‘Sóc Carmelina Sánchez-Cutillas i em coneix prou gent…’

Imaginem una dona de classe alta, nascuda a Madrid, que parla i escriu en català, que fuma, que es pinta els llavis d’un roig intens, que es reuneix amb intel·lectuals, que investiga, que es declara enamorada de Jaume I. La sala més gran de la casa era el seu despatx, un espai que només compartia amb més de dos mil llibres, la màquina d’escriure, el tabac i una calavera. Una dona en un món d’homes que escriu versos fascinants –’He parit quatre fills amb dolor/ i trencament de tota la meua carn’– i construeix amb mots l’orografia de la Marina. Aquesta dona és Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927 – València, 2009), l’escriptora de l’any de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

‘Tinc al meu cor un formigueig de versos’

Poetessa, narradora, historiadora… és una opinió unànime de les estudioses consultades per VilaWeb que Carmelina Sánchez-Cutillas és la gran escriptora valenciana del segle XX.

L’acadèmica Verònica Cantó la posa en el mateix context que Vicent Andrés Estellés, Beatriu Civera, Maria Beneyto i Joan Fuster. ‘La seua obra poètica –diu– és exquisida, amb temes constants que la travessen com la reflexió sobre la seua condició de dona, el pas del temps, la identitat col·lectiva i el compromís amb la terra i la mar que sent com a pròpies.’

La poesia de Sánchez-Cutillas ens ha arribat unes voltes autoeditada, i unes altres perquè es presentava a concursos on sempre la reconeixien, però poques vegades la premiaven. Una bona part encara resta inèdita. Té una potència profunda i, fins i tot, una sinceritat que eriçona. ‘I un patiment que s’encomana’, puntualitza Maribel Guardiola.

Tudi Torró, també acadèmica, fa seua l’etiqueta de gran. ‘Alguns estudiosos la situen en el grup de Mercè Rodoreda i altres escriptores, poques, de la seua generació. Com Mercè Rodoreda –afirma– la seua narrativa podríem definir-la dintre d’un perfil psicològic de base realista: la importància del pas del temps, la recerca de la identitat pròpia, el protagonisme femení quan fa recerca històrica’.

Maribel Guardiola, professora de la Universitat d’Alacant i presidenta del comitè organitzador, completa el diagnòstic: ‘M’agrada la idea de concebre Matèria de Bretanya com un clàssic que tenim en llengua catalana, entenent com a clàssica aquella obra que no passa mai de moda i que quan la tornes a llegir, et torna a emocionar com el primer dia.’

Maria Àngels Francès, també és professora de la Universitat d’Alacant i una de les comissàries de l’exposició itinerant sobre Carmelina. Considera que la trajectòria de l’autora és excepcional per diversos motius: ‘Per la tria lingüística que fa per a la creació literària, quasi íntegrament en valencià; perquè reivindica un espai propi en la casa, com recomana Virginia Woolf; i, simbòlicament, en el panorama intel·lectual del moment, on mira d’obrir-se camí malgrat l’hostilitat de l’ambient.’ Hi coincideix Maribel Guardiola que, entre més atributs, considera Carmelina Sánchez-Cutillas una dona precursora i molt avançada al seu temps. ‘Escorcolla en biblioteques, compra en llibreries de vell i, malgrat que ella diu que no és feminista i que no es creu el discurs feminista, n’amera tota l’obra, la poesia, la investigació…’

Així i tot, Carmelina Sánchez-Cutillas és una gran desconeguda, encara, en l’àmbit lingüístic català.

‘La mar vivia en una badia molt gran’

I ho és malgrat que l’any 1975 va enlluernar el jurat dels Premis Octubre amb una novel·la, l’autora l’anomena ‘successió de quadrets’, la ja esmentada Matèria de Bretanya. En tota l’obra manté un duel estilístic amb ella mateixa, en què és capaç, a partir de la maduració dels records d’infantesa, de bastir un llenguatge genuïnament infantil, ric i recreador d’un univers ple de matisos. A Matèria de Bretanya, Altea i la casa familiar Mar i Cel i els estius infinits esdevenen el paradís perdut. 

Per al professor de la Universitat d’Alacant Joan Borja, un dels més grans coneixedors de l’autora, el paradís és perdut doblement: ‘El paradís de la infantesa. Els carrers, i les muntanyes, i les persones, i la mar, i els records d’Altea s’hi identifiquen amb el temps d’una innocència i una llibertat perdudes per sempre, que són els de la xiqueta que un dia va ser Carmelina Sánchez-Cutillas. Tanmateix, sempre m’ha agradat pensar que l’Altea de Matèria de Bretanya admet, a més, una lectura en clau col·lectiva: perquè, en realitat, podria tractar-se de qualsevol poble valencià. Perquè la pèrdua de la innocència i de la llibertat d’aquella xiqueta, en el pla individual, és al·legòrica, en certa manera, de totes les innocències i totes les llibertats perdudes que, per al conjunt del poble valencià, va comportar la guerra civil espanyola.’

