13.06.2022 - 21:40
|
Actualització: 13.06.2022 - 21:54
Els moviments nacionals de l’estat francès han millorat amb escreix el resultat del 2017. Els candidats sobiranistes, que el Ministeri d’Interior francès aplega en l’etiqueta “regionalistes”, han passat de 137.490 vots a la primera tanda del 2017 a 291.392 (1,28%) enguany, és a dir, el doble de suport.
En les legislatives de fa cinc anys van ser triats cinc diputats “regionalistes”, tres sobiranistes de Còrsega i dos independentistes de Martinica i la Polinèsia Francesa. Enguany tot fa preveure que augmentaran la representació a l’Assemblea francesa.
A Europa, la federació Regions i Pobles Solidaris, que aplega els partits sobiranistes i autonomistes, ha rebut 146.066 vots (+15%), i els aspirants que han sobrepassat l’1% dels vots han passat de 55 a 64; això els permet de mantenir i millorar les subvencions públiques que reben.
Els millors resultats són a Còrsega, on quatre candidats sobiranistes passaran a la segona tanda. Fa cinc anys es van apoderar de tres escons dels quatre que hi havia en joc, però el candidat de la primera circumscripció de Còrsega del Sud no va poder anar a la segona tanda tan sols per tretze vots. Enguany sí que hi serà. Romain Colonna, amb un 17,5% dels vots, s’enfrontarà al poderós Laurent Marcangeli, batlle d’Aiacciu i cap de llista de la dreta a les eleccions territorials del 2021, que n’ha aconseguits el 33,7%. Malgrat la gran diferència, el resultat és incert, perquè una part important dels votants de l’independentista Jean-Paul Carrolaggi (12,69%) optaran ara per votar Colonna.
En els altres tres districtes, han estat els més votats, tot i el trencament de la coalició Per Còrsega entre la llista Fem Còrsega, la majoritària i autonomista, i la dels independentistes de Còrsega Lliure. En la segona circumscripció de Còrsega del Sud, Paul-André Colombani (Fem Còrsega) ha millorat el resultat. Fa cinc anys va ser segon en la primera votació, amb el 29,10%, contra un 36% del dels Republicans, però va acabar guanyant en la segona tanda amb el 55% dels vots. Enguany el suport s’ha intercanviat i ja ha rebut el 37,2% dels vots en la primera votació, contra un 27,6% del candidat de dreta.
En la primera circumscripció de l’Alta Còrsega, Michel Castellani (Fem Còrsega) també ha sortit reforçat en la primera votació, amb un 33,8% dels vots (+3,4), contra un 13,6% del que serà el seu contrincant a la segona tanda. Tot fa preveure que serà reelegit. A més de la diferència entre tots dos candidats, cal recordar que fa cinc anys va guanyar còmodament en la segona tanda, amb un 61% dels vots, i que hi ha un 7,38% dels votants que en la primera volta han votat els independentistes i ara una gran part votaran el sobiranista.
Finalment, en la segona circumscripció de l’Alta Còrsega, Jean-Félix Acquaviva (Fem Còrsega) ha estat primer amb el 33,5% dels vots, contra 29,06% del candidat independent de la dreta. Tot i ser un descens respecte de fa cinc anys, quan va atènyer el 36,44%, cal tenir en compte que el candidat independentista, Lionel Mortini, ha estat tercer, amb un 18% dels vots. És l’independentista cors que ha obtingut més suport.
El nacionalisme cors, que va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions territorials de l’any passat i que govern l’illa, sembla que pot repetir la fita del 2017 o fins i tot obtenir tots els escons en joc.
Un altre candidat “regionalista” a Europa que serà a la segona tanda és el bretó Paul Molac, que si fa cinc anys es va presentar pel partit de Macron ara s’ha presentat dins Regions i Pobles Solidaris. Tot i deslligar-se de la majoria presidencial s’ha mantingut com el candidat més votat, amb un 37,7% dels sufragis; el seu rival serà el nou candidat macronista, que n’ha aconseguits el 18,3%.
Avec 37,65% des suffrages, je termine donc en tête du 1er tour dans la 4ème circonscription du Morbihan. L'heure est désormais à la mobilisation et au rassemblement en vue du 2nd tour pour défendre les intérêts de la ruralité, de la justice sociale et des transitions #Circo5604 pic.twitter.com/t3se8tCkwb
— Paul Molac (@Paul_Molac) June 13, 2022
Tot i no passar a la segona tanda, hi ha bons resultats en alguns altres territoris. Al País Basc, EH Bai n’ha sortit reforçat, amb 16.385 vots (+3.600) i uns quants candidats han rebut un suport important. Peio Dufau ha estat tercer en la sisena circumscripció del Pirineus Atlàntics, amb un 14,6% dels vots, i Egoitz Urrutikoetxea, en la quarta circumscripció, ha estat votat pel 10% dels electors.
Els moviments nacionals superen les expectatives fora d’Europa
Fa cinc anys van ser triats dos diputats d’ultramar titllats de “regionalistes”. Enguany segur que n’hi haurà molts més; tres, si més no, ja són garantits i poden arribar als vuit.
A Martinica, on en les eleccions anteriors va ser triat un diputat independentista, ara trobem que en dues circumscripcions els dos candidats que competiran a la segona tanda són tots dos independentistes. Per tant, en aquesta illa del Carib ja hi ha garantits dos sobiranistes.
En la segona circumscripció, l’independentista d’esquerres Marcellin Nadeau (27,6%) s’enfronta a un altre independentista d’esquerres, Justin Pamphile (25,84%), que fa cinc anys que s’havia presentat amb Macron. Això també passa a la quarta, amb un duel entre el diputat sortint, Jean-Philippe Nilor, que ha aconseguit el 44% dels vots, i un altre independentista d’esquerres, Alfred Marie-Jeanne (25,8%).
#Martinique #Législatives, la joie dans le camp du député sortant, Jean-Philippe Nilor, en tête de la 4e circonscription devant Alfred Marie Jeanne (vidéo JV Samyde) pic.twitter.com/MzTd9wE9oB
— Martiniquela1ère (@Martiniquela1e) June 12, 2022
En els altres dos districtes també hi ha candidats independentistes. En el primer, Philippe Edmond-Mariette ha estat el més votat, amb el 17,9% dels vots, i s’enfrontarà a un candidat independent d’esquerres, Jiovanny William, que n’ha aconseguit el 14,6%.
Finalment, en la tercera, Francis Carole, del Partit per l’Alliberament de la Martinica, independentista d’extrema esquerra, ha passat a la segona tanda amb el 19% dels vots i provarà d’obtenir l’acta de diputat contra el candidat d’esquerres Johnny Hajjar, que ha fet seu el 37% dels vots a la primera tanda.
A la Guaiana, en la primera circumscripció també trobem que els dos aspirants que han accedit a la segona tanda són “regionalistes”, i fa cinc anys no en va passar cap. Yvane Goua (20,77%) d’un moviment contra la violència i que promou un nou estatus, ha quedat primer, i Jean-Victor Castor, del Moviment de Descolonització i d’Emancipació Social, serà el rival després d’haver accedit a la votació de diumenge amb un 17,30% dels vots.
A la Polinèsia Francesa, Moetai Brotherson, diputat sortint, torna a ser el més votat en la seva circumscripció, amb un 34,26% vots, i s’enfrontarà al candidat macronista, que n’ha aconseguit el 32,04%. Fa cinc anys, el resultat va ser semblant, i Brotherson es va acabar imposant per una majoria estreta, amb el 52,2% dels vots.
També tenen possibilitats d’obtenir un escó els independentistes de Nova Caledònia, arran d’un acord dels tres principals partits per a presentar-se plegats. En la segona tanda, en totes dues circumscripcions s’enfrontaran als macronistes. En la primera, Walisaune Wahetra ha obtingut un 21,7% dels vots, i el macronista Philippe Dunoyer el 40,8%; i en la segona, Gérard Reignier ha estat segon, amb el 32,77% dels vots; i el candidat macronista, Nicolas Metzdorf, ha estat el més votat d’una manera ajustada, amb el 33,7%.
