Sobre la votació de l’ANC

De bon començament em va semblar una barbaritat i un acte de col·laboracionisme amb el naZionalisme espanyol el promoure per part de la ANC la abstenció, el vot nul o el vot en blanc pel 23J.
Per això me’n alegro molt del rebuig dels socis de la ANC, jo he votat en contra.

Mentre siguem a espanya cal fer sentir la nostra veu arreu, i que no puguin dir que l’independentisme s’ha desinflat.
Just això és el que volen fer creure els apòstols de l’espanyolisme, disfressats d’independentistes decebuts, que els seus amos espanyols tinguin via lliure a totes les institucions per a aplicar “legalment” el genocidi de tot lo català.
No tenim prou ara en veure el que passa a València i a les Balears amb el català?
Tot gràcies a aquells (sic) que es van escoltar als apòstols espanyolistes i es van abstenir quedant-se còmodament a casa a les darreres eleccions municipals/autonòmiques.

Malauradament al 2017 hauríem d’haver mantingut la independència, perquè el poble estava mobilitzar i espanya estabornida. Potser ara estaríem molt millor o, si mes no, suportant la mateixa repressió que tenim ara sense haver fet res. Cal culpabilitzar al treball de zapa en aquell moment del Gran Botifler Oriol Junqueras amb la Saenz de Santamaria, i a la excessiva confiança del nostre MHP Carles Puigdemont, que es va creure diverses paraules de mediació i diàleg.
Com no ho som de moment, d’independents, hem de ser presents a cada elecció per a fer veure i fer sentir la nostra força, 2.200.000 de vots pel cap baix

Si un partit ens ha decebut, a mi des del 2017 la ER de Junqueras, sempre podem trobar un altre que reculli aquesta força. Per a mi el partit del nostre President, el MHP Carles Puigdemont, és una opció encara, opció que permetrà enviar a la paperera als de PdCat i a la directiva junquerista d’ER i sanejar certs polítics.

Votar SEMPRE no ho oblideu.

Sempre hi haurà partits, potser minoritaris encara, que tinguin com a objectiu la independència. El cas és que cada vegada la nostra veu sigui comptada. Després del 2017 els catalans hem perdut credibilitat al món per no haver acabat la feina en aquell moment. Cal recuperar-la.

En la meua opinió, Sr. Partal, vosté torna al joc més vell que l’anar a peu, nedar i salvar la roba (el diari?).

“Els qui han votat dins l’ANC i la CUP per participar en les eleccions segur que no han votat pensant a fer una taula de diàleg o gestionar quatre engrunes. Junts tampoc no vol això. I no sé ni si tan sols ERC, la gran protagonista d’aquest camí estèril, es veu avui capaç de fer-lo. El dubte, per tant, em sembla que no és sobre què fer, sinó sobre com fer-ho. ”

És vosté (vull dir, es mostra vosté en el seu discurs) esmunyedís com una anguila, però les anguiles també es pesquen. No?

En qualsevol cas, un paràgraf que passarà a la història de la coneguda sèrie de “Cafè per tots” i barca nova.

Patètic.

Jo hi veig una variant del dilema del presoner.

L’ideal seria que votessim massivament als partits independentistes i que aquests fessin servir els nostres vots per a bloquejar qualsevol investidura espayola obligant-los a repetir indefinidament les eleccions o a fer un govern del PPSOE desemmascarant-se d’una punyetara vegada el fet que Espanya és un règim de partit únic com el franquisme.

Però com que si els votem massivament es pensaran que ho han estat fent mot bé fins ara. Llavors seguirien regalant els vots a Sanchez a canvi de res.

Si per evitar que ens segueixin traint els deixem de votar, llavors no estaran en condicions de bloquejar la formació de govern a Espanya i el resultat serà el pitjor.

Vicent, dius “molta gent no veu que servesca de res anar a Madrid”. I abstenir-se i no anar-hi ? de què serveix ? Perquè ens agradi o no a Madrid es decideix tot el que ens afecta. Volem regalar aquest poder als nostres enemics ? Ben segur que els que vagin a Madrid ho podran fer millor o pitjor, Podran encertar en algunes coses i en altres no. El que puguin fer també dependrà de la força que els hi donem.
Però si no hi ha ningú, el que és segur és que no farem res. I en canvi ells ens faran molt.

