Sobre portes giratòries a l’Ajuntament de Barcelona

Ricard Fernández Ontiveros és l’actual gerent dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Però també ha estat directiu d’immobiliàries. El seu currículum es pot trobar a la pàgina oficial de l’ajuntament (pdf). Si ens hi fixem, veurem un cas flagrant de portes giratòries. Per als neòfits, un exemple de porta giratòria seria aquest: un director general de Sanitat, per exemple, que al cap de no res dirigeix una farmacèutica catalana. Això s’intenta evitar per por que, un cop a la privada, s’utilitzi informació confidencial obtinguda a la pública. O al revés. Un director d’una farmacèutica, que el fan conseller de Sanitat. Davant la por que, essent conseller, beneficiés la seva empresa, les administracions diuen que s’han d’evitar les portes giratòries.

Però això no passa. Hi són. I Ricard Fernández Ontiveros n’és un exemple màxim. Mireu, si no: aquest home va ser director general de la cooperativa Suara del 2012 al 2015. Suara és una cooperativa de les grans, que pot arribar a facturar 70 milions d’euros l’any i que en aquest moment porta l’atenció domiciliària de milers de barcelonins. És el sector privat dedicat a cuidar nens, avis, etcètera. A Barcelona, una altra empresa que ho fa és la de Florentino Pérez. Doncs, resulta que després de passar per Suara, Fernández Ontiveros va i entra de gerent… de serveis socials! Home. Voleu dir que és ètic que aquest home remeni les cireres justament en el departament on la seva antiga cooperativa hi té els contractes? I si el senyor gerent de serveis socials volgués afavorir, cosa tan humana, els seus antics, i honestos, companys? I si ja ho ha fet? Per això es volen evitar les portes giratòries: per evitar temptacions i mals pensaments.

No ha de ser fàcil trobar-se al lloc de Fernández Ontiveros: o tens temptacions o malpensen de tu. Un exemple: el diari Nació Digital va parlar amb ell per demanar-li si volia recuperar el servei d’atenció domiciliària. Que als grans els cuidi l’ajuntament, i no la privada, tal i com proposava el programa electoral de Barcelona en Comú. L’home va dir que ell creia més en la col·laboració publicoprivada. I nosaltres, malpensats, ens preguntem si tenia al cap de beneficiar l’ajuntament, o la seva antiga empresa.

El regidor de la CUP Josep Garganté és la primera persona que va informar d’aquest simptomàtic cas en un documentat article a l’Accent. No descobreixo res de nou, i jo conec el cas per mitjà d’ell. A més, aquest divendres passat, aprofitant que Fernández Ontiveros era a l’Ajuntament de Barcelona, el regidor Garganté va demanar-li explicacions davant de tots els grups municipals. La resposta d’Ontiveros va ser antològica: ‘Per respecte a la institució, no respondré a la seva interpel·lació ni al seu atac ad hominem‘.

Per respecte a la institució, diu.

Mira, Fernández Ontiveros, per respecte al lector afegirem que no és la primera vegada que et passa. Portes giratòries, tu, ja saps què són. Només cal visitar el teu currículum per veure-ho… i espantar-se. Perquè si ara es tracta de cuidar la gent gran, abans era directament el totxo. Has treballat de secretari general del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (2004-2006), de gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona (2003), de vice-president de l’Institut Català del Sòl (2004-2006) i vas arribar a ser president d’Adigsa. És a dir, la totxana vista des del sector públic: noms, adreces, contactes, preus de sòl, properes requalificacions, antics propietaris i excepcions a la llei. Tota la informació disponible. I trobem realment escandalós que, amb aquestes dades, et passessis a la privada… del totxo! Director general de la immobiliària Promociones y servicios immobiliarios GRECO. S.A (2001-2003) i adjunt a la direcció de Negoci de Promociones Habitat, SA (2006-2012), segons apareix al currículum oficial (pdf).

En el bloc la gran corrupción, afirmaven que Fernández Ontiveros es trobava a la privada quan es va crear el 22@, i que la seva immobiliària va participar en un dels negocis més lucratius. Es preguntaven com podia ser que un dels grans negocis del barri se l’emportés un ex-alt càrrec d’Habitatge de la Generalitat i de l’ajuntament. La insinuació no sé si és certa. Ni idea. Però sí que sé que si has treballat en Habitatge de la Generalitat i l’ajuntament, millor que no et passis a una immobiliària privada durant el 22@. I amb els serveis socials, igual. Però si ho fas, si resulta que saltes del sector públic al privat alegrement i sense moure’t del teu ram, aleshores caldria com a mínim donar explicacions i deixar clara la teva netedat. Justament, per respecte a la institució i a les antigues empreses.

Per últim, afegir que Fernández Ontiveros és militant d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), ex-dirigent de les Joventuts Comunistes de Catalunya, ex-director de la revista Treball, Nous Horitzons i , finalment, membre executiu de l’Associació Espanyola de Promotors d’Habitatge i Sòl, segons que informa la Universitat Progressista d’Estiu de Catalanya (pdf, pàgina 22). És a dir, que el currículum de Ricard Fernández Ontiveros és un exemple claríssim d’iniciativa privada.