Què pot fer el sobiranisme per frenar l’extrema dreta a les Illes?

El pacte assolit entre el PP i Vox per a aplanar el camí de la investidura de Marga Prohens i que cedeix la presidència del parlament a l’extrema dreta, no pas sense polèmica, ha fet encendre les alarmes del sobiranisme de les Illes. Quan encara no s’havia ni constituït la cambra, en aquest document ja es marcaven una sèrie de línies per a parlar d’un govern estable, amb la crispació de fons. El fet que Jorge Campos, el dirigent de Vox, es presenti a les eleccions espanyoles i deixi la política balear també ha facilitat l’acostament de posicions entre tots dos partits. Així i tot, el PP ha recollit algunes de les exigències més fervents dels de Campos, com ara tot allò que involucra la llengua.

“Les possibilitats d’una situació nefasta per a la llengua i la cultura no tan sols són comparables a l’època de José Ramón Bauzá, sinó que podrien ser pitjors”, augura el president de l’Obra Cultural Balear, Joan Miralles, que recorda que Bauzá no va eliminar la llei de normalització lingüística, tot i tenir la majoria absoluta, i que aquesta és una de les demandes que fa Vox. També recorda que demanen d’entrar al govern i tenir una conselleria com la d’Educació. El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, apunta en la mateixa direcció: “Aquest acord és la juxtaposició de les obsessions de Vox.”

Però què pot fer el sobiranisme per frenar l’extrema dreta? S’ha d’establir un cordó sanitari? Ha de ser a qualsevol preu? S’hauria d’intentar de fer camí per a una repetició d’eleccions? Miralles, en aquest sentit, ho té clar: “Sí, un cordó sanitari. Entendre que cedir davant Vox sobre temes que són molt sensibles per a la ciutadania i que són els pilars de la cohesió social és un error enorme que ens durà a una situació de conflicte social i de retrocés en matèria de llengua i cultura.” En altres paraules, “retornar a situacions que semblava que ja s’havien superat”.

És per aquest motiu que l’OCB va fer un comunicat en el qual proposava als partits de l’esquerra vuit abstencions per a fer possible un govern de Prohens en minoria i aïllar Vox de les institucions i que els temps de Bauzá no es repetissin. “Entenem que Prohens ha guanyat legítimament les eleccions i hauria de ser presidenta, però demanam als partits que parlin i negociïn. Que no es pacti amb Vox i, per tant, que les polítiques que ara mateix són damunt la taula en aquest preacord es retirin.”

Les propostes de Més al PP

Josep Castells, portaveu de Més per Menorca al parlament, creu que la demanda de l’OCB és molt benintencionada, però que no arriba en el moment adequat: “Ja hem passat pantalla.” En aquest sentit, recorda que ell mateix va allargar la mà a Prohens si el PP feia una defensa clara de no dependre de l’extrema dreta, cosa que no ha succeït. “Li vaig deixar clar que si posaven Vox a la presidència del parlament dinamitarien la legislatura”, comenta.

També li va allargar la mà el secretari general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que ha reconegut que ja van oferir a Prohens el cordó sanitari. Diu que no li va oferir de manera estricta una abstenció, però sí que hi hauria d’haver un acord –treballat de fa temps– “de vestir un front ample de protecció d’aquelles coses nuclears que ens identifiquen i caracteritzen la nostra democràcia”. És a dir: “Si l’extrema dreta tingués un paper decisiu, que ja el té, garantir que la participació, la pluralitat, el model social de convivència, l’autogovern o la llengua no es tocarien. Més que cordó sanitari, és una idea de compromís històric”. Però la resposta de Prohens va ser negativa, perquè Més per Mallorca exigia que no s’arribés a cap pacte amb l’extrema dreta en cap de les institucions de les Illes, i Prohens li va fer saber que hi pensava arribar a uns quants ajuntaments i per aprovar algunes lleis.

Hereus del franquisme

“Entre PP i Vox no hi ha una frontera clara. Els populars no veuen el perill que representa Vox per a la democràcia, estan encantats de la vida. Per tant, és il·lusori que anem amb el lliri a la mà perquè després facin la mateixa política que farien amb Vox, o molt semblant”, diu Castells, que assegura que si el PP volgués governar sense Vox, ho podria fer. A aquesta línia de falta de frontera entre PP i Vox també s’hi refereix Apesteguia: “No podem oblidar la gènesi que té el PP, que és en el franquisme”. A més, recorda que “no aïllar Vox significa l’augment de Vox.”

Miralles insisteix que no demanen a Prohens que adopti el programa del PSIB o el de Més, però recorden que una gran part de les lleis del parlament es poden fer amb grans consensos. Perquè el problema no és únicament la investidura, sinó que Prohens necessitarà més mans per a aprovar el pressupost cada any o les lleis més importants de la legislatura. “Encara tenim una setmana. Demanam que facin un esforç, encara hi ha marge per a evitar una catàstrofe. De moment, la situació és molt preocupant”, subratlla el president de l’OCB. Però és difícil que això passi.

Castells considera que hi ha una gran contradicció entre allò que el PP diu des que va guanyar les eleccions –que vol un govern en minoria i centrat– i allò que ha fet –pactar amb Vox. “Han regalat la presidència del parlament a un partit que és la negació de la democràcia i el parlamentarisme”, diu. “Som en una situació pitjor que abans-d’ahir. Si abans-d’ahir la proposta que Apesteguia va posar damunt la taula era difícil, ara ho és més”, subratlla.

El paper de la societat civil

La societat civil, consideren, serà fonamental també per a posar fre a l’extrema dreta. “És bàsic que la societat civil es reforci, que la gent faci un pas endavant i que participi fent-se voluntària i sòcia perquè les entitats puguin fer la feina per la qual s’han creat”, diu Miralles, perquè considera que “el futur depèn de la capacitat de mobilització i la implicació de tots els que estimen la llengua, la cultura i el país. Segons si tots feim o un esforç o no, la situació pot ser una o una altra.”

En aquesta línia, Apesteguia creu que la societat civil sempre és necessària, també quan governa l’esquerra, però que hi ha una crisi de participació en tots els fronts. Parla de biaix generacional i de la necessitat que el sobiranisme i les esquerres facin un pas endavant per solucionar-lo.

I si bé el dirigent de Més per Mallorca considera que la manera de frenar Vox ha d’implicar una estratègia més àmplia i una tasca compartida per totes les forces democràtiques –és a dir, que també impliqui un PSIB que de moment no s’hi mostra a favor–, Castells opina que hi ha tres potes fonamentals per a combatre l’extrema dreta: un front polític, un social i un judicial. “Qui va aturar el TIL va ser el TSJIB. Moltes de les polítiques que vol fer Vox atempten contra lleis en vigor, contra principis constitucionals, contra els drets humans o contra polítiques europees. Tot i que la judicatura no inspira gaire confiança en aquests moments, hem d’explotar aquest front al màxim.”