Jo sóc el petit vailet

La idea d’un Jesús hippy no era pas la novetat. Ja me la sabia, jo, la mirada que dibuixa un Jesús de Natzaret alternatiu, un jueu a banda, el primer comunista, el primer llibertari voltat de marginats i plantant cara als poderosos. Era més aviat el lloc, Galilea, la potent bellesa de Galilea, i el narrador, l’espectacular Erez, l’arquitecte israelià, el jueu descregut, l’habitant del quibuts Kfar HaNassi, l’amic de fa dècades, allò que em va restar marcat a la memòria de peix, i dic de peix.

“Venint fins a casa no heu vist la mar Kinnèret per la finestra del cotxe? Doncs aquesta mar, la Kinnèret, és la mar on Jesús va caminar damunt l’aigua. Si us enfileu a la roca, d’allí estant potser la veureu, la Kinnèret.” Damunt la roca l’única que veiem és el poble palestí, a pocs quilòmetres, i la fàbrica del quibuts, a pocs metres. “I sabeu per què diuen que Jesús va caminar damunt l’aigua? Ho diuen per què fumaven! Eren els hippies de l’època, que tot lo dia fumaven i tenien visions. O potser era la gana que els feia veure visions. Erez, el jueu Erez, parlant de la Bíblia tenia la mateixa actitud que alguns catalans tenen parlant de les Quatre Grans Cròniques: de no parlar-ne tant com d’un llibre sagrat, sinó com d’una mena de llibre d’història, on hi ha explicada la teva gent de fa milers d’anys. Un llibre de parents llunyans.

Per l’Erez, Jesús és aquest parent llunyà que aconsegueix d’una manera inesperada l’èxit contra l’establishment. L’home que fa que, segles després, en la cristiandat hi hagi milions i, en el judaisme, no tants. El hippy, qui ho diria! –exclama Erez davant la casa que s’ha construït amb les seves mans, en aquest quibuts del nord, en aquest núvol de pau i de tranquil·litat que ha erigit per viure-hi, allunyat tant com pot de l’establishment resident a ciutat.

Aquest Jesús, aquest parent llunyà, forma part del podi dels tres Jesús. Els millors que m’han arribat fins a mi, pobre laic amb interès. En aquest podi, hi incloc el Jesús polititzat, el rei polític, que tan i tan bé explica Xirinacs al mai prou llegit “El terror, la pau i el sagrat”. Un Jesús admirat pel partit zelota, el partit nacionalista jueu i antiimperialista romà. És Xirinacs qui m’explica que  Judes, zelota, potser va matar Jesús quan va adonar-se que el mestre no agafaria pas les armes per fer la revolució social. Per últim, tinc el Jesús negre, i músic de jazz, John Coltrane, que a la mai prou recordada Coltrane Church de San Francisco veneren, i que vaig tenir el plaer de visitar.

“Molts lectors deuen conèixer la cançoneta que diu que el 25 de desembre, Nadal, era originàriament una festa pagana, potser corresponent a la festa romana de les Saturnals o a la festa del déu Sol. Segons aquesta teoria, es va triar la data del naixement de Jesús perquè encaixés en una societat politeista avesada a la gresca del 25 de desembre. Però és certa la cançoneta?” –es demana retòricament el professor de Yale T.C. Schmidt a la revista Biblical Archeology Review, abans de respondre que no, que això és impossible, perquè autors com Hipòlit de Roma esmenten el 25 de desembre segles abans de la celebració de les Saturnals o de la festa del Sol. Per tant, diu Schmidt, el naixement de Jesús no s’inventà pas per tapar la festa pagana de les Saturnals perquè encara no es feia.

Per als laics amb interès, no hi ha res com veure Jesús de des mil prismes diferents, mentre escoltes la Nadala “Jo sóc el petit vailet”  de les germanes Nedderman i el seu “Portava la carmanyola tota plena de vi blanc ,però els pastors amb tanta alegria pel camí l’han anat vessant..” Mireu, si n’hi ha, de Nadals, de Nadales, de vailets i de pastors, mare de Déu Sinyor.