03.10.2024 - 17:49
|
Actualització: 03.10.2024 - 19:08
Solidaritat Catalana per la Independència acaba de presentar una ILP a les Corts Valencianes amb una proposició de llei de declaració d’independència del País Valencià. Ara caldrà veure si la mesa de les Corts l’admet a tràmit. Només en aquest cas, començaria la recollida de signatures que implica la presentació d’una iniciativa legislativa popular.
Els promotors l’han presentada ara perquè s’acosta el 9 d’octubre i volien triar una data emblemàtica. “El País Valencià pateix una ocupació colonial, anihilació de la llengua, l’espoli fiscal, la falta d’oportunitats, el monocultiu del turisme. Hi ha un bon corpus teòric, però no s’ha posat mai negre sobre blanc com s’ha de fer l’autodeterminació del País Valencià. Aquesta llei és molt catalanista, però fem un reconeixement explícit i amb orgull del Regne de València, com una font de sobirania. I diem també que allò que passe dependrà sempre d’allò que decidesquen els valencians”, ha dit a VilaWeb, David Folch, secretari general de Solidaritat.
Folch admet que al País Valencià no hi ha una pulsió independentista visible, però sí que remarca el sentiment valencianista i de suport a la llengua. “És possible que no haja acabat d’explotar per mil motius. Provem-ho! Això no són les taules de Moisès. Si la gent no hi està d’acord, no passa res, i si hi està d’acord, ja veurem on ens porta”, diu.
Quant a la proposició de llei registrada a les Corts, a l’exposició de motius, s’hi diu que el País Valencià ha forjat la identitat nacional al llarg dels segles i recorda l’entrada del rei Jaume I, comte de Barcelona i rei d’Aragó i rei de Mallorca el 9 d’octubre del 1238. “La història del País Valencià està intrínsecament lligada a la dels altres territoris que conformen els Països Catalans en una relació de fraternitat, intercanvi i solidaritat. Les terres valencianes, al costat de les del Principat de Catalunya i les Illes Balears, han compartit lluites comunes, creant lligams nacionals entre els seus habitants”.
David Folch diu a VilaWeb que no preveuen que la mesa admeti a tràmit el document que han presentat, però que han volgut fer aquesta acció política semblant a la que van fer el mes de febrer al Parlament de Catalunya. En aquell cas, la mesa la va admetre a tràmit, però el govern espanyol hi va recórrer en contra al Tribunal Constitucional i encara no hi ha una resolució.