Cada vegada detecto més crispació, més falta de respecte a les opinions dels altres, al mateix Director autor de l’editorial o als redactors dels articles d’opinió. Que això passi a VilaWeb, fins i tot, m’entristeix. Des del respecte a tothom i als seus posicionaments, emeto la meva posició respecte a la consulta de l’Assemblea.
Jo estic a favor de la proposta i hi vaig votar a favor. I considero que ja és positiu que l’ANC sotmeti a consideració dels seus afiliats les preses de posició importants. Ja m’agradaria que ho fessin altres entitats i partits.
Pel que fa a la postura de qualsevol, s’hi barregen dos tipus de consideracions: D’una banda, les de principis, d’ideologia, d’ètica personal, etc. Per exemple, els independentistes no hi hem d’anar a fer res a Madrid; o bé, només hi podem anar si és garantia de fer difícil o impossible la governabilitat de l’estat; o bé, només si hi anem units en una sola opció o estratègia. D’altra banda, les consideracions d’ordre pràctic, les conseqüències d’anar-hi o no. Per exemple, si no hi votem, els unionistes tindran encara més escons i més poder; o bé, hem de participar per blindar lleis que afavoreixin Catalunya o les classes populars, etc.
Personalment, crec que ens hem de distanciar de la mirada immediata d’aquestes eleccions. En la meva opinió, el vot nul o l’abstenció pretenen ser un sever avís als nostres partits, aquells que han abdicat de la seva raó de ser, que així seguiran tenint els vots captius per continuar fent el mateix de sempre, cedir, obeir i, fins i tot, col·laborar, com quan pacten cadires amb els botxins del 155. Cara a les eleccions al nostre Parlament, si volem regenerar la política a casa nostra, l’únic camí és fer net de l’actual classe dirigent. I això només ho aconseguirem fent-los un greu toc d’atenció. I potser ni això no serà suficient: probablement caldrà prescindir-ne i organitzar-nos des de la base amb alguna nova opció sense l’organització piramidal i allunyada del poble que ara impera.
I deixar de fer l’ànec espantat pel xantatge de “que ve l’ultradreta”. Perquè a Espanya, desgraciadament, d’esquerra ja no en queda. Només a les cunetes.

No insistiu, Vicent Partal, que no els pensem votar ni que ho digui una organització tan polititzada com l’ANC sota el paraigua de Junts o de l’òrbita d’ERC com és Òmnium.

Votar-los seria perdonar-los els 8 anys de claudicacions i fer-nos passar moltíssima vergonya.

El que demostrarà les eleccions a Madrid és que tant l’ANC i Òmnium han perdut l’influència del carrer perquè espero que no els faci ningú cabal.

I aquests comentaristes il·lusos que diuen que hem d’anar a votar perquè el català perillarà amb el PP i Vox al govern, mireu com el tenim a Catalunya avui governats per Junts i ERC de fa tants anys i panys, ni s’atreveixen a fer complir les lleis del parlament sobre la llei de consum, la quota de català al cinema, entre altres. No diguem del far west que s’ha convertit la Sanitat que van a trobar infermeres a Andalusia i que ni tant sols demanen que l’entenguin, o a l’ensenyament on a molts llocs la normalització lingüística no s’ha aplicat mai.

Aquesta gent ara tenen la santíssima barra de sortir i dir-nos que el català perilla? Són una colla de pocavergonyes.

Ho he dit algun cop: el problema amb Junts és que té dues ànimes: la que recolza en tot a Waterloo, versus la que va venir del PDECat apostant a cavall guanyador però que potser s’hi hauria hagut de quedar. Penso que el President Puigdemont hauria de fer el pas i crear un partit realment independentista capitanejat des de Waterloo i amb tota la implantació possible dins del Principat. Jo votaria aquest partit, però no em veig fent-ho amb Junts (excepte, clar, a les europees). Ja és tard per a fer un moviment així per a les estatals d’aquest mes, però valdria la pena intentar-ho per a les eleccions al Parlament de Catalunya que no crec que triguin gaire. Exacte: poder votar un partit de cara a barraca i sense pinça al nas.

