The Washington Post · Ellen Francis i Siobhán O’Grady

Brussel·les, Bèlgica. Aquestes darreres setmanes, els aliats europeus de Kíiv han començat a sospesar una idea impensable fins fa poc: desplegar tropes a Ucraïna, si s’arriba a un acord amb Rússia per a posar fi a la guerra.

La possibilitat de desplegar tropes sobre el terreny es va debatre durant la reunió de dimecres a Brussel·les entre el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i els dirigents dels principals països europeus. La idea també va ser proposada al president entrant dels Estats Units, Donald Trump, en la reunió que va mantenir aquest mes a París amb Zelenski i el president francès, Emmanuel Macron.

Segons que expliquen funcionaris familiaritzats amb els detalls de la reunió, que parlen sota condició d’anonimat per tractar qüestions confidencials, Trump va mostrar-se receptiu a la idea. Tanmateix, ara caldrà veure si el govern entrant dels Estats Units –que continua sense definir la seva política respecte de la guerra a Ucraïna– acabarà donant suport a una proposta d’aquesta mena.

Quan Macron va dir, al febrer, que no descartava el desplegament de tropes occidentals a Ucraïna, moltes de les grans capitals europees van afanyar-se a desautoritzar-lo. Però ara els dirigents europeus es mostren molt menys reticents a considerar l’enviament de tropes europees a Ucraïna, sempre que sigui en el marc d’un alto-el-foc amb Rússia. Moltes capitals europees, de fet, veuen l’enviament de tropes com l’opció més factible per a satisfer les garanties de seguretat que demana Ucraïna, en compte de l’adhesió de Kíiv a l’OTAN.

D’una altra banda, el desplegament d’una força europea també concediria més influència a les capitals del continent en unes hipotètiques negociacions per a un alto-el-foc a Ucraïna. També ajudaria a satisfer les peticions de Trump, que fa temps que demana als països del continent que tinguin un paper més actiu en qüestions de defensa.

“La prioritat, en aquest moment, és trobar l’opció més acceptable per als ucraïnesos”, explica Camille Grand, ex-secretari general adjunt de l’OTAN que ara és membre distingit del Consell Europeu de Relacions Exteriors.

L’enviament d’una hipotètica força europea a Ucraïna, continua Grand, també dissuadiria Rússia de reactivar el conflicte, alhora que deixaria clar als Estats Units que els europeus “ens hi juguem molt, en tot això”.

Les negociacions sobre un possible desplegament de tropes europees a Ucraïna també responen a la constatació que Kíiv s’enfronta a una situació com més va més complicada al camp de batalla, cosa que ha suscitat el temor que Zelenski pugui veure’s obligat a fer concessions territorials a Rússia. Abans de començar les negociacions, els veïns i aliats europeus d’Ucraïna volen garantir que tindran veu en el procés, i que els seus propis interessos de seguretat seran protegits en qualsevol possible acord.

“És important que deixem tot això clar ara, perquè hem de ser capaços de comunicar als Estats Units –en cas que les negociacions finalment comencin– amb què estem disposats a transigir i amb què no”, explica un diplomàtic europeu, que accedeix a parlar amb The Washington Post sota condició d’anonimat.

Una proposta en fase primerenca

Les converses sobre el desplegament de tropes europees a Ucraïna són encara en una fase molt primerenca, entre més qüestions perquè la pau és una perspectiva llunyana. Sigui com sigui, els diplomàtics amb què ha parlat The Washington Post expliquen que la primera proposta que les capitals europees han accedit a considerar implica la creació d’una força que es desplegui a Ucraïna, amb l’objectiu d’ajudar a mantenir l’alto-el-foc i dissuadir Moscou de tornar a atacar Kíiv en el futur.

Encara que la idea, impulsada per Macron, ha suscitat un cert interès –fins i tot entre el Regne Unit i els països bàltics i nòrdics–, encara no és clar quins països participarien en aquesta força. Tampoc no s’ha establert quants soldats hi participarien, ni quin mandat tindrien.

Una de les qüestions clau encara pendents de definir és què passaria si Rússia ataqués els soldats de la força, segons que explica un diplomàtic que ha participat en les negociacions. “Hi ha moltes opinions, però encara no s’ha pres cap decisió”, diu.

La força, segons que explica Grand, “probablement hauria de fer alguna cosa més que limitar-se a registrar les possibles vulneracions de l’alto-el-foc per part de Rússia”, però això no necessàriament significa que els soldats europeus “hagin de ser els responsables de mantenir la línia del front”. I afegeix: “Naturalment, tothom vol evitar que aquesta força sigui percebuda com una mena de versió europea dels cascos blaus. No volem soldats que corrin a amagar-se cada volta que la situació es compliqui, per més armats que vagin.”

