03.12.2024 - 13:49
|
Actualització: 03.12.2024 - 14:02
El partit Solidaritat Catalana per la Independència ha tornat a registrar al parlament la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demana de declarar la independència de Catalunya. Fa pocs dies, el Tribunal Constitucional espanyol va declarar nul i inconstitucional l’acord de la mesa del parlament que va admetre a tràmit la ILP, tal com li havia demanat el govern espanyol. Com a resposta, Solidaritat per la Independència ha tornat a presentar la ILP per a tornar a començar els tràmits parlamentaris.
David Folch, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, ha dit: “No és que ens entusiasmi haver de respondre a allò que fa l’estat espanyol, però enteníem que no podíem deixar que la decisió final sobre una ILP de declaració d’independència depengués d’un tribunal espanyol.” Ha recalcat que, tenint en compte les lleis aprovades al parlament i el resultat del referèndum del Primer d’Octubre, Catalunya hauria d’haver estat indepdendent, i que si no ho és, és per la repressió. “Som en un estat ocupat. Quan el Tribunal Constitucional ens impedeix tramitar la ILP el que fem automàticament és tornar-la a presentar. Ho farem les vegades que calgui, o farem altres coses. La resposta no serà sempre la mateixa”, ha afegit.
En altres ocasions, la declaració d’inconstitucionalitat d’un tràmit parlamentari ha anat acompanyat d’un advertiment als diputats del risc de cometre un delicte de desobediència si tornaven a fer el mateix. Ara bé, fonts parlamentàries expliquen a VilaWeb que els membres de la mesa no van rebre personalment cap advertiment del Constitucional, de manera que si ara la tornessin a admetre no incorrerien en un delicte de desobediència.
El darrer cop, l’admissió a tràmit de la ILP es va aprovar amb els vots favorables dels membres de Junts i la CUP a la mesa, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC. Amb les noves eleccions l’independentisme va perdre la majoria al parlament, però va aconseguir de mantenir la majoria a la mesa gràcies als representants de Junts i ERC. Ara bé, caldria que aquest cop ERC votés a favor perquè la ILP pogués continuar el tràmit parlamentari. En cas de no ser així, els tres vots contraris del PSC s’imposarien sobre els dos afirmatius de Junts, perquè la CUP ja no té cap representant a la mesa.
“Hi ha una majoria independentista, per tant, l’admissió a tràmit serà decisió de Junts i ERC”, ha remarcat Folch. La mesa del parlament haurà de pronunciar-se en un termini màxim de quinze dies hàbils. “Probablement, un cop superada l’admissió a tràmit, el govern espanyol presentaria un recurs d’inconstitucionalitat i tornaríem a ser al mateix lloc, com ja va passar el darrer cop”, reconeix el dirigent de Solidaritat. Tot i això, diu que volen “explorar les costures de l’estat espanyol”, i avancen que faran accions que “mostrin aquesta ocupació de l’estat espanyol”.
Si, malgrat el precedent, finalment pogués tirar endavant, entraria en joc la comissió de control, que haurà de validar la documentació que presentin els promotors per a recollir signatures i que fa la funció d’una junta electoral. La comissió de control l’integren tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política i tres juristes, tots ells designats per la mesa a proposta dels grups. També hi actua com a secretari un lletrat, que té veu però no vot dins de la comissió.
La llei marca que, un cop la comissió de control ha segellat i numerat els fulls de la ILP, els promotors han de recollir 50.000 signatures en un termini de 120 dies hàbils, prorrogables 60 dies hàbils més per la mesa si ho considera justificat. Si les aconsegueixen, la mesa del parlament ha de vetllar perquè es faci un debat a la totalitat de la proposició de llei en un termini màxim de quatre mesos.