Aprofito per comentar que hi ha una proposta de consulta al Consell de la República que està en la fase de recollida d’avals. Si arriba al 5% de suport dels inscrits, es preguntarà a tots els membres com volen que es posicioni el Consell de cara al 23J. La proposta es va formular setmanes enrere, però la Sindicatura no l’ha aprovat fins a aquest dilluns. Per això alguna de les opcions pot semblar desfasada donat el que sabem ara. Si la recollida d’avals reïx, les opcions que els membres del CR tindrem a triar són:
a) Donar suport a una candidatura unitària independentista que s’oposi a la formació de qualsevol govern espanyol i aprovació de lleis (inclosos els pressupostos), o bé deixi els escons buits
b) Donar suport a les candidatures independentistes
c) Promoure l’abstenció, el vot en blanc o el vot nul perquè a les eleccions espanyoles no hi hem de fer res
d) Afavorir UNA candidatura extraparlamentària qualsevol (vot prestat) per focalitzar el vot independentista i tenir representació al Congreso/Senado, i al mateix temps veure el poder de mobilització del Consell.
Si formeu part del CR podeu entrar a l’app i donar-hi l’aval en tres clics. Donada la natura urgent de la pregunta no s’esgotaran els 30 dies preceptius (ens posaríem a l’agost), sinó que es farà la consulta tan bon punt s’assoleixin els avals necessaris.

Per a que un moviment abstencionista sigui efectiu ha de ser organitzat, col·lectiu i contundent, ha de conseguir deslegitimar el resultat (en el 33 la crida a l’abstenció de la CNT va ocasionar la derrota de les esquerres, en el 36, abans de les eleccions, els partits d’esquerres van negociar amb la CNT)

Les accions individuals no tenen pes, deixen el camp i el poder polític pels altres, a més que fan el joc al tactisme que vol desactivar la base electoral dels competidors polítics.

És que mentre Nogueras (Junts) ha descartat investir Sánchez o Feijoo, ERC i la CUP no ho descarten.

Recordeu quan a Espanya el 10 de novembre de 2019 es van haver de repetir eleccions perquè els candidats no tenien suficients suports per a ser investits com a presidents.

Doncs es tracta d’això, de blocar qualsevol govern espanyol. I l’única manera de fer-ho és votar qui és declara obertament disposat a fer-ho. I no em val l’argument de qui diu que no vota perquè a ell Espanya li la sua i ja està fart i se sent “desvinculat” d’Espanya. Mentre paguem tribut a Espanya, tu pots sentir-te “desvinculat” i tot el que vulguis però ells entretant et “vinculen” prenent-te els calerons i no hi ha desvinculació que valgui.

Si amb el vot podem blocar investidures i fer repetir eleccions, aquest caos serà l’expressió del nostre posicionament.

Per això he votat No a la pregunta de l’ANC de si ens hauríem d’abstenir.

Abstenció? No, però a ERC ni un sol vot més”.

Vicent, ens recordes un editorial on demanaves “que el debat no restàs ofegat, colgat, esterilitzat, per la negativa dels uns i els altres a reconèixer-se mútuament, a acceptar la legitimitat de la seua posició.” Tanmateix, jo reclamo el meu dret a discutir-te tant la teva posició com la seva legitimitat.

En aquell editorial hi deies que “l’abstenció, com es va demostrar a les eleccions municipals, és una eina excel·lent per a fer pressió sobre els partits polítics”. I jo mantinc que ni aquesta afirmació ni tota la resta del discurs abstencionista no tenen cap lògica. I que no és legítim vendre, com a interessants i dignes de debat, unes proposicions que no mantenen la mínima coherència interna que s’hauria d’esperar de qualsevol plantejament que es pretengui seriós.

Quan demaneu de “fer pressió [amb l’abstenció] sobre els partits polítics”, el missatge implícit és que els partits no segueixen el ‘camí correcte’ cap a la independència, i que se’ls ha d’esperonar perquè el segueixin. I com que tots tenim tant a flor de pell el desig de seguir i aquest ‘camí correcte’ i culminar-lo, la gent us ho compra irreflexivament. Però us ho compra a preu de demagògia i els esteu ensarronant, perquè aquest ‘camí correcte’, avui per avui és pura entelèquia.

I seguirà sent pura entelèquia fins que tu o algú altre no ens descriviu, explícitament i en una seqüència plausible, quins són els passos concrets que suposeu que seguirem per arribar a la independència. Mentrestant, el que feu és voler-nos fer creure que l’abstencionisme afavorirà la realització d’un procediment guanyador quan, en realitat, aquest procediment ni tan sols està definit. I això, insisteixo, a més d’absurd des del punt de vista lògic, em sembla il·legítim des del punt de vista ètic.

