21.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.11.2024 - 22:02
Aquestes darreres setmanes jo, i més lectors amb qui he mantingut contacte privat sobre aquest tema, estem sorpresos de la manca de sensibilitat que demostren alguns comentaris publicats en aquest diari sobre les conseqüències de la gota freda. Parle d’aquells que aprofiten la devastació per criticar-nos, als valencians, pel que votem o hem votat, i que en algun cas han arribat a escriure que ens mereixíem “això que ha passat”. 221 morts, ara per ara.
Més enllà de la cosa aïllada i anecdòtica, i de la manca absoluta d’empatia, aquesta mena de comentaris em preocupen com a demostració de la feblesa intel·lectual i orgànica de la nació catalana. El catalanisme ja té un segle ben llarg d’existència, i sembla difícil d’explicar, en vista d’aquestes actituds, que encara ara no haja fet el pas mínim que qualsevol nació que es considera com a tal fa primer de tot: autodefinir-se.
Que la majoria del nacionalisme català a hores d’ara –i una part també majoritària de l’independentisme– encara no s’haja adonat que el seu problema nuclear és no entendre de quin país són fa impressió. Perquè –perdoneu-me que siga tan directe– considerar que les actuals fronteres autonòmiques equivalen a la nació catalana implica acceptar que Catalunya és allò que els espanyols i els francesos diuen que és Catalunya. Això vol dir ser uns subordinats, per tant, fins i tot, en el mapa mental. Pensar i reaccionar com uns espanyols. Contradictoris, certament contradictoris, però espanyols de cap a peus.
Tan sols així s’entén que algú aplique aquest menysteniment suïcida contra una part dels seus connacionals. Tan sols així s’entén que ni s’adonen del dolor que causa la seua impertinència. Tan sols així s’entén que alcen una barrera tan artificial entre ells i nosaltres. Com si nosaltres no fóssem ells. I perjudicant-se a ells. Perjudicant-nos a tots.
He dit menysteniment suïcida i ho dic concretament i amb precisió. Perquè vejam com explicaran la nació catalana i el procés d’independència tots aquests que ens expulsen d’una manera tan ràpida i fàcil, sense referir-se a Ausiàs Marc ni Ramon Llull, sense parlar de Joan Fuster ni Raimon, sense llegir Jesús Moncada ni Joan-Lluís Lluís, sense fullejar la revista Mètode ni Camacuc ni el Temps, sense la USAP, sense la Muixeranga, sense Eliseu Climent, sense els qui van portar les urnes del Primer d’Octubre i les van custodiar al nord de la frontera estatal tot i saber que ells no votarien. O sense VilaWeb.
La politòloga francesa Astrid Von Busekist ha remarcat en un llibret recent, referint-se a un possible pragmatisme sobre les fronteres internacionals, que l’autodeterminació és al mateix temps codeterminació. És un apunt molt interessant, brillant: reclamant d’autodeterminar-se, totes les comunitats s’estructuren i declaren amb qui volen conviure, qui forma part del seu projecte de futur i qui en resta fora. No és, per tant, una qüestió de quants som o quants deixem de ser, l’eterna excusa, sinó de voluntat. De saber qui som i amb qui volem fer l’autodeterminació. I amb qui comptem per a fer-la.
Per això m’agradaria remarcar avui que quan algú menysté, i encara més quan algú insulta, els catalans que ho som i lluitem de fora de les quatre províncies administratives espanyoles –tant si ell ho entén com si no– fa una declaració política de principis. Espanyolista. Perquè afirma, ni menys ni més, que pretén exercir la seua voluntat d’autodeterminació únicament per un apriorisme administratiu imposat, codeterminant-se amb gent com Salvador Illa i no pas codeterminant-se amb gent com jo. Per posar un exemple.
PS1. Ahir era dijous i hi hagué La tertúlia proscrita, per tant. Una tertúlia molt especial, perquè s’hi parlà del documentari d’HBO sobre el Catalangate en què es denuncia l’estat espanyol de manera clara i contundent. Però també perquè Albano-Dante Fachin i Josep Costa hi van explicar que havien denunciat NSO i Espanya per haver-los espiat amb Pegasus. Vegeu-ne el vídeo.
PS2. Parlant d’això dels catalans de fora del Principat, demà es jugarà la segona semifinal de la Lliga del Paraulògic i es farà a Palma. I avui parlaré de les complicades relacions entre el periodisme i la política a Menorca. Serà concretament a Alaior, a les 19.30, a la Sala d’Activitats Ciutadanes, organitzat pel col·lectiu S’Ull de Sol.
PS3. El llançament, ahir, d’un míssil balístic Intercontinent per Rússia contra Ucraïna és un salt enorme en el conflicte, que ens acosta a molta velocitat a una situació extremadament perillosa. N’explique les raons en aquest article.
