22.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 22.05.2019 - 21:51
Us recomane que llegiu aquesta anàlisi de Roger Graells, on explica detalladament el perquè de l’estrany ball del Tribunal Suprem espanyol i el congrés dels diputats. Un ball arran d’això que en diuen, fent una notable trampa semàntica, la ‘suspensió dels drets’ dels presos polítics que han guanyat un escó a les eleccions. I, fet això, permeteu-me que enfoque la qüestió a partir d’un altre punt de vista.
Unes eleccions són un procés que va en dues direccions. Sempre. Per una banda hi ha unes persones, els diputats, que són elegides amb el vot popular per a representar una porció de la població, segons la seua afinitat ideològica o l’interès pel seu programa. Però, en la decisió, hi compten les altres persones, totes aquelles que decideixen de ser representades per algú en concret i s’organitzen per aconseguir-ho. L’un les representa i les altres el fan representant. I en aquest procés l’una cosa no es pot fer sense l’altra.
En aquest sentit, la decisió de suspendre els drets dels quatre diputats i el senador independentistes té una conseqüència que no es pot eludir. Quan es fa aquesta suspensió, també se suspèn el dret d’1.512.993 votants de triar qui els representa. Som 1.512.993 suspesos. Una situació que no pot sinó considerar-se una alteració gravíssima del procés electoral, si tenim en compte que aquestes persones esdevingudes parlamentaris han estat autoritzades a participar en el procés electoral per les mateixes autoritats que ara pretenen impedir que exercesquen els seus drets.
Evidentment, això que pot passar en qualsevol moment al parlament d’Espanya i que ja va passar el 2018 al de Catalunya ni és normal ni és raonable. Es convoquen unes eleccions, per exemple les del 21 de desembre de 2017, i els ciutadans acudeixen a les urnes a votar unes llistes que es consideren legals. Els ciutadans voten, amb una participació multitudinària i modèlica i els seus vots donen un resultat clar, en aquell cas que el president Carles Puigdemont té els vots necessaris per a ser ratificat en el càrrec. Es constitueix el parlament i aleshores un dels poders de l’estat espanyol hi intervé per a alterar la voluntat popular. L’única raó que pot explicar un raonament com aquest és simple: la decisió dels electors no li agrada. Però aleshores on ha anat a parar la democràcia? Diuen, deien, que en democràcia tothom té un vot i només un vot. Però això ja no és veritat ni es pot defensar, si resulta que la suma dels vots i les decisions adoptades a partir d’aquesta suma no són el requisit suficient per a organitzar la vida política.
Ací és on som. El Parlament de Catalunya ho va acceptar i, fent-ho, va obrir la porta perquè el parlament espanyol també ho fes, gairebé com una rutina. Però a fora no n’hi trobareu, d’exemples de diputats suspesos. En alguns parlaments, pot haver-hi diputats suspesos uns quants dies –el parlament britànic, per exemple, té una llarga tradició de desqualificar durant dies diputats que tenen comportaments considerats indecorosos. Però fins i tot en aquests casos no el suspenen dels drets, precisament perquè això equivaldria a suspendre’n els seus electors.
Sortosament, diumenge tots tenim una oportunitat evident de posar en relleu l’excentricitat del sistema parlamentari catalano-espanyol: les eleccions europees. Aneu-hi a votar i opteu per enviar-hi el màxim nombre possible d’independentistes catalans. Espanya no ens fallarà i provarà d’estendre a Europa les seues pràctiques incompatibles amb la democràcia. I allò que passe quan ho faça serà molt important i és probable que acabe provocant un rebot i tot. Ja sabeu què diu Gonzalo Boye: que en el joc del gat i la rata nosaltres ja hem passat a ser el gat…