A Altea, al paradís, el llibre continua essent objecte de culte. En veritat, el que fa a Matèria de Bretanya és, en paraules seues, ‘idealitzar els fets del passat i tots els esdeveniments de cada dia […] per a velar, amb un toc mític, els successos reals’.

L’avi que la va dur a costura

La relació amb el seu avi, l’historiador i folklorista Francesc Martínez i Martínez, marca l’obra i la vida de Sánchez-Cutillas. Va ser ell qui va imposar a la xiqueta nascuda a Madrid, criada a València, que passava els estius a Altea, l’aprenentatge del català. Ella ho explica en un dels ‘quadrets’ de Matèria de Bretanya: ‘El meu avi […] deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià. Del que faríem amb els meus germans no me’n recorde, però sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè amb el tracte amb els altres xiquets del poble pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.’

L’avi, a més, la portava als concerts i deixava que, des de ben menuda, participàs en les tertúlies amb uns altres erudits de l’època. També va ser, és clar, qui li regalà el primer llibre perquè conformàs la seua pròpia biblioteca. En parla Luis del Romero, un dels quatre fills de Carmelina Sánchez-Cutillas al llibre La meua cambra més estimada, publicat fa poc per l’editorial valenciana Vincle.

Segons Maria Àngels Francès, ‘és ella qui, a partir d’aquella llavor, desenvolupa tota una identitat i una opció de vida i d’expressió lírica lligada, voluntàriament, al poble i a la terra’.

‘Sé una mica d’història i de literatura medievals…’

L’altra gran influència de l’avi és l’amor per la història. ‘En la seua tasca com a historiadora, destaca el seu coneixement pel passat per la corona d’Aragó –diu Verònica Cantó–, que va divulgar en publicacions i ponències en congressos. També va col·laborar en la premsa de l’època amb articles de divulgació de temàtica històrica i, amb una sèrie de semblances de figures històriques femenines que responen al seu interès per la història de les dones com ara na Violant d’Hongria.’

Un comentari a banda mereix la carta apòcrifa de Sor Isabel de Villena (València, 1430-1490) a ‘la reverent e honrada sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat e cara cosina nostra’, que aprofita per a criticar l’exacerbada misogínia de L’espill de Jaume Roig. I això torna a entroncar amb el discurs de gènere que Sánchez-Cutillas no ha d’impostar. A parer de Verònica Cantó, ‘és una dona rebel que va desafiar el silenci imposat a través del lirisme de la quotidianitat. La seua obra té una profunda consciència de gènere que es manifesta en estratègies de recuperació de la memòria de les dones i en una poètica rebel·lia contra la ideologia patriarcal i la reivindicació de la identitat pròpia’.

Inèdits i llegat

El llegat de Carmelina Sánchez-Cutillas és dipositat a la Biblioteca Nicolau Primitiu, al convent de Sant Miquel dels Reis de València. Són vint-i-tres caixes farcides de correspondència, manuscrits, fotografies, i més materials. ‘No estarem mai prou agraïts als fills de Carmelina que hagen tingut la gentilesa de dipositar el llegat de sa mare a la Biblioteca Valenciana’, diu Maribel Guardiola. 

També hi ha la biblioteca a què es refereix Luis del Romero en el volum esmentat, quan explica que li fa una certa recança comparar l’estada d’aquests llibres en un lloc tan fred com els prestatges de la Biblioteta Valenciana amb l’escalfor de què gaudien al despatx de casa.

Tot és a disposició dels estudiosos que vulguen aprofundir l’obra i la personalitat de l’escriptora. A més, l’AVL té previst de publicar part de l’obra que va deixar inèdita, però que l’autora va donar per tancada: dos volums de proses i un altre de poesia.

L’AVL dedica cada any a un escriptor des del 2004. Fins ara només una altra dona, Sor Isabel de Villena, n’havia estat protagonista. Les circumstàncies especials d’enguany han obligat a retardar-ne tots els actes prevists i a continuar celebrant Carmelina Sánchez-Cutillas durant tot el 2021. Entre més actes, s’han programat conferències, una exposició itinerant, la reedició commemorativa de Matèria de Bretanya i l’elaboració de material didàctic per a acostar l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas a un públic jove.