Per a la solidaritat

Amb passió i uns ulls ben oberts
Quan narrava les aventures dels grecs a Troia, el cervell d’Homer, el poeta cec, era una mena de cinta sens fi per on circulaven déus i semideus, herois i naus, cavalls, tempestes i dones colpides per la tragèdia. Molt de moviment i poca emoció en la veu narradora, si no era per a mostrar compassió per la fragilitat humana –com la nostra, ara i aquí. Enguany, la cadena que traça el camí cap a la solidaritat no exhibeix grans protagonistes. Cap llista de naus ni de cabdills. Cap Ulisses per a donar un cop de ceptre a Tersites per queixar-se dels monarques. Cap Aquil·les colèric ni cap Hècuba gemegant. Tota la gent aplegada i alhora aïllada en una lluita que no és a plena llum del dia. Els poetes de la multitud no eren cecs: s’aplegaven per narrar els fets en el mateix moment que es produïen. N’eren protagonistes i n’organitzaven l’escenari, el ritme, els detalls de vida, les anècdotes agraïdes, les pauses, les tensions i les necessàries sortides de mare. Traçaven la via comunitària sense dilacions i sense intermediaris. La nostra Odissea col·lectiva és òrfena de sirenes, ciclops o fetilleres. Sense protagonistes per a la crònica de la solidaritat a plena llum. Amb serenitat i uns ulls ben oberts al futur.

Als que dubten
Tu dius:

«La nostra causa va malament.
La foscor creix. Les forces disminueixen.
Ara, després de tants anys de feina,
estem pitjor que en començar.

Tot i això, l’enemic continua aquí, més fort que mai.
Les seves forces semblen haver crescut. Presenta un aspecte invencible.
No es pot negar que hem comès errors.
El nostre nombre es redueix. Les nostres consignes són confuses.
L’enemic distorsiona moltes de les nostres paraules fins a fer-les
irreconeixibles.

D’allò que vam dir, ¿què és fals?
¿Una part o tot?
¿Amb qui podem seguir comptant?
¿Som el que ha quedat,
marginats del corrent de la vida?
¿Marxarem cap enrere, sense ningú que ens comprengui
i sense comprendre els altres?
¿Ens cal tenir sort?»

Tu preguntes aquestes coses.
No esperis cap resposta
excepte la teva.

Bertolt Brecht