Els invents, primer els has de teoritzar i després, has d’aconseguir fer-los funcionar. I això és tan vàlid per a la màquina de vapor com per al desembarcament de Normandia. I els abstencionistes esteu cridant a “castigar” els partits per no haver fet funcionar un invent que ni tan sols heu teoritzat d’una manera mínimament versemblant.

I encara una altra observació, també en aquesta tessitura de les legitimitats. És ben cert això que dius que “la proposta de la direcció de l’ANC era l’abstenció i el vot dels socis s’ha sobreposat al pes que qualsevol direcció té sempre en una organització”, però deixa-m’hi afegir que no només s’han sobreposat a la proposta i al pes de la direcció. Almenys en el meu cas i en el d’algú més amb qui hem coincidit a parlar-ne, ens hem sobreposat també a les tremendes ganes de donar-te de baixa que et vénen quan veus que t’estan prenent per talòs, amb aquelles explicacions barates sobre la ‘inanició’ [sic] dels partits, l’estat de la confrontació i les modalitats d’abstenció. I amb una pregunta que semblava redactada expressament per rebentar les directrius de claredat i neutralitat que, sent exigibles en una consulta pública, encara ho haurien de ser molt més en una de privada, quan els consultats són els socis que et mantenen l’entitat.

Està clar que amb això tu no hi tens res a veure, però sota el meu punt de vista era tan descarat, que fins i tot m’ha estranyat que no te’n fessis ressò. I ho he volgut comentar perquè potser coincidim en l’apreciació amb algun altre subscriptor.

No crec que a l’Estat espanyol votar hagi servit mai per res, ja que mai s’han posat en dubte com Espanya s’estructura en base a unes classes extractives que centralitzen el seu poder a la Cort de Madrid i massa sovint amb la colaboració de molts catalans.

Malgrat això jo sempre he votat, no perquè cregui que el meu vot pugui canviar alguna cosa sinó perquè el veig com si es tractés de llançar una pedra. Algú pot pensar que això és poca cosa i realment ho és però l’abstenció no té amo i es pot fer servir en interès de qui vulgui i això no ho vull consentir.

El primer respecte és una anàlisi racional, no decantada. Per què s’oculta el vot nul sota l’abstenció? Per què no es reconeix que un vot nul diferenciat del d’error i majoritari legitima un
pronunciament democràtic?

Fals anàlisi no distingir entre Diputados on hem de fer referèndum i no anar-hi i Senado on hi hem d’anar com a Catalunya nació. Es pot parlar d’Estat federat o Estat lliure associat renunciant a la independència (que -diguem’ho- ja ho hem fer des 22-D 2017). Martí Teixidó

Crec que tenen raó els comentaris que han dit que el resultat només implica de no fer campanya, tot i que es pot assumir que els que han votat no votaran algun partit el 23. Votants més estimulats a votar, per cert. Algú no hi veu ni lògica ni projecte als que no votaran. Quan estàs mort de gana menges (votes) el que sigui, com molta gent va pensar el 78, i ja hem vist el resultat, vots girats en contra totalment, doncs justifiques l’adversari. El projecte és reorganitzar-se, repensar-ho, no pas deixar-se arrossegar.

El fet de votar és un acte personalíssim.
El dia 23/J, cadascú farà el que el seu enteniment li dicti.
Ho ha de fer sense enganyar-se ell mateix i veient la trajectòria dels “nostres” partits. Les promeses electorals són molt poderoses, eh!!
Si pensem que hem de donar una oportunitat a ERC o JUNTSi O les CUP, donem-la
Si busquem un partit extraparlamentari, fem-ho. Però amb cura, eh!!
Si no volem votar perquè pensem que sí no ho fem engrescats, no paga la pena…abstenir-nos. Amb el cap alt. Que els demés diguin el que vulguin.
Promoure l’abstenció per a mi, és un debat més que no pas una “obligació”.
El fet de no voler promoure l’abstenció no vol dir que tu, en un acte molt personal no decideixis abstenir-se.
Que han fet els “nostres” partits aquests quatre anys al Congreso?
Que prometen que faran?
Quin és el context espanyol i/o europeu?
Que esperem d’ells?
Pensem també que d’aquí a dos anys venen les autonòmiques. Jo les lligaria les dues. El que fem ara serà com una preparació pel que farem d’aquí dos anys.