Una força amb cara i ulls, segons que asseguren diplomàtic i analistes, requeriria desenes de milers de soldats. D’una altra banda, els diplomàtics europeus reconeixen que el suport polític i logístic dels Estats Units probablement seria fonamental per a l’èxit de la iniciativa, encara que la participació de tropes nord-americanes sigui pràcticament descartada.

Les capitals europees, sigui com sigui, continuen sense tenir cap certesa del grau de suport que poden esperar del govern entrant dels Estats Units. Trump ha promès de posar fi al conflicte de pressa, sense detallar què pensava fer per aconseguir-ho. Els diplomàtics europeus i els representants de l’OTAN creuen, sobre la base de les converses que han mantingut amb Trump d’ençà de les eleccions nord-americanes, que encara no ha definit el seu pla per a Ucraïna.

Abans-d’ahir, en declaracions a Brussel·les, Zelenski va dir que Ucraïna esperava tenir Trump al seu bàndol.

Les garanties de seguretat, una qüestió espinosa

El president ucraïnès ha donat el vist-i-plau a la proposta d’enviar una força europea a Ucraïna i ha dit que el contingent “ajudaria a posar fi a la guerra”.

Tanmateix, Zelenski sosté que aquesta força hauria d’impulsar-se en conjunció amb el començament del procés d’accés d’Ucraïna a l’OTAN, i no pas com a substitut. Pel president, tan sols l’ingrés a l’aliança –que estipula que els seus membres tenen el deure de protegir-se mútuament de qualsevol atac extern– satisfaria les garanties de seguretat que el govern ucraïnès demana als seus socis.

“Per nosaltres, l’únic garantia real de seguretat –actual o futura– és l’OTAN”, digué Zelenski abans-d’ahir.

Però la invitació d’Ucraïna a l’aliança militar continua essent una qüestió altament delicada, atès el recel de molts dels membres de l’OTAN, incloent-hi els Estats Units i Alemanya, i les objeccions de països com ara Hongria, considerada afí al Kremlin.

“La garantia de seguretat que volen és l’ingrés a l’OTAN, però tots sabem que l’adhesió a l’aliança és un procés llarg”, explica un alt diplomàtic de l’aliança. “Mentre aquest procés no es concreti, caldrà cercar una altra mena de garantia de seguretat, com ara la presència de tropes europees [a Ucraïna]”, afegeix.

Per als dirigents del continent, el desplegament d’una gran força militar al país requeriria el suport de l’opinió pública europea, com també una inversió econòmica important. La idea, segons Grand, és que la força assenti els fonaments d’un aprofundiment més ampli en la cooperació militar amb Ucraïna, que inclouria l’augment de les transferències militars i financeres per a reforçar l’exèrcit ucraïnès. Això, segons que explica, podria reforçar les garanties de seguretat que demana Kíiv.

Rússia, amatent

El govern rus, per la seva banda, continua fent demandes de màxims. Moscou exigeix, com a condició prèvia per a posar fi el conflicte, que Ucraïna renunciï formalment a entrar a l’OTAN, que li cedeixi part del seu territori i que accedeixi a reduir significativament la força i les capacitats del seu exèrcit.

Abans-d’ahir, en una conferència de premsa, Putin va dir que podria considerar la possibilitat de negociar un acord, però acusà Kíiv de negar-se a asseure’s a parlar. Sobre un possible alto-el-foc, va dir que s’hauria de pensar “un centenar de vegades” els plans presentats per Occident, atès que deia que tant els països europeus com els Estats Units formaven part “d’un dels bàndols”.

“Si el nostre exèrcit s’atura, encara que sigui durant tan sols una setmana, donaríem a l’enemic l’oportunitat de consolidar posicions i de rearmar-se”, digué.

Alguns diplomàtics europeus, no obstant això, consideren que el desplegament d’una força europea de postguerra a Ucraïna podria ser més acceptable per a Moscou que no pas l’accés d’Ucraïna a l’OTAN. Sigui com sigui, encara és aviat per a saber què acceptarà Rússia i què no. La situació al camp de batalla, expliquen, serà decisiva per al transcurs de les negociacions –comencin quan comencin, si és que efectivament comencen.

O’Grady informa de Kíiv estant. Beatriz Ríos, a Brussel·les, Mary Ilyushina, a Berlín, i Robyn Dixon, a Riga, han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb