Sobre l’acord entre l’Acadèmia i la RACV

Sóc partidari del diàleg de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) amb tots els col·lectius que tinguen alguna cosa a dir i a fer quant al valencià i, per tant, amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Em consta per informacions per a mi fiables que el degà de la RACV és persona dialogant i veig bona voluntat en la iniciativa. Ara bé, estic en desacord amb el procediment d’incorporar sense avís previ l’aprovació de l’esmentada Declaració prevista per al Ple convocat per al dilluns dia 30 de maig de 2016 i sense possibilitat de fer-hi propostes d’esmena i de debatre el format de declaració. Demane, per tant, que s’ajorne la votació a fi que puga obtindre el màxim consens possible i que conste en acta la meua intervenció. El tema és molt important i convé que s’aborde amb calma. Si es manté com un text tancat i intocable, anuncie que no podré votar-hi a favor per les raons següents:

1) No se m’ha reconegut el meu dret com a membre del Ple a presentar formalment esmenes, tant al text de la declaració que se’ns acaba d’entregar formalment com al format de declaració conjunta.

2) És una desconsideració no comptar amb els 7 membres electes de l’AVL, que d’ací a 20 dies ja podrien prendre possessió dels seus càrrecs i podrien dir-hi la seua.

3) Estem en època electoral i crec que és més prudent distanciar el debat i votació de la data de les eleccions generals.

4) La proposta de declaració conté formulacions, interpretacions i èmfasis tendenciosos que no compartisc. Així, es glossa l’article 2 dels Estatuts de la RACV afirmant que la finalitat de la RACV és ‘promoure investigacions sobre els diferents aspectes que conformen la realitat valenciana, entre les quals ocupen un lloc rellevant l’estudi de l’idioma valencià’ i, en canvi, allò que diu l’article 2 és que ‘el objeto de la RACV es la investigación, conocimiento, fomento y promoción del antiguo Reino de Valencia –hoy Comunidad valenciana’. Només declara que la RACV té com a ‘idiomas oficiales el valenciano y el castellano’. Crec que la declaració s’hauria de limitar a l’enunciat dels objectius que es pretenen aconseguir i a respectar la llibertat d’anàlisi i d’interpretació.

5) Són respectables les discrepàncies sobre la naturalesa del valencià, però la presència de mots no normatius com ‘decà’ per ‘degà’ no és adequada i posa de manifest que la declaració no compromet la RACV a usar la normativa oficial del valencià.

6) El text és millorable formalment i conté una incorrecció sintàctica, que una declaració institucional hauria d’evitar.

7) L’adhesió a la denominació històrica de ‘llengua valenciana’, que sempre he fet meua, hauria d’anar acompanyada explícitament del respecte als principis i criteris de la Llei de creació de l’AVL.

8) En la declaració es posa en pla d’igualtat la institució normativa oficial de tots els valencians (l’AVL) i una fundació pública de la província de València, que combat la normativa lingüística oficial (la RACV). Crec que esta formulació perjudica l’autoritat i la credibilitat de l’AVL.

9) El diàleg amb la RACV s’hauria d’emmarcar en una posició global de diàleg amb altres entitats que s’ocupen de l’estudi científic del valencià com són les Universitats valencianes.

Mantindré les meues posicions dins i fora del Ple de l’AVL.

(Text llegit per l’acadèmic Antoni Ferrando en la sessió de divendres en què es va aprovar per sorpresa l’acord de l’AVL amb la RACV.)