Nosaltres no som d’eixe món!
Hi haurà molta abstenció, i amb tota la raó del món. Què s’han cregut? Que la gent es xupa el dit? Au va. Malgrat el que digui la resta de la resta de les escorrialles de l’ANC o el sumsumcorda. Ah, un moment, sobre això que hi ha grans picadors de pedra dins l’ANC, no en dubto pas, hi he estat dels dels inicis, fins uns fets sectaris van apartar-me’n. I no per això he deixat mai de picar pedra.
Anar a votar a les eleccions dels veïns ens fa més grans i més demòcrates? Aquest és el mandat de l’1-O? Tota la rècula de polítics vividors, cada dos per tres han de canviar de discurs per salvar-se les orelles. O potser la butxaca? Perquè no limiten els anys de viure de la cosa pública?
Hi ha d’haver un canvi radical de tot plegat i esperit crític. Aquí només existeix l’esport nacional de fotre’ns garrotades i clatellades els uns al altres. Com podem tirar endavant una col·lectivitat?.
I el canvi vol dir, canvi de cares, també, NO al cap de trenta anys veure-hi a tots els mateixos i fent el saltimbanqui per poder mantenir-se.
Més que mai està vigent aquesta entrada al bloc: https://blocs.mesvilaweb.cat/miradesalvent/la-mamella-per-qui-se-la-treballi/
Salut i recordem “nosaltres no som d’eixe món!

Tal com va dir na Clara Ponsatí, l’abstenció (i el vot nul i blanc) reflecteixen la necessitat de nous partits.

Ara, d’aquestes tres opcions la més clara és el vot nul. I la més ambígua és l’abstenció. Penso que moltes crides a l’abstenció voldrien ser crides al vot nul, però per no quedar desacreditats per la poca gent que fa l’esforç de fer un vot nul, diuen abstenció i així segur que es pengen una medalla. Però té poca credibilitat atribuir els abstencionistes a la pròpia causa.

M’he quedat molt decebut en veure que no es presentava cap opció netament independentista i valenta, que ens fes recuperar l’orgull de ser catalans. I que sigui un primer esglaó de la preparació d’una nova batalla. Ni tan sols una llista ecologista catalana, que hauria pogut votar.

I dels que es presenten ?

La CUP es va presentar a les anteriors eleccions per fer Espanya ingovernable. Recordem la imatge dels lleons del Congreso capgirats i escapçats. Bona decisió, Espanya és l’enemic que ens vol fer desaparèixer. En tot cas, la ingovernabilitat com a arma de negociació efectiva.
Però ara es presenta “per aturar la dreta”. O sigui per regalar si o si els vots al PSOE (el qui ens espolia, el qui ens espia, el qui impedeix que el català sigui oficial a Europa) i ajudar a fer funcionar Espanya. Tot a canvi de res. Crosses del PSOE. Neteja d’imatge d’Espanya.

ERC també va a regalar els vots al PSOE.

Junts, per ser el partit de Puigdemont, per presentar Míriam Nogueras en comptes d’un altre candidat més submís…es pot valorar.

De tota manera, jo el que faré serà votar nul al Congrés, perquè es vegi que les bases reclamen nous partits, però marcar alguns noms a la llista del senat, aprofitant que es tracta de llistes semiobertes. Recordem que es poden marcar 3 noms, i surten escollits 4 senadors per província. Si al Congrés els vota menys gent que al senat, el missatge és ben clar: no tirem la tovallola, però volem nous partits, i els de sempre heu de fer molts mèrits per recuperar el crèdit.

Per exemple, si a la província de Barcelona (on per cert al senat no es presenta la CUP) tots els independentistes marquessin Antoni Castellà (Demòcrates, es presenta amb Junts) gairebé segur que ell seria un dels 4 escollits, fins i tot concentrant bé el vot podrien sortir 3 senadors de Junts per Barcelona.

El Consell de la República també ha obert a la seva app -molt discretament- una consulta ciutadana on els membres podem demanar una consulta per decidir quin hauria de ser el posicionament del Consell (cal entrar a: “Participació ciutadana”). Des de la web del consell no he sabut trobar aquesta consulta, per cert.

Quan hi he donat suport, aquest matí, la consulta només havia rebut 305 adhesions. Molt poques. És clar que no ha tingut cap promoció per part del Consell, res a veure amb la campanya pel “desbordament democràtic”, aquesta campanya que es podria resumir en: “Feu el favor de continuar votant els partits independentistes oficials o prendrem mal”, que ha aparegut a molts mitjans i que ocupa la pàgina inicial de la web del CxR.

