna a una empresa que garanteix que l’energia que li arribarà a casa s’ha obtingut a partir de fonts renovables. A més a més, la cooperativa engega nous projectes de regeneració renovable que són finançats pels socis. Fins ara, no hem demanat cap préstec al banc, fet que ens dóna independència i flexibilitat en els projectes que volem impulsar.

—És a dir, té un vessant moral i ètic, i un de pràctic.
—Exactament, en lloc de tenir el teu proveïdor, com pot ser Endesa o Gas Natural, que es limiten a passar-te la factura i prou, aquí ets part de l’empresa i pots implicar-te en les decisions i en l’activitat, en la mesura que cadascú cregui convenient.

—D’on l’obteniu, l’energia? La produïu vosaltres a partir de les vostres instal·lacions o la compreu a empreses productores?
—Intento explicar-ho de manera gràfica, perquè és complex. Les comercialitzadores, com nosaltres, podem anar al mercat energètic i comprar energia. Ens hem d’imaginar que el mercat és una piscina i que jo sóc un productor renovable. Tinc una galleda d’aigua amb què transporto la meva energia i l’aboco a la piscina. Però què passa? Doncs que les nuclears i totes les tecnologies, siguin brutes o netes, fan això mateix i totes aboquen l’energia en una mateixa piscina. I després arribem les empreses comercialitzadores com nosaltres, però ens trobem que l’energia és tota barrejada. Com ho podem dir que tota l’energia que arriba als nostres socis prové de fonts renovables? Doncs a partir del segon flux d’energia. És allò que s’anomena certificat d’origen renovable. Nosaltres com a comercialitzadores truquem a la porta de les petites productores d’energies renovables per a fer-hi un conveni.

—És a dir, per una banda compreu energia a productores que acrediten que fan energia renovable i, per una altra, en produïu amb les vostres instal·lacions.
—Exacte. On no arribem –perquè la incorporació de nous projectes és molt més menor que no la incorporació de nous socis i per tant la demanda és molt més gran que no l’oferta– tenim convenis amb petits productors per a poder assegurar que l’energia que distribuïm és cent per cent renovable. És a dir, sempre fora d’aquella piscina bruta que explicava abans. De fet, a la factura, es pot veure d’on traiem tota l’energia. Amb tot això, aconseguim una visibilització de la demanda d’energia verda. Pensem que, com més gent faci aquesta demanda, això anirà fent fora les tecnologies més brutes. És la nostra força com a consumidors, el fet de demanar un producte o un altre. Al final, volem ser actors del canvi energètic.

—Vosaltres naixeu el 2011. Quina dimensió teniu?
—Ara mateix tenim més de seixanta mil contractes i més de quaranta mil socis. I hem invertit uns vuit milions d’euros en projectes a través dels socis.

—Hi ha una sensibilitat creixent per projectes ètics, com és el cas de la banca, la telefonia o el consum energètic. També la noteu?
—I tant. I ho rebem amb els braços oberts. S’ha de fer pedagogia perquè sortim de la dinàmica que ens ho donen tot fet. Hem d’implicar-nos com a consumidors en el si de l’empresa de la qual formem part. Creiem que només els consumidors informats poden prendre decisions de manera conscient. Per això fem molta pedagogia. Per exemple, per a poder abaixar la factura elèctrica, ens hem d’implicar a saber quin consum tenim, com es pot reduir, com ajustar la factura a través de la potència contractada… Tot aquest coneixement recau en una consciència més gran dels qui formen part de la cooperativa.

—Si a partir de l’1 de gener el preu de l’electricitat ha pujat, vosaltres abaixeu els preus. Com ho feu?
—Sembla contradictori que les empreses de subministraments privatitzades per l’administració augmentin les tarifes amb el nou any i que una cooperativa com nosaltres, amb poc més de seixanta mil contractes, pugui abaixar-les. Això és perquè la política de preus a les nostres tarifes es decideix i s’aprova en l’assemblea de socis. Tots hi tenen veu i vot. L’assemblea té per objectiu dotar-se d’un preu just i transparent. És això, que ens interessa. L’any 2014 l’assemblea va aprovar un mecanisme per a poder calcular quina és aquesta tarifa justa i transparent i poder actuar si hi ha desviacions.

