27.10.2019 - 21:50
La sentència contra el procés ha desencadenat força protestes, manifestacions i concentracions solidàries arreu dels Països Catalans. Són presents les imatges espectaculars de les Marxes de la Llibertat al Principat, la manifestació a Palma –de gairebé deu mil participants– i les concentracions multitudinàries a València i Perpinyà.
El rebuig a la sentència trenca falses fronteres
A més, milers van sortir al carrer al País Basc, en una sèrie de mobilitzacions que van culminar amb una gran marxa a Sant Sebastià. Fou multitudinària i va evidenciar una vegada més els lligams històrics amb Catalunya. Més inesperada fou, en canvi, l’onada de solidaritat que es desfermà en alguns indrets d’Espanya.
Destaquen les mobilitzacions a Madrid, on dos dies després de la publicació la sentència hi hagué una concentració de rebuig a la Puerta del Sol, convocada per una vintena de col·lectius i en què participaren un miler de persones. Fou la prèvia de la manifestació del 19 d’octubre, per les llibertats i els drets democràtics i en solidaritat amb els presos polítics: milers de persones van recórrer els carrers de Madrid i van tallar la Gran Via. Totes dues mobilitzacions van transcórrer enmig d’agressions de l’extrema dreta i de la policia espanyola. Van detenir diverses persones i una encara és a la presó.
‘La sentència ha estat un detonant que ha aconseguit que sortíssim al carrer en moltes ciutats de l’estat. Ens hem mobilitzat contra la sentència perquè ens sembla vergonyosa i totalment injustificada, però també perquè entenem que, a més de contra l’independentisme, també és una sentència contra tota mobilització social’, afirma Lucía Nistal, investigadora de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Nistal, que també és portaveu de la Plataforma del Referèndum sobre la Monarquia a la UAM, opina que el tomb repressiu que judicialment s’ha vist amb la sentència –i que policíacament s’ha vist els dies següents– afectarà tothom qui es mobilitzi pels drets, contra la monarquia o en una vaga.
Madrid a banda, que ja havia estat escenari d’una concentració per a commemorar el segon aniversari del Primer d’Octubre, també hi ha hagut concentracions inesperades com ara les de Valladolid, Burgos, Segòvia, Múrcia i Càceres.
De #Valladolid a #Catalunya, solidaridad entre pueblos!!
No estáis sol@s, apoyar al pueblo de Catalunya es defender la libertad y los derechos democráticos que tanta lucha nos cuesta ganar.
Castilla está con el pueblo catalán!!#TsunamiDemocratic #VagaGeneral18O pic.twitter.com/4p8FLsc2qj
— Anticapitalistas Valladolid (@AnticapiVLL) October 18, 2019
Elena Martínez, militant d’Esquerra Castellana, creu que és evident que arran de què passa a Catalunya hom no pot restar impassible i que les explicacions les han de donar els qui no s’hi solidaritzen. Com Nistal, especifica que no se surt al carrer sols per solidaritat, sinó també perquè es reivindica una democràcia autèntica per a tothom. ‘Si a Catalunya, amb mobilitzacions de dos milions de persones, hi ha aquesta repressió i aquesta retallada de drets i llibertats, què no ens faran a la resta? Si no hi ha democràcia per a Catalunya, no n’hi haurà per a ningú.’
És per això que avisa que, a conseqüència de la sentència, aturar un desnonament o sortir al carrer per les pensions també podria constituir un delicte de sedició. ‘Al capdavall tota mena de dissidència política és sedició. Veiem que el problema no és el que aquí anomenen el “problema català”, sinó que és el problema espanyol, que consisteix en una manca de democràcia que encara s’ha evidenciat més amb el funeral d’estat a Franco.’
La connivència policíaca amb l’extrema dreta
A Saragossa, col·lectius de l’esquerra van convocar una concentració el 18 d’octubre en què van participar centenars de persones, sota els lemes ‘Llibertat presos polítics’, ‘Dret de decidir’ i ‘Amnistia total’. ‘Hi ha una gran preocupació perquè la sentència pot vulnerar drets fonamentals. Fou el motor per a sortir al carrer’, explica l’Ivan, membre de l’organització anticapitalista Corrent Revolucionària de Treballadors i Treballadores i que divendres va participar en la concentració.
Explica que a la concentració, a més, es percebia l’enuig amb Podem i Esquerra Unida, que havien dit que la sentència s’havia d’acatar i havien legitimat l’actuació policíaca a Catalunya. A més, denuncia que a Saragossa la policia espanyola els va encapsular davant la presència de nombrosos ultradretans que maldaven per rebentar l’acte, els insultaven i els llançaven objectes.
🔴 Los ultraderechistas se crecen en #Zaragoza. Lanzan botellas y mientras realizan el saludo fascista gritan "zorras" y "cacho putas" a las mujeres que participan en la concentración por los derechos fundamentales https://t.co/xIVjQ1BBHG #AlertaUltra pic.twitter.com/0giYXoB473
— AraInfo (@arainfonoticias) October 18, 2019
De fet, cada vegada són més els qui a l’estat espanyol veuen connivència entre la policia i l’extrema dreta. Precisament l’antifeixisme ha estat un dels grans lemes de la mobilització als carrers, més enllà de la solidaritat amb Catalunya.
‘El tema antifeixista ha activat moltíssim, ha fet que molta gent sortís al carrer. En clau de defensa pròpia, de dir que aquest règim només té repressió i que per reprimir farà servir qualsevol cosa: la brutalitat policíaca, les multes o l’activació de la ultradreta o feixisme de carrer, contra tot allò que sigui moviment popular o reivindicació democràtica’, afegeix Martínez.