Un detall kafkià és que la consulta per decidir el posicionament del CxR a les eleccions del 23-J està oberta fins al 3 d’agost. Que no resolguin aquesta contradicció tan ridícula (més enllà de comentar-la) per a mi, és un indicador de les poques ganes que tenen de consultar als membres sobre aquest tema.

Jo soc del parer que cal votar alguna opció independentista alternativa, i si no n’hi ha cap doncs alguna opció minoritària… No unionista!! Així, a més de servir-nos de vot de protesta (que és el que fan l’abstenció, el vot nul i el vot en blanc) compleix un altre doble objectiu:

1) Evita que del nostre no-vot se n’aprofitin els espanyolistes
2) Ens permet començar a “desfinançar” l’autonomisme.

La via més directa per acabar amb els partits fake-indepes és fer-los mal a la butxaca. En el cas de Barcelona, el partit “Escons en Blanc” no ha superat el llistó, així que m’estic plantejant votar pel PACMA. Vist que els nostres partits no saben protegir els drets dels catalans, votaré a un que com a mínim sabrà protegir els drets dels animals. En qualsevol cas, com diu l’editorial, respecto qualsevol de les opcions de protesta que es plantegen des de l’independentisme, llevat de votar els partits autonomistes que ens han dut on som ara. Que cadascú faci el que cregui convenient, en funció de quins consideri que són partits autonomistes i quins no.

Uns altres que estan fent bona feina per escatir quina pot ser la millor opció de vot útil són els de “Prou partits venuts!”, que estudien les opcions i les posen a votació en un canal de Telegram.

https://proupartitsvenuts.org/

Salut

Jo tampoc no votaré. D’on no n’hi ha no en raja. Madrid i l’extermini que perpetua a la nostra nació mani qui mani, i els partits que diuen ser independentistes, i blanquegen tot plegat, i hi col·laboren, mentre enganyen els votants. Només em repensaria l’abstenció, si aquests “representants”, MAI es deixessin prohibir la seva llengua al sortir al faristol. MAI! Cada dia expulsats! Cada dia tothom veu, la prohibició. Per contra el que fan els partits al acceptar aital prohibició, és acceptar i blanquejar, la subordinació, la humiliacio, i l’extermini . Aquesta i no una altre és l’autèntica batalla que caldria anar a fer a Madrid. La resta és fum, i engany, corrupció, i humiliació. No tenim res a fer a Madrid, i el que sí que tindriem a fer, no ho fan. Són uns venuts.

Cap dels líders fake-indepes, que encara acceptem prostitueixin els nostres anhels (ERC, JUNTS, CUP, ANC, Omnium, CxR, AMI,…), vol efectivament engegar la creació d’una coalició o partit únic alternatiu i veritablement defensor de la voluntat dels milions d’independentistes a Catalunya, ni tan sols engegaran una Llista Cívica o plataforma similar. I com les eleccions del 23-J són a tocar, proposo el següent pla de votació amb els objectius elementals corresponents:

OBJECTIUS:
A) Castigar el paper ignominiós, miserable i anti-català fet per ERC.
B) Oferir una opció ben diferenciada per aquells votants indepes que encara votin en clau “quelcom-que-alguns-anomenen-dretes” i “quelcom-amb-flaire-d’esquerres”.
C) Posar nerviosa a espanya, encara que només sigui això (quina pena, tot plegat).
D) Deixar exposats a JUNTS i la CUP davant d’un paper de protagonisme buscat i/o d’una possible situació de ser decisius (com ho ha estat ERC aquests darrers anys), i veure com acaben actuant.
E.1) Si JUNTS i la CUP no fan la feina promesa, podrem definitivament escombrar-los per sempre més i pensar en com bastir una Llista Cívica (o similar) al marge dels líders fake-indepes.
E.2) Si JUNTS i la CUP fan la feina, com a mínim fins les eleccions a la Generalitat (per ex. triar de blocar indefinidament la creació de Govern, mantenir el Català com a llengua fins l’expulsió diaria, concentrar l’atenció dels mitjans amb accions i declaracions efectives i punyents,…), podríem reconsiderar la creació urgent de la Llista Cívica per la Generalitat (eleccions que, molt probablement, siguin per enguany).

PROPOSTA DE VOTACIÓ per les Estatals:
1) Cap vot a ERC. Ni per error.
2) Vot massiu a JUNTS o a la CUP.
3) Ni parlar-ne d’abstenció.
4) Cap vot en blanc o nul. Quina utilitat té ???
5) Màxima participació.