—I com ho calculeu? Perquè vosaltres també heu de tenir un benefici.
—Doncs aquest mecanisme preveu que el marge comercial que tindrà la cooperativa, que és el que ens permet de continuar la nostra activitat, oscil·li entre el 2% i el 6%. D’acord amb aquests percentatges, establim la tarifa anual per a tots els contractes. I si les previsions es desvien per sobre o per sota d’aquest percentatge, el consell rector pot modificar les tarifes per adaptar-nos-hi. I això ha passat al gener. Les nostres previsions mostraven que si manteníem les tarifes, hi hauria una desviació per sobre del 6%, i com que no ens interessa acumular capital, el consell rector va aprovar de reduir els preus per ajustar els resultats a allò que considerem just i adequat.

—Molta gent prioritza si paga més o menys a final de mes. En el vostre cas, el consumidor paga menys que en una empresa subministradora qualsevol, o justament es paga més perquè participa en un projecte que només utilitza energia renovable?
—Quan parlem de preus justos, que per nosaltres oscil·len entre el 2% i el 6% de benefici, insistim que aquest percentatge és el que ens permet de mantenir l’activitat. No acumulem perquè no hem de pagar grans sous a ex-polítics que facin de consellers, ni tenim accionistes àvids de beneficis econòmics. Aquesta part no la tenim i només hem de cobrir les despeses i mantenir l’activitat. Perquè l’activitat és el mitjà per a aconseguir el fi que volem, que és la transició energètica. Per tant, el preu just és aquell en què podem dir que l’usuari no paga de més per l’energia. Al mercat regulat el preu és variable i hi ha mesos que quan hi ha molta producció renovable, el preu de l’energia baixa, i en aquell moment nosaltres som una mica més cars que aquest mercat. Per què? Doncs perquè ells tenen un preu variable cada mes. Nosaltres tenim un preu anual.

—No el varieu cada mes.
—No. Com que l’assemblea aprova la tarifa anual, el preu és el mateix cada mes. Però us poso una altra situació. Si no hi ha vent, no plou i fa poc sol, això obliga a generar energia a partir de combustible fòssil i, per tant, el preu del mercat regulat es dispara. En canvi nosaltres som més econòmics. Al final, aquesta previsió anual que fem del 2% al 6% és per absorbir aquestes desviacions que sabem que s’aniran produint durant l’any.

—Quina aspiració teniu?
—Al final, l’objectiu actual és ser un actor més en la transició energètica. Actualment estem a tot l’estat espanyol i arribem a tot el territori, excepte a Ceuta i Melilla. Però la problemàtica energètica no se circumscriu a un país, sinó que és mundial. Llavors, establim sinergies amb cooperatives de tot Europa perquè compartim l’objectiu pel qual treballem, que és abandonar els combustibles fòssils.

—Al final, sou un peix dins un aquari on hi ha empreses gegantines. Fins a on arriba el seu poder?
—És complicat de dir. Només us faré una comparació: Som Energia té seixanta mil contractes i Endesa deu milions. I només parlo de la comercialitzadora. Pensem que la distribució, que és tota la xarxa elèctrica, havia estat estatal i la van pagar els nostres pares i avis, fins que es va privatitzar. Es retribueix una empresa privada pel que anomenem els peatges d’accés, que havien estat públics. Potser nosaltres ens imaginem una xarxa pública, com els processos de remunicipalització en el sistema de subministrament d’aigua que es fan en alguns municipis de Catalunya. Ens imaginem processos com aquests, però el fet és que és molt complex. Sí que observem que hi ha una certa connivència entre l’estament polític i les empreses elèctriques. Només cal llegir segons quins BOE i observar quines declaracions fan els polítics abans de l’entrada en vigor del BOE perquè les paraules són molt similars.