Solidaritat de nord a sud
A Andalusia també s’han fet evidents les mostres de solidaritat amb Catalunya. A Sevilla, centenars van concentrar-se sota el lema ‘Solidaritat des d’Andalusia amb el poble de Catalunya, pels drets humans i les repúbliques’. A Granada centenars més es van concentrar davant la subdelegació del govern, van manifestar-se pel centre i van tallar carrers.
#AndaluciaConCatalunya #TsunamicDemocratic pic.twitter.com/ec6cIBkysp
— Andalucía por el Derecho a Decidir (@por_decidir) October 16, 2019
I a Màlaga dues-centes persones van concentrar-se a la plaça de la Constitució en favor de la independència de Catalunya i en solidaritat contra la repressió. Lluïen una pancarta que deia ‘Màlaga en solidaritat amb Catalunya; no a la repressió: amnistia presos polítics i exiliats!’ També s’hi van llegir manifests contra la repressió de l’estat espanyol i en favor del dret de decidir.
Hoy los antifascistas en Málaga han llenado la plaza contra la sentencia del procés. La solidaridad es la ternura entre los pueblos. pic.twitter.com/eonRtwKbvG
— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) October 22, 2019
Una altra vegada més, els actes van estar marcats pels forts desplegaments policíacs i les amenaces de grups d’extrema dreta, que van provar de rebentar les mobilitzacions i van amenaçar els solidaris amb Catalunya.
Al nord, a Ovieu, es va fer sonar ‘Els segadors’, coincidint amb una concentració de rebuig a Felipe VI amb motiu de la cerimònia de lliurament dels Premis Princesa d’Astúries. I divendres passat la plataforma Galiza con Catalunya va convocar concentracions de solidaritat a set de les principals ciutats gallegues, sota el lema ‘Pau, Amnistia i Autodeterminació’.
Unha mostra máis de solidariedade e apoio de Galiza a Catalunya. Paz, amnistía e autodeterminación. #GalizaConCatalunya pic.twitter.com/lpV8LwqNe9
— BNG – Bloque Nacionalista Galego (@obloque) October 25, 2019
Un punt d’inflexió per a les lluites a l’estat espanyol
Les veus consultades coincideixen que les mobilitzacions que han començat a Catalunya arran de la sentència i els seus ecos arreu de l’estat espanyol van més enllà del dret d’autodeterminació de Catalunya i poden reactivar el carrer, que havia estat en letargia després de la institucionalització del moviment del 15-M. Per qüestionar el conjunt del règim polític espanyol, tot aprofitant la ràbia generalitzada contra la brutalitat policíaca.
‘És cert que aquestes darreres mobilitzacions han adoptat un caràcter més profund i més juvenil. Hi havia moltíssims joves que d’alguna manera mostraven que estan farts que no ens deixin decidir en general sobre la nostra vida; farts de la repressió i de la precarietat. Joves que amb aquest darrer tomb repressiu a Catalunya hem decidit de sortir al carrer’, diu Nistal.
L’Ivan, per la seva banda, creu que la situació política a l’estat espanyol –amb diverses convocatòries electorals en poc temps– pot haver difuminat el focus i retardat el sorgiment d’un punt d’inflexió que reactivés el carrer. ‘Hi ha una generació que ha despertat, a Catalunya i a la resta de l’estat, que solament viu en precarietat, la repressió i un règim que viu en crisi. I l’endemà es notarà.’
Martínez recorda que hi ha una ànima del 15-M que mai no ha deixat el carrer i que s’ha expressat en accions com ara l’encerclament del Congrés espanyol, les protestes ‘Pa, sostre, feina i dignitat’ o les consultes republicanes. ‘El context a Catalunya ha revifat les lluites. Molts entenem que és la crisi principal del règim d’ençà de la transició. Hi ha gent que es pensava que el problema era només el bipartidisme i que amb nous partits i canviant els gestors se solucionaria. Una altra part sempre hem defensat que hi ha el mur del règim i que fins que no el tombem no hi haurà cap oportunitat.’
L’absència de l’esquerra institucional
Nistal creu que a les mobilitzacions arreu de l’estat també hi havia una certa crítica a un sector de l’esquerra reformista espanyola ‘que, mentre vèiem les imatges de la repressió, deia que havíem d’acatar la sentència i que la policia havia actuat bé’. Explica que aquesta ràbia també es percebia a les mobilitzacions i lamenta ‘absències destacades’ d’una esquerra ‘cada vegada més integrada en el règim del 155’.
Amb els fets de Catalunya, afirma, s’ha despullat ‘el caràcter antidemocràtic de la democràcia borbònica, a qui molesten les expressions populars o allò que puguin decidir les majories’. També ha permès de despullar, assegura, l’esquerra espanyola: ‘Era el moment d’estar o bé amb el 155 i els partits de la repressió o bé amb el poble català que sortia al carrer. Molts no han passat la prova’, sentencia.
Independentment de si l’esquerra espanyola canvia d’estratègia després de les eleccions espanyoles del 10-N, és probable que les setmanes vinents hi hagi noves mobilitzacions arreu de l’estat espanyol. El fet que la repressió i l’alerta ultra s’hagin estès a molts punts de l’estat espanyol ha creat una dinàmica favorable perquè milers tornin a sortir al carrer, més enllà de la solidaritat amb Catalunya. Caldrà veure en quina mesura tot plegat contribueix a engrandir encara més la crisi espanyola i esquerdar el règim del 78.