No repetim l’estupidesa de l’ajuntament de BCN (alegria inicial per caure, com gairebé sempre, en el desencís).
Som-hi !! Tornem a deixar-nos veure i comencem a prendre posicions per acabar mes aviat que tard amb aquesta merda de lligadura a un estat podrit.
PD (mirada a curt termini): Fem fora al govern col·laboracionista de la Generalitat !!!, Preparem-nos per fer una Llista Cívica (o similar) !!!, Independència ja !!!

Recolzo el Sr. Joan Ruiz (22:15h). Jo també penso que cal votar, atès que l’abstenció (i el vot nul, o en blanc) beneficia el PP$O€. Però puc entendre els independentistes que, per raons ètiques o estètiques, es neguen a votar cap dels partits que han malbaratat el 52%. El meu vot serà per Junts, però prego als desencantats que votin qualsevol candidatura extraparlamentària inequívocament independentista, per tal que poguem ser comptats. Que ELLS no puguin proclamar que ens han “pacificat”.

El vot és un dret individual i per tant no val que ningú et marqui el cami, ja que se suposa que tens prou criteri per exercir aquest dret segons la teva opinió i coneixements. Això passa sempre però en el cas de l’ANC, aquesys 40.000 socis formen part del ciutadans més polititzats i informats de Catalunya i per tan no requereixen que ningú els hi digui què han de fer, ni tant sols la seva direcció. Per aquest motiu no tenia gaire sentit anar a votar aquest cop. Molt diferent podria ser altres tipus de votacions, per exemple aquelles que marquin linees estratègiques a seguir, però no era el cas.

Jo apreciat Vicent, sóc l’exemple com a soci de l’ANC, no vaig votar i com ja fa esment algun subcriptor, vàrem guanyar per golejada el 90%
També com fa esment algun subcriptor, ÒMNIUM ni ho va preguntar en els seus associats i tu Vicent posés el mateix sac l’ANC i Òmnium.
Òmnium controlada totalment per ER i el voltor d’Antich.
Des de el meu punt de vista tenim clar que caldria anar votar, doncs aquest sistema és pervers i encara que votés qun 30% de la població les cadires del congrés i senat estarán plenes/sous, com ha passat en els ajuntaments i aquest partit franquista del PSO€ té més cadires i control del territori (colònia catalana)
També ens trobem amb el dilema de quin partit votar, doncs tant parlar de la llista cívica i tot està a l’aigüera.
També crec que al final no disposarem d’una llista cívica; doncs els partits i els seus voltors estàn per tota reu, hi han molts interessos/sous; ja em direu l’AMI i seguir recordant Òmnium.

Respectant molt les opinions de tothom, la meva és que el cercle viciós s’ha de trencar i ens hem d’alliberar de la dependència emocional que tenim dels partits.

Ens deixem utilitzar i enganyar constantment amb la independència. Això s’ha d’acabar i només ho podem acabar traient-los el suport, és a dir, abstenint-nos.

El vot independentista és per a fer la independència, no és per anar a Madrid a participar de la política espanyola i fer el paperot fent discursos. Pa i circ.

Fins que no trenquem i deixem ben clar qui està al servei de qui (polítics i electors) els nostres estimats líders sempre ens estaran aixecant la camisa i faran el que més els interessi amb els nostres vots.

El poble ha de tornar a agafar les regnes per reconduir el moviment.
Si hem d’esperar que ho facin els polítics, pensem en el que han fet des de l’octubre de 2017 i en la situació que ens han deixat.

Ara són eleccions espanyoles, ocasió immillorable per a ensenyar la poteta fent ABSTENCIÓ.

No ens agrada la reaitat i optem per solucions obtrusses.
Si no hi ets , no existeixes.
Malgrat tot tenim futur , acceptant que el tenim a l’interior , la nostra situació respecte l’estat no canviarà.
podem millorar la nostra eficiència interior de l’administració, empreses i societat civil.
Un cop més hem de dir , disminuir la dependència .És pot matisar tot però hauriam d’eliminar les discussions estèrils .
Europa està dominada per els funcionaris que no volen canviar res ara i no ho canviaran en el futur.
No hem de confondre la realitat amb la fantasia.

Sí, respectem-nos tots. Jo també respecto els que es tracten amb homeopatia. Quant temps haurà de passar perquè entenguem que mai comptarem per res important a l’estat espanyol?, què, si convé, com ha passat a Barcelona, el PSOE pacta amb el PP en contra dels catalans, sense cap problema. Però, això sí, ara ve el llop i … quan temps haurà de passar per no deixar-nos, novament, prendre el pèl?, el temps que calgui però jo ho torno a dir, no en tinc prou amb el conte del llop, si no hi ha una proposta molt clarament rupturista -que ara no hi és – no votaré. Respectem-nos.

Per a mi lo mes destacable es l’abstenció que hi ha hagut a la pròpia ANC: només han opinat un 10% dels afiliats.
Abstenir-se en una consulta sobres l’abstenció… això es com abstenció al quadrat ?
Estem farts de seguir camins que no duen enlloc.
Promeses que s’obliden l’endemà. Paraules i més paraules, buides, gastades.
L’abstenció no aporta cap sol.lució, però és la primera passa. Per construir alguna cosa nova primer cal demolir l’anterior.
Cal una ruptura clara i contundent amb l’actual sistema: un entramat politico-administratiu corrupte, pervers, on la democracia ha estat substituida pels tripijocs entre els que es disputen el poder.
En el cas de Catalunya, això es doblement real, perque a més de l’estat que ens té oprimits i expoliats hi ha el nostre inefable govern de Vichy.
La cosa está fotuda, no serà pas sencill sortir-nos-en.
Abstenir-se es dir prou. I obrir la porta a un futur diferent.
Votar, a uns o a altres, es continuitat.

L’argument que votar Junts o la CUP (per no dir ERC) a Madrid és confrontar l’Estat faria riure si no fes pena. Si vols mostrar la teva disconformitat amb el seu comportament vota 1-O, i si aquesta suma de vots nuls és clarament superior a la mitjana habitual potser n’aniran traient conclusions, una mica com ha passat a les municipals. En canvi si els votes els estàs dient que continuïn igual que ja ho fan bé tot. No acabo d’entendre la gent que vol canviar les coses fent el mateix de sempre.

Totes les opinions mostrades són evidentment legítimes en quant a votar un determinat partit, votar nul o no votar. Tanmateix jo el que voldria fer no m’ho permet la legislació actual. Jo voldria l’antivot. Voldria “castigar” aquell o aquells partits que no han complert el que deien que farien. I a més ho han fet mentint descaradament.

Davant la impossibilitat de castigar els “més dolents” jo sóc partidari de votar els “menys dolents”. N’estic convençut que el temps posarà cada partit al seu lloc.

Per primera vegada en 35 anys, no aniré a votar, em quedaré a casa. Sóc dels que va votar l’altre dia a l’ANC per una abstenció o vot nul. No cal anar a fer res a Madrid, tot està ben controlat: engrunes, autonomisme, repressió i anar destruint els Països Catalans. No en tinc cap dubte, el que volen tots, des de VOX a Podemos. I mentrestant els nostres fent el ridícul més espantós, sub-sub-dividits en un bon grapat de col·lectius, com si ho fessin expressament amb la única intenció que els espanyols es morin de riure.

Tenim uns polítics que es mereixen una patada al cul i no que els votem, però… qui surt perdent amb l’abstenció ? aquests polítics? si, però encara sortim perdent més els ciutadans, i em sembla molt il.lustratiu el que ha passat a les Illes i al País Valencià
Deixarem, encara que no siguem espanyols, que PPsoe (i VOX) representin els catalans a Madrid?
Sortirem l’endemà de les eleccions a protestar per què es posa, encara més, en perill el català? o perquè les dones perden drets, o perquè es retalla, també encara més, la sanitat…
Hi ha tres opcions catalanes, podem votar qualsevol de les tres, sense acusar de botiflers, llirirstes, hiperventilats… a qui no pensi exactament com naltros

Hi havia una vegada un bus rumb a la llibertat. Van sortir alguns contratemps, i el conductor va ser pres i exiliat pels provocadors dels contratemps. El bus avançava per camins tortuosos, i una part dels viatgers es van dedicar a dedicar improperis contra el conductor del moment, de qui sembla que esperaven miracles…………Què passava mentre? Que els partidaris de la llibertat ajudaven al malèfic el joc de robar vots, tot caient en la trampa de les baralles partidistes. És un joc que dominen bé els enemics de la llibertat. El millor camí a nivell polític és aquell que meni a la llibertat, i quan s’hi arribi se sabrà quin és. Les baralles i els menyspreus entre els viatgers, no només sobren, sinó que van